Viquipèdia

Diferència entre revisions de la pàgina «Theodor Adorno»

Theodor Adorno (modifica)

Revisió del 19:33, 22 oct 2015

1 octet eliminats ,  fa 4 anys
m
cap resum d'edició
m
Adorno era fill únic d'una família burgesa acomodada de Frankfurt. El seu pare (Oscar Alexander Wiesengrund) era comerciant de vins i la seva mare (Maria Calvelli-Adorno) era cantant. Aquesta última i la seva germana Agatha (que era una talentosa pianista) es feren càrrec de la formació musical de Theodor durant la seva infantesa. Assistí al ''Kaiser Wilhelm Gymnasium'', on destacà com a excel·lent estudiant. Durant la seva joventut, conegué [[Sigfried Kracauer]], amb qui mantingué una estreta amistat, malgrat que aquest era catorze anys més gran. Junts llegiren la ''Crítica de la raó pura'' de [[Kant]], experiència que marcà Adorno en la seva formació intel·lectual.
 
Després de graduar-se amb mèrits al ''Gymnasium'', Adorno entrà a la Universitat de Frankfurt del MaineMain, on estudià [[filosofia]], [[sociologia]], [[psicologia]] i [[música]]. El [[1924]], obtingué el títol amb una dissertació sobre [[Edmund Husserl]]. Mentrestant, escrigué diversos assajos de crítica musical. Durant un temps, el jove Adorno considerà la possibilitat de dedicar-se a la música com a compositor i crític. El [[1925]], viatjà a Viena, on estudià composició amb [[Alban Berg]], i freqüentà uns altres compositors importants de la [[Segona Escola de Viena]], com [[Anton Webern]] i [[Arnold Schönberg]]. Les teories d'aquest últim sobre la atonalitat foren fonamentals per a la formulació de la idea d'Adorno de la ''nova música'', que desenvolupà en molts dels seus assajos. En els assajos sobre música, Adorno lligava la forma musical amb complexos conceptes filosòfics, la qual cosa els feia molt exigents en termes intel·lectuals. Les implicacions conceptuals de la nova música no eren compartides pels protagonistes de l'Escola de Viena, raó per la qual Adorno decidí de tornar a Frankfurt i abandonar la carrera musical.
 
A Viena, Adorno també conegué uns altres intel·lectuals amb interessos no necessàriament lligats als cercles musicals. Assistí a les xerrades de [[Karl Kraus]], el famós satirista vienès, i conegué [[Georg Lukács]], la ''Teoria de la novel·la'' del qual havia impactat Adorno a la universitat. De tornada a Frankfurt, treballà en la seva tesi doctoral sota la direcció de [[Hans Cornelius]]. Finalment, el [[1931|1931,]] obtingué la ''venia legendi'' (el diploma que l'acreditava com a professor) amb el treball ''Kierkegaard: Konstruktion des Ästhetischen''.
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/wiki/Especial:MobileDiff/15907817»