Agar-agar: diferència entre les revisions

El medi de cultiu és un [[polisacàrid]] sense ramificacions obtingut de la [[paret cel·lular]] de diverses espècies d'[[algues roges]] dels gèneres ''[[Gelidium]]'', ''[[Euchema]]'' i ''[[Gracilària]]'' entre d'altres, actuant com a [[pigment]] que els dóna un color característic a cadascuna. La paraula agar ve del [[Malaimalai]] '"agar-agar'", que significa 'gelea'.

Químicament, l'agar és un [[polímer]] de subunitats de [[galactosa]]; en realitat, és una mescla heterogènia de dos tipus de polisacàrids: [[agaropectina]] i [[agarosa]].<ref>[http://www.fao.org/docrep/field/003/AB730E/AB730E03.htm FAO agar manual]</ref> Tot i que ambdues classes de polisacàrids comparteixen el mateix esquelet de [[galactosa]], l'agaropectina és modificada amb grups [[àcid]]s, com ara [[sulfat]] i [[piruvat]]. Els polisacàrids d'agar serveixen com l'a estructura primària de la paret cel·lular de les algues. Dissolt en aigua calenta i refredat es torna gelatinós. El seu ús principal és com a medi de cultiu en [[microbiologia]], altres usos són com a [[laxant]], [[espessidor]] per a sopes, gelatines vegetals, [[gelat]] i algunes postres, i com a agent aclaridor de la [[cervesa]].

També és conegut pels següents noms: Gelosagelosa, gelosina, gelatina vegetal, gelatina xinesa, gelatina japonesa, cua de peix japonesa, etc.

lL'agar s'utilitza en la major part dels medis de cultiu, ja que a més no té valor nutritiu per als microorganismes.

L'agar nutritiu és usat com a medi de cultiu per al creixement de [[eubacteri|bacteris]] i [[fongs]], però no per a [[virus]] (tot i que els virus [[bacteriòfag]]s creixen freqüentment en bacteris cultivats en agar ).

Els medis d'agar selectius són utilitzats per a aplicar una pressió selectiva als organismes que hi creixen,; per exemple, per a seleccionar només bacteris [[gram-negatiu]]s s'utilitza l'agar Mac Conkey, que al seu torn té un colorant que indica si el bacteri és fermentat de [[lactosa]] o no.

La càrrega neutra i el baix grau de complexitat química de l'agarosa fan poc probable que interaccione amb [[biomolècula|biomolècules]], com [[proteïna|proteïnes]]. Els gels fets d'agarosa purificada tenen una mida de porus relativament gran, fentque el fan útil per a la separació basada en la mida molecular de complexos de proteïnes o proteïnes superiors a 200 [[Unitat de massa atòmica|kDa]] i fragments d'[[ADN]] més grans que 100 parells de bases. L'agarosa es pot utilitzar per a la separació electroforètica aen l'[[electroforesi]] de gel d'agarosa o per a la [[cromatografia]] d'exclusió molecular.

Aquesta alga té el seu origen en els mars del sud d'[[Àfrica]]. És incolora, insípida i absorbeix aigua en quantitats de 200 i 300 vegades el seu pes, formant una [[gelatina]]. També hi ha un producte comercial anomenat ''"agar-agar"''. S'utilitza, entre altres coses, com a estabilitzador d'alguns [[aliment]]s comestibles i per a la confecció de gelatines.

El seu poder gelificant és la seua gran basa, doncsperquè, amb molt poca pols de gelatina en una proporció d'aigua abundant, dóna lloc a una gelatina molt dura i compacta; en calent gelifica, a diferència de la gelatina de cues de peix que ha d'estar completament freda perquè qualle.

Per a fer gelatines rígides, s'han d'afegir a brous, bullint-ne 16 grams per litre, i per a gelatines més toves per a base de plats afegirafegint-ne 6 grams i 5 fulls de cua de peix per litre; ha de coure bé perquè no aparega l'agar-agar en forma de punts.