Diferència entre revisions de la pàgina «Unitat del Poble Valencià»

Incorporar informació sobre Ernest García i García
(Incorporar informació sobre Ernest García i García)
Després de les [[eleccions generals espanyoles de 1977]], el [[PSPV (històric)|Partit Socialista del País Valencià]], principal força política [[nacionalisme valencià|valencianista]] va rebre un important revés electoral a causa de la seua divisió en dos candidatures, fet que va portar a la seua integració en el [[Partit Socialista Obrer Espanyol]] en 1978, adoptant les sigles [[PSPV-PSOE]]. Des de 1977, este partit presidia el [[Consell Preautonòmic del País Valencià]], en la figura del també [[valencianista]] [[Josep Lluís Albinyana]]. Tanmateix, un pacte entre el PSOE i la [[UCD]] en [[1979]]<ref>[http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/3-politica/17-politica/602640-la-realitat-social-del-pais-valencia-ha-crescut-malgrat-una-politica-frontalment-espanyolista.html “La realitat social del País Valencià ha crescut malgrat una política frontalment espanyolista”] entrevista a Josep Lluis Albinyana a [[El Punt Avui]] del 15 de desembre de 2012</ref> van portar a que els socialistes abandonaren el Consell, forçant a que Albinyana dimitira, i a que l'[[blaverisme|anticatalanista]] [[Enric Monsonís]], d'[[UCD]], accedira a la presidència del Consell.<ref>[http://elpais.com/diario/1979/12/23/espana/314751612_850215.html Dimite Albiñana tras la retirada del PSOE del Consell] notícia a [[El País]] del 23 de desembre de 1979 {{es}}</ref> Paral·lelament, el sector valencianista d'UCD, representat per [[Francesc de Paula Burguera]] és marginat i abandona el partit per a fundar el [[Partit Nacionalista del País Valencià]], on també acabaria integrant-se [[Josep Lluís Albinyana|Albinyana]].<ref>[http://elpais.com/diario/1983/10/17/espana/435193215_850215.html El ex presidente del Consell del País Valenciá, ocupará la vicesecretaría general del Partido Nacionalista del País Valenciano (PNPV)] notícia a [[El País]] del 17 d'octubre de 1983 {{es}}</ref> El PNPV es presentaria per primera vegada en les [[eleccions generals espanyoles de 1979]], obtenint 13.828 vots, menys de la meitat dels 31.138 que el PSPV va obtenir en solitari dos anys abans.
 
