Corts de Barcelona-Vilafranca-Cervera (1358-1359): diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
m Corregit: com institució > com a institució |
||
Línia 13:
::Braç Reial: Romeu de Busquets, ciutadà de Barcelona; Pere de Muntanyana, ciutadà de Lleida; Arnau de Messina de la vila de Cervera, i Valentí Sapera, de Vilafranca del Penedès.}}
Es produí la reglamentació de les funcions dels diputats com a encarregats de les Corts de recollir les aportacions concedides pels tres [[braç]]os al rei, actuant de forma independent del monarca. La delegació era tal, que les seves decisions tenien el mateix valor que les adoptades per les Corts, competència fonamental per a prendre decisions ràpides en un context bèl·lic continuat. Amb tot, no hi pensaven a crear una institució permanent, com ho demostra el fet que s'ordenés cremar els comptes i escriptures una vegada acabada la seva tasca. La configuració com a institució permanent no es produí fins a les [[Corts de Montsó (1362-1363)]].
Aquesta regulació es concretà en la designació per les Corts de dotze diputats amb atribucions ja executives en màteria fiscal i uns "[[oïdors de comptes]]" que controlarien l'administració sota l'autoritat de qui ha estat considerat el primer [[President de la Generalitat de Catalunya|President de la Generalitat]], [[Berenguer de Cruïlles]], [[bisbe de Girona]] ([[1359]]).
| |||