Gneu Corneli Escipió Calvus: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
Cap resum de modificació |
||
Línia 3:
Fou [[cònsol romà|cònsol]] el [[222 aC]] junt amb [[Marc Claudi Marcel III]] i va fer la guerra als [[ínsubres]]. Aquestos havien estat, derrotats l'any anterior pels cònsols Publi Furi i Gai Flamini, i van demanar la pau però els nou cònsols van rebutjar els oferiments. Els [[lígurs]] van demanar ajut als [[gesates]] (''gaesatae'') de més enllà dels [[Alps]], que van enviar trenta mil homes; tot i així Escipió i Marcel van envair les planes del [[riu Po]] i van assetjar la ciutat ínsubre d'Acerrae a lo que els gals, amb deu mil homes, van respondre assetjant [[Clastidium]]. Marcel els va enfrontar i en una batalla va destruir el cos d'exèrcit gal prop de Clastidium; el cap gal Britomartus o [[Viridomarus]] fou mort per Marcel de pròpia mà. Després va tornar a Acerrae que poc després fou conquerida; la següent conquesta fou [[Milà|Mediolanum]] la ciutat més important de la regió. Els [[ínsubres]] es van sotmetre incondicionalment. Encara que Escipió va tenir una part important en la campanya (sinó la principal) només Marcel va rebre els honors del [[triomf]].
El [[218 aC]] fou [[llegat]] del seu germà Publi Corneli Escipió i fou enviat a [[Hispània]]. Gneu va desembarcar a [[Empúries]] ([[218 aC]]) i es va atreure als caps locals seduïts per la seva amabilitat en contrast amb la severitat del [[Península Ibèrica cartagines|domini cartaginès]] i va obtenir una victòria a [[Cissa]] sobre el general cartaginès [[Hannó]] que fou fet presoner, apoderant-se de tota la moderna Catalunya dels [[Pirineus]] a l'[[Ebre]]. [[Àsdrubal]] va avançar cap aquesta zona però ja va arribar a la tardor i no va poder fer res més que cremar part de la flota romana. Escipió va passar l'hivern a [[Tarraco]].
A l'any següent Gneu va derrotar els cartaginesos a la desembocadura de l'Ebre i va obtenir pels romans el domini del mar i poc després va arribar el seu germà Publi (estiu) i junts els dos germans van avançar cap a [[Sagunt]] on eren els [[ostatge]]s de les diverses tribus hispanes que els cartaginesos tenien com a garantia de fidelitat. La ciutat es va sotmetre als romans per la traïció d'[[Abelox]], i els ostatges foren retornats als seus llocs el que va produir un moviment de suport cap als romans.
| |||