Práxedes Mateo Sagasta: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
|||
Línia 53:
|signatura =
}}
'''Práxedes Mateo Sagasta Escolar''' ([[Torrecilla en Cameros]], [[La Rioja]], [[21 de juliol]] de [[1825]] - [[Madrid]], [[5 de gener]] de [[1903]])
== Biografia ==▼
Nascut en la localitat [[Província de Logronyo|logronyesa]] de [[Torrecilla en Cameros]], va ser un dels tres fills de Clemente Sagasta y Díaz amb Esperanza Escolar. Titulat en [[Enginyeria Civil|Enginyeria de Camins, Canals i Ports]] per la [[E.T.S.E. Camins, Canals i Ports (Universitat Politècnica de Madrid)|Escola d'Enginyers de Camins]] de Madrid en 1849, és destinat a la prefectura d'Obres Públiques de Zamora, on se li encomana la construcció de la carretera de [[Zamora]] a [[Ourense]] per Padornelo i de la Canda. En 1852 se li va encomanar l'estudi del ferrocarril del Nord, entre [[Valladolid]] i [[Burgos]], amb 121 km de traçat.
Amb trenta-dos anys, en 1857 és nomenat professor-enginyer de la recentment creada [[Escola Universitària d'Enginyeria Tècnica d'Obres Públiques de Madrid|Escola d'Ajudants d'Obres Públiques]], on impartí les classes de Topografia i Construcció durant nou anys. Va ser nomenat sotsdirector en 1858, compaginant la docència amb l'activitat parlamentària. No obstant això, en 1866, arran de la [[revolta de la caserna de San Gil]] és cessat del seu càrrec de professor de l'Escola d'Ajudants i separat del Cos d'Enginyers de Camins. A la seva tornada de l'exili en 1868, després de la [[Revolució de 1868|Revolució]] pansa a dedicar-se plenament a l'activitat política.
=== Inici de l'activitat política ===▼
Durant els seus estudis d'enginyeria de Camins, Canals i Ports en 1848 fou l'únic alumne de l'Escola que es va negar a signar un manifest en suport de la reina [[Isabel II d'Espanya|Isabel II]].
Va iniciar la seva vida política a [[Zamora]],
▲== Biografia ==
▲=== Inici de l'activitat política ===
▲Va iniciar la seva vida política a [[Zamora]], el [[1854]], on havia estat nomenat Cap d'Obres Públiques. Allí rebé el càrrec de president de la Junta Revolucionària de la ciutat, sent escollit aquell mateix any diputat de les Corts constituents de 1856. El 1858 torna a ser elegit diputat fins al 1863.
En els seus inicis polítics va ser de vital importància la seva amistat amb [[Pedro Calvo Asensio]] amb qui es va conèixer el maig de 1848, durant les [[revolucions de 1848]] que a Espanya es van centrar en intentar enderrocar al president conservador [[Narváez]]. Els dos van ser des de llavors bons amics i companys en el [[Partit Progressista]], fins al punt de debutar els dos com a diputats en les mateixes eleccions generals constituents de 1854, Sagasta per la província de Zamora i Calvo Asensio per Valladolid.{{sfn|Rivas|1932|pp=15-16}}{{sfn|Ollero Vallés|2006|pp=116-117}} Més tard, en 1857, Sagasta es va incorporar en la redacció del periòdic [[La Iberia (España)|''La Iberia'']], de la mà de Pedro Calvo, el seu director, per més tard, després de la mort de Calvo Asensio, passar a comprar les seves accions de ''La Iberia'' a la seva vídua i dirigir el periòdic.
A partir de 1865 col·labora en activitats revolucionàries amb el [[general Prim]] amb l'objectiu de destronar a la reina [[Isabel II d'Espanya|Isabel II]]. Per aquests fets va ser detingut, jutjat i condemnat a mort, però aconsegueix fugir i exiliar-se a [[França]].▼
▲A partir de 1865 col·labora en activitats revolucionàries amb el general [[
=== Període del Sexenni Democràtic ===
{{AP|Sexenni Democràtic}}
| |||