En 1980 el secretari general del [[Partit Comunista del País Valencià]], el valencianista [[Ernest Garcia i Garcia|Ernest Garcia]] és destituït en perdre una votació interna front al sector centralista del partit. En conseqüència, el sector [[valencianista]], amb [[Ernest Garcia i Garcia|Ernest Garcia]] i [[Doro Balaguer]] al capdavant, abandonarien el partit.<ref name= "Alberola">[http://www.iecat.net/acs/Publicacions/PDF/numero18_2002/EstrategiesPolitiques.pdf Estratègies polítiques i identitat col·lectiva al País Valencià], Pere Arberola i Garcia</ref> Juntament amb una escissió possibilista del [[PSAN]], capitanejada per [[Josep Lluís Blasco]], i amb ex-militants del [[PSPV (històric)|PSPV]], com [[Vicent Ventura]], que havien rebutjat la integració al PSOE, fundarien un partit polític anomenat [[Agrupament d'Esquerra del País Valencià]].<ref> [https://archive.is/20130701104816/www.uv.es/fce/cablasco/biografia.html Biografia de Josep Lluís Blasco]</ref>
[[Fitxer:Cartell UPV 1983.jpg|thumb|300px|right|Cartell de 1983 de la Unitat del Poble Valencià.]]
En juny de 1982, després de diferents actes conjunts, es va arribar a un acord per a crear una nova formació, ''Unitat Valencianista'', a partir del [[PNPV]] de [[Francesc de Paula Burguera]], el Partit Radical Socialista de [[Josep Lluís Albinyana]], el [[Partit Socialista Unificat del País Valencià]] i [[Unió Democràtica del País Valencià]], partit en descomposició des que el seu líder [[Vicent Ruiz Monrabal]] ingressara a la [[UCD]]. Es va intentar sense èxit unir a esta Unitat a partits nacionalistes d'esquerra que posteriorment formarien part d'UPV, com [[AEPV]] i [[EUPV (històric)|EUPV]].<ref>Arxiu de la democràcia [http://www.archivodemocracia.ua.es/db/articulos/3.pdf (Universitat d'Alacant)]</ref>
===Partit Polític===
[[Fitxer:Unitat del Poble Valencià - 1986.jpg|thumb|300px|right|Cartell de 1986 de la Unitat del Poble Valencià.]]
Davant l'èxit relatiu a les eleccions del 83, el [[Partit Nacionalista del País Valencià]] i l'[[Agrupament d'Esquerra del País Valencià]] decidiren dissoldre's en UPV, que passaria a ser un [[partit polític]] en 1984. [[Esquerra Unida del País Valencià (històric)|Esquerra Unida del País Valencià]] per contra va decidir no dissoldre's en UPV,<ref name="Mayor1" /> cosa que provocà que part de la militància abandonara EUPV per passar a formar part de la UPV,{{sfn|Català i Oltra|2012|p=616}} on també s'hi va sumar un important número de gent que no militava a cap formació anterior.<ref name="Mayor1" /> A la conferència constituent de desembre de 1984, en la qual fou elegit Secretari General [[Ernest Garcia i Garcia|Ernest Garcia]], la UPV reconeixia el fet [[nacional valencià]] de manera lligada a l'afirmació de les relacions històriques dels [[Països Catalans]] i de la unitat de la [[llengua catalana]] reconeixent els [[Països Catalans]] com l'àmbit territorial on s'hauria de produir [[pancatalanisme|el procés històric nacional]].{{sfn|Català i Oltra|2012|p=616}} El partit es definia com a força unitària del [[nacionalisme polític valencià]], amb un posicionament d'[[esquerra política|esquerra]] plural i marcadament [[ecologista]].{{sfn|Català i Oltra|2012|p=617}} Al seu si hi cohabitaran minories [[centrisme|centristes]] i [[liberalisme|liberals]] de caràcter [[progressista]].{{sfn|Català i Oltra|2012|p=617}}
 
A les [[eleccions generals espanyoles de 1986]], amb la candidatura encapçalada per [[Ernest Garcia i Garcia|Ernest Garcia]], UPV millora resultats però no aconsegueix superar el 2% dels vots. Açò, unit al fet que [[Izquierda Unida]], coalició derivada del [[Partit Comunista d'Espanya]] no superara el 5% dels vots al [[País Valencià]], va propiciar una coalició entre les dos formacions esquerranes de cara a les següents [[eleccions a les Corts Valencianes]],{{sfn|Català i Oltra|2012|p=618}} si bé la coalició s'aprovà amb gran contestació interna, especialment a UPV on sols el 51% de la militància s'hi mostrà a favor.{{sfn|Català i Oltra|2012|p=619}}{{sfn|Mayor|1999|p=26}}
 
