Michel Ney: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
+ enllaços interns |
correcció |
||
Línia 155:
== La fi ==
En el moment de la lectura de la sentència, els defensors del mariscal van a trobar-lo a la seva cambra.<ref>El troben tranquil·lament sopant. Els diu: ''"Je suis sûr que M. Bellart ne dîne pas avec autant d'appétit que moi"'' ("Estic segur que M. Bellart no sopa amb tanta gana com jo"). Després, abraça els seus defensors i els agraeix calorosament els seus esforços.</ref> Després de marxar, es posa a redactar les seves darreres disposicions i s'estira vestit al llit per dormir plàcidament. A les 3 de la matinada, el secretari-arxiver de la Cambra dels pars, Cauchy, el desperta per comunicar-li la sentència.<ref>Hom diu que interromp la llarga enumeració dels seus títols i diu: ''"Passez. Dites Michel Ney et bientôt un peu de poussière"'' (Entreu. Digueu Michel Ney i aviat una mica de pols")</ref> El [[Louis-Victor-Léon de Rochechouart|general de Rochechouart]], que governa la plaça de París, l'informa que pot rebre tres visites: la seva dona, el seu notari i el seu confessor.<ref>La seva dona, que s'havia desmaiat en escoltar la sentència, el visita a la cel.la amb llurs quatre fills. En va implorarà la seva gràcia a [[Lluís XVIII]]. El rei hauria dit que era favorable a acceptar la demanda, però que només [[Arthur Wellesley de Wellington|Wellington]] o la duquessa d'Angoulême (filla de [[Lluís XVI]]), podien prendre la decisió.
La dona de Ney se'n va aleshores a demanar gràcia a [[Arthur Wellesley de Wellington|Wellington]] que l'accepta inicialment, però que hi renuncia més tard davant les dificultats i obstacles. A continuació, va a veure la duquessa d'Angoulême, que ho refusa secament. Més tard, després de llegir els testimonis de Ségur, dirà que lamenta la seva decisió. I que si hagués sabut qui era realment el mariscal Ney, n'hauria demanat la gràcia.</ref> Se li proposa un confessor a Ney, que replica ''"Vous m'ennuyez avec votre prêtraille!"'' ("M'esteu emprenyant, amb el vostre capellanet!"). Més tard, l'accepta, convençut per un veterà de la [[Invasió francesa de Rússia|campanya de Rússia]].▼
Ney escriu per darrera vegada al seu cunyat.<ref>''"[...] Avant 24 heures je paraîtrai devant Dieu avec des regrets amers de ne pas avoir pu être plus longtemps utile à ma patrie; mais il saura, ainsi que je l'ai dit devant les hommes, que je me sens exempt de remords[...]"'' ("[...] Abans de 24 hores, compareixeré davant Déu amb la recança amarga de no haver pogut ser més temps útil a la meva pàtria, però Ell sabrà, tal com he dit davant els homes, que em sento sense remordiment[...]".</ref> Després s'entreté amb el capellà de [[Església de Saint-Sulpice|Saint-Sulpice]]. ▼
▲La dona de Ney se'n va aleshores a demanar gràcia a [[Arthur Wellesley de Wellington|Wellington]] que l'accepta inicialment, però que hi renuncia més tard davant les dificultats i obstacles. A continuació, va a veure la duquessa d'Angoulême, que ho refusa secament. Més tard, després de llegir els testimonis de Ségur, dirà que lamenta la seva decisió. I que si hagués sabut qui era realment el mariscal Ney, n'hauria demanat la gràcia.</ref>
▲Ney escriu per darrera vegada al seu cunyat.<ref>''"[...] Avant 24 heures je paraîtrai devant Dieu avec des regrets amers de ne pas avoir pu être plus longtemps utile à ma patrie; mais il saura, ainsi que je l'ai dit devant les hommes, que je me sens exempt de remords[...]"'' ("[...] Abans de 24 hores, compareixeré davant Déu amb la recança amarga de no haver pogut ser més temps útil a la meva pàtria, però Ell sabrà, tal com he dit davant els homes, que em sento sense remordiment[...]".</ref>
A dos quarts de nou, un vehicle ve a buscar Ney. No porta el seu uniforme de mariscal, sinó un simple vestit burgès.<ref>Cau una pluja fina. Al capellà de Saint-Sulpice, que s'aparta per deixar-lo passar, li diu: ''"Montez monsieur le curé, tout à l'heure je passerai premier"'' ("Pugi, senyor capellà, de seguida passaré jo primer"). La comitiva s'atura a l'avinguda de l'Observatoire. El mariscal refusa que li embenin els ulls i, adreçant-se als soldats crida: ''"Camarades, tirez sur moi et visez juste!"'' ("Camarades, dispareu-me i apunteu bé!"). Rochechouart explica que també pronuncià les següents paraules: ''"Français, je proteste devant Dieu et la patrie contre le jugement qui me condamne. J'en appelle aux hommes, à la postérité, à Dieu. Vive la France!"'' ("Francesos, jo protesto davant Déu i la pàtria contra el judici que em condemna. Jo apel·lo als homes, a la posteritat, a Déu. Visca la França!"). Després, es desploma sota els trets. La frase que se li atribueix, ''"Soldats, visez droit au cœur!"'' ("Soldats, apunteu al cor!") sembla més novel·lesca que verídica.</ref>
| |||