Difference between revisions of "Práxedes Mateo Sagasta"

no edit summary
Va iniciar la seva vida política a [[Zamora]], en 1854, on havia estat nomenat cap d'Obres Públiques. Allí rep el càrrec de president de la Junta Revolucionària de la ciutat, i aquest mateix any és escollit diputat de les [[Constitució espanyola de 1856|Corts constituents]]. En 1858 torna a ser escollit diputat i manté l'escó fins a 1863.
 
En els seus inicis polítics va ser de vital importància la seva amistat amb [[Pedro Calvo Asensio]] amb qui es va conèixer el maig de 1848, durant les [[revolucions de 1848]] que a Espanya es van centrar en intentar enderrocar al president conservador [[Narváez]]. Els dos van ser des de llavors bons amics i companys en el [[Partit Progressista]], fins al punt de debutar els dos com a diputats en les mateixes eleccions generals constituents de 1854, Sagasta per la província de Zamora i Calvo Asensio per Valladolid.{{sfn|Rivas|1932|pp=15-16}}{{sfn|Ollero Vallés|2006|pp=116-117}} Més tard, en 1857, Sagasta es va incorporar en la redacció del periòdic [[La Iberia (España)|''La Iberia'']], de la mà de Pedro Calvo, el seu director, per més tard, després de la mort de Calvo Asensio, passar a comprar les seves accions de ''La Iberia'' a la seva vídua i dirigir el periòdic.
 
A partir de 1865 col·labora en activitats revolucionàries amb el general [[Joan Prim]] en 1866, participa en la [[revolta de la caserna de San Gil]], motí organitzat amb l'objectiu de destronar Isabel II. Per la seva participació en la citada revolta va ser detingut, jutjat i condemnat a mort, però aconsegueix fugir i exiliar-se a [[França]].
 
[[Fitxer:Gobierno Provisional 1869 (J.Laurent).jpg|220px|thumbnail|left|'''Sagasta''' dempeus en la cantonada esquerra, amb el Govern provisional de [[1869]] <small> D'esquerra: [[Laureà Figuerola|Figuerola]], [[Manuel Ruiz Zorrilla|Ruiz Zorrilla]], [[Práxedes Mateo Sagasta|Sagasta]], [[Joan Prim]], [[Francisco Serrano Domínguez|Serrano]], [[Juan Bautista Topete|Topete]], [[Adelardo López de Ayala]], [[Juan Álvarez Lorenzana|Lorenzana]] i [[Antonio Romero Ortiz]] (foto de [[J. Laurent]]).</small> ]]
[[Fitxer:Sagasta presidiendo un consejo de ministros, de Franzen.jpg|thumb|left|Sagasta presidint un consell de ministres. <small>D'esquerra a dreta: [[Segismundo Moret y Prendergast]], Práxedes Mateo Sagasta, [[Juan Montilla y Adán]], [[Valerià Weyler]], [[Cristóbal Colón de la Cerda]], [[Félix Suárez Inclán]], [[Amós Salvador Rodrigáñez]], i el [[comte de Romanones]]. Fotografia de [[Christian Franzen]] de 1902.</small>]]
=== Període del Sexenni Democràtic ===
L'assassinat de Cánovas el [[1897]] el va retornar al poder i durant el [[Guerra Hispano-estatunidenca|conflicte hispano-estatunidenc]], conegut com la "Guerra de Cuba", va decidir intervenir militarment malgrat que era conscient de la completa supremacia dels [[Estats Units]]. El [[Tractat de París (1898)|tractat de París]] de [[1898]] va representar la pèrdua d'aquestes darreres restes de l'imperi colonial espanyol ([[Cuba]], [[Puerto Rico]], [[Filipines]] i [[Guam]]) i l'opinió pública el va fer el gran responsable de la desfeta.
 
Dominat l'[[Alçamentalçament de Badalona]] en favor de [[Carles de Borbó i Àustria-Este]], el govern de Sagasta respongué amb una campanya de repressió contra el [[carlisme]]: l'estructura militar fou desarticulada i es prohibiren els seus periòdics, els locals on es reunien els cercles i altres organismes del partit carlí.<ref name="Diccionari">{{ref-llibre |cognom=Mestre i Campi |nom=Jesús (director)|títol=Diccionari d'Història de Catalunya |editorial=Edicions 62|data=1998 |pàgines=p. 84, entrada: "Badalona, alçament de"|isbn=84-297-3521-6}}</ref>
 
=== Vida intel·lectual i personal ===