La [[coalició Esquerra Unida - Unitat del Poble Valencià]] va obtenir sis diputats a les [[Corts Valencianes]] en les [[eleccions a les Corts Valencianes de 1987|eleccions del 87]], dels quals dos van ser d'UPV: [[Pere Mayor]], per la [[circumscripció]] de [[València]], i [[Aureli Ferrando Muria|Aureli Ferrando]], per la de [[Província de Castelló|Castelló]].{{sfn|Català i Oltra|2012|p=620}} Poc temps després, el pacte es va trencar, i els diputats d'UPV passaren al [[Grup Mixt]] davant el temor que [[Izquierda Unida]] poguera absorbir-los.{{sfn|Català i Oltra|2012|p=620}} Malgrat que a nivell parlamentari el trencament del grup es feu de manera tranquil·la, tot mantenint relacions entre els dos partits (s'arribaren a tindre contactes per a repetir la coalició de cara a les [[eleccions a les Corts Valencianes de 1991]]),{{sfn|Mayor|1999|p=27}} tot el procés del pacte amb IU va suposar una important crisi interna, amb tensió entre els sectors més esquerrans i més nacionalistes durant tota la legislatura.{{sfn|Català i Oltra|2012|p=620}} El nou revés que UPV va patir a les [[eleccions generals espanyoles de 1989]] va portar a un reforçament del perfil esquerrà i ecologista per part del sector [[Joan Fuster i Ortells|fusterià]], en considerar que el [[nacionalisme]] ''"ja no era un factor de modernització al País Valencià"''.{{sfn|Català i Oltra|2012|p=621}} A la IV conferència de País de 1990, el sector de l'''Assemblea d'Almussafes'' critica durament la línia d'UPV, proposant una esmena a la totalitat que situara el [[cleaveage]] nacional en el centre del debat del partit, alhora que es criticava l'ambigüitat ideològica de la formació i la trajectòria erràtica en matèria de pactes.{{sfn|Català i Oltra|2012|p=621}} Aquest sector acabaria fundant el [[Partit Valencià Nacionalista]], amb una important presència institucional als pocs municipis on tingué implantació.{{sfn|Català i Oltra|2012|p=621-622}}
La crisi de resultats organitzatius i electorals agreujades per la ''tanca del 5%'', així com els canvis en el mapa polític valencià, propiciaren que UPV revisara la seua línia política, i en el VII Congrés d'UPV celebrat a [[l'Eliana]] el 1996,{{sfn|Català i Oltra|2012|p=638}} es van assumir algunes crítiques que històricament havia rebut la formació, com la indefinició nacional que UPV havia mostrat fins aquell moment,{{sfn|Català i Oltra|2012|p=638}} i va optar per adaptar les seues posicions al marc nacional valencià,{{sfn|Català i Oltra|2012|p=638}} en la línia del moviment que es coneixia com ''tercera via'' del [[nacionalisme valencià]], adoptant una estratègia de caràcter [[transversal]] i d'àmbit exclusivament valencià.{{sfn|Català i Oltra|2012|p=638}} La ponència oficial reformulava el marc de referència, assumint el terme [[nacionalisme valencià|nació valenciana]] de manera "rotunda",{{sfn|Català i Oltra|2012|p=638}} i eliminant el terme [[Països Catalans]] de la doctrina del partit.<ref>[http://www.llibertat.cat/2007/03/1996-upv-elimina-les-referencies-politiques-als-paisos-catalans-998 UPV elimina les referències polítiques als Països Catalans], ''Tal dia com avui, 18 de març de 2007 Llibertat.cat''</ref> La ponència política del VII Congrés va ser redactada per [[Joan Francesc Mira]], que reflectiria les conclusions d'aquell text en el llibre [[Sobre la nació del valencians]].{{sfn|Català i Oltra|2012|p=638-639}} Esta adaptació dels postulats de la ''tercera via'' a l'[[esquerra política]] va comptar amb la intervenció d'altres militants històrics com [[Doro Balaguer]] o [[Josep Lluís Blasco]].{{sfn|Català i Oltra|2012|p=639}} Tanmateix, la moderació de les postures d'esquerra farien que un sector s'escindira amb el nom d'[[Esquerra Valenciana (1998)|Esquerra Valenciana]] en [[1998]].{{sfn|Català i Oltra|2012|p=639}}
 
A finals de [[1998]] es va celebrar el 1r Congrés per formar el [[Bloc Nacionalista Valencià]]. En les [[Eleccions a les Corts Valencianes de 1999]] aquesta nova federació va obtenir 102.700 vots (4,6%). Des d'aleshores, UPV ha deixat d'actuar com a tal, quan les forces que integraven la coalició es dissolen dins del [[BLOC]], que celebrà el seu congrés constituent l'any 2000.<ref> [[Enric Morera i Català|Enric Morera]] - Política per a un País, [[Ed. Bromera]]. ISBN 978-84-9824-181-5</ref>
 
== Resultats electorals ==
* [[Antoni Porcar Gómez]]
* [[Pere Mayor i Penadés]]
* [[Ernest García i García]]
==Referències==
Usuari anònim