Revisió del 10:24, 21 oct 2015 modifica 83.56.23.240 (discussió) Cap resum de modificació Etiqueta: editor visual ← Edició anterior		Revisió del 10:24, 21 oct 2015 modifica desfés BotReversor (discussió \| contribucions) 18.886 edits m Bot: Rv. edic. de 83.56.23.240 (disc.) a vers. 15650933 de PereBot (disc.) [er:5] Edició següent →
Línia 1: [[fitxer: Ponte 25 de Abril 20050728.jpg\|thumb\|250px\|right\|[[Pont 25 d'abril]] a [[Lisboa]].]] * [[fitxer: Golden Gate Bridge 1.jpg\|thumb\|250px\|right\|[[Golden Gate]] Bridge, un dels més famosos, i rècord de longitud de l'obertura central durant molts anys [[San Francisco]](Califòrnia).]] Un '''pont penjant''' o '''suspès''' és un [[pont]] sostingut per un [[Arc (construcció)\|arc]] invertit format per nombrosos cables d'[[acer]], del qual se suspèn el tauler del pont mitjançant tirants verticals. Des de l'antiguitat aquest tipus de ponts han estat utilitzats per la humanitat per salvar obstacles. A través dels [[segle]]s, amb la introducció i millora de diferents materials de construcció, aquest tipus de ponts són capaços en l'actualitat de suportar el trànsit rodat i fins i tot línies de ferrocarril lleugeres. == Història == El disseny actual dels ponts penjants va ser desenvolupat a principis de [[segle XIX]]. Els primers exemples inclouen els ponts de [[Menai]] i [[Cowny]] (posats en funcionament el [[1826]]) al nord del país de [[Gales]] i el primer pont [[Hammersmith]] (1827) a la zona oest de [[Londres]]. Des de llavors ponts penjants han estat construïts al llarg de tot el món. Aquesta tipologia de pont és pràcticament l'única solució possible per salvar grans llums (superiors a un [[quilòmetre]]), per exemple, quan sigui perillós per al trànsit marítim afegir suports centrals temporals o permanents, o no sigui viable afegir suports centrals. En l'actualitat, el pont de més va és el de [[Gran Pont de Akashi Kaikyo]], en [[Japó]], i fa gairebé dos quilòmetres. Hi ha un projecte, el pont de l'[[estret de Messina]], que permetria unir aquesta zona, per a això comptarà amb una obertura de més de tres quilòmetres, encara que aquest projecte estava a punt d'iniciar-la seva construcció, s'ha posposada.{{Citació necessària\|data=pàgina d'usuari}} == Avantatges == [[fitxer: Verrazano bridge NY.jpg\|thumb\|250px\|right\|[[Pont Verrazano Narrows]] a NY, conegut per ser imatge d'una companyia d'assegurances, a més, va succeir al Golden Gate com a pont amb el major va del món .]] * El va central pot ser molt llarg en relació a la quantitat de material emprat, permetent comunicar vies d'aigua molt amples. * Poden tenir la plataforma a gran alçada permetent el pas de [[vaixell]]s molt alts. * No es necessiten suports centrals durant la seva construcció, permetent construir sobre profunds cursos d'aigua molt concorreguts pel trànsit marítim o d'aigües molt turbulentes. * Sent relativament flexibles, es pot flexionar sota [[vent]]s severs i terratrèmols, on un pont més rígid hauria de ser més fort i dur. == Inconvenients == * A falta de rigidesa el pont es pot tornar intransitable en condicions de forts vents o turbulències, i requeriria tancar temporalment al trànsit. Aquesta manca de rigidesa dificulta molt el manteniment de vies ferroviàries. * Sota grans càrregues de vent, les torres exerceixen un gran [[Moment de força\|moment]] (força en sentit corb) a terra, i requereixen una gran [[fonamentació]] quan es treballa en sòls febles, la qual cosa resulta molt car. == Tipus de suspensió == La suspensió en els ponts més antics es pot fer per cadenes o barres enllaçades (veure: [[Pont de les Cadenes]] de [[Budapest]]), però els ponts moderns tenen múltiples cables d'[[acer]] trenat. Això és per a més redundància; uns pocs cables amb defectes o fallades entre els centenars que formen el cable principal són una petita amenaça, mentre que una sola baula o barra en mal estat o amb defectes pot eliminar el marge de qualitat o tirar avall l'estructura. == Tipus de "taulers" en els ponts penjants == [[fitxer: Yichang Yangtze Highway Bridge 3.jpg\|thumb\|250px\|right\|Observa què prima és la pista d'aquest pont sobre el [[Yangtze]] a [[Xina]].]] La majoria dels ponts penjants usen estructures d'acer reticulades per suportar la carretera (particularment posseint els efectes desfavorables) Recents desenvolupaments en [[aerodinàmica de ponts]] han permès la introducció d'estructures de plataforma. A la il·lustració de la dreta es nota la forma molt aguda a la vora i el pendent a la part inferior del tauler. Això possibilita la construcció d'aquest tipus sense el perill que es generin [[remolí\|remolins]] d'aire que facin retorçar al pont com va passar amb el [[pont de Tacoma Narrows]]. == Altres aplicacions del tipus d'estructura == Els principis de suspensió usats en grans ponts poden també aparèixer en contexts menors que aquests ponts de carretera o [[tren]]. La suspensió amb cables lleugers pot servir com una solució menys cara i més elegant per ponts de vianants que suportar mitjançant un gran enreixat. On un pont uneix dos edificis pròxims no cal construir torres i els mateixos edificis poden sostenir els cables. La suspensió amb cables pot ser també augmentada amb la inherent rigidesa d'una estructura tenint molt en comú a un [[pont tubular]]. ==Vegeu també== * [[Pont atirantat de piló contrapès]] * [[Pont transbordador]] * [[Pont atirantat]] * [[Pont en mènsula]] Linha 5 ⟶ 37: {{Commonscat}} * [http://en.structurae.de/structures/stype/index.cfm?id=1001 Structurae: Ponts penjants] * [http://www.asce.org/history/hp_bridges.html American Society of Civil Engineers] Història i herència de l'enginyeria civil - ponts * [http://www.bridgemeister.com Bridgemeister: Mostly Suspension Bridges] * [http://www.itspanish.org/modules.php?name=News&file=article&sid=265 Pont de Tacoma Narrows: El pont que va ballar fins a caure a terra]

Pont penjant: diferència entre les revisions