Diferència entre revisions de la pàgina «Ernest Soler i de les Cases»

cap resum d'edició
'''Ernest Soler i de les Cases''' (Barcelona, 1864 - 1935), fou un pintor, escultor i escriptor. Era fill del dramaturg [[Frederic Soler i Hubert]] (Pitarra) i d'Albina de las Cases Bergnes, de familia d'origen francès entroncada amb Lluis VI i neboda de l'editor Antoni Bergnes de las Cases.
 
Va pintar temes literaris i religiosos, si bé la seva especialització varen ser els paisatges, les marines i la [[pintura de gènere]]. Al [[Museu Nacional d'Art de Catalunya]] es conserven una bona part de les seves obres, entre les quals destaquen: «Un bateig a Campins», «Un casament a Campins», «Cementiri de Cervelló», «Quadra d'una casa de camp de Cervelló», «Galliner», «Emmotllats de guix», «Pati d'una casa de camp», «Bust d'home», «Retrat d'home jove», Retrat del Rector de la Universitat de Barcelona -i oncle-avi seu- Antoni Bergnes de Las Cases, Retrat de Concepció de las Cases i Prat, «Jesucrist camí del Calvari», «La Verge», «Noia pregant» i un «Autoretrat».<ref name=MNAC>{{ref-publicació|cognom=Redacció|títol=Ingrés d'obres de Soler de les Cases |publicació=Butlleti dels Museus d'art de Barcelona|data=abril-1937|exemplar=núm. 71|url=http://ddd.uab.cat/pub/butmusartbcn/butmusartbcn_a1937m4v7n71.pdf|consulta=5 octubre 2014}}</ref>
 
En la seva vessant d'escriptor, va combinar la [[comèdia]] (Bon jan qui paga, 1889; La feina d'en Jafà, 1892), la [[tragèdia]] (Hidro-mel, publicada el 1892), la [[sarsuela]] («La roca de les mentides»), el [[poema]] dramàtic («La llar» de 1897 i «Quadros de costums» de 1904). Algunes de les seves composicions varen ser recollides a [[Lectura Popular]].
Usuari anònim