Homeobox: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
Cap resum de modificació |
||
Línia 43:
=== Estructura ===
[[File:Estructura de la homeoproteina.jpg|thumb|Esquema de la estructura de una homeoproteina.|647x647px]]Les homeoproteïnes, malgrat de ser majoritàriament similars entre les diferents especies estan formades per tres regions principals: una regió variable que depèn de l’espècie estudiada, una regió connectora i el homeodomini
==== L'homeodomini: la part constant de les homoeproteines. ====
Quant a la successió d'aminoàcids o altrament dita [[Estructura primària de les proteïnes|estructura primària]]
6th Edition]][[Fitxer:Estructura_primària_i_secundària_del_homeodomini.png|alt=Seqüencia consensuada (estructura primària) del homeodomini (a dalt) i repartició dels aminoàcids segons els motius (estructura secundaria) trobats en aquest (a baix).|534x534px|Seqüència consensuada (estructura primària) de l'homeodomini (a dalt) i repartició dels aminoàcids segons els motius (estructura secundària) trobats en aquest (a baix).<ref name=":2">{{Ref-web|url = http://www.csb.ki.se/groups/tbu/homeo/consensus.gif|títol = The homeobox page|consulta = 23/10/2015|llengua = |editor = Karolinksa Institute.|data = }}</ref>|thumb|left]]Pel que fa a la conformació en l'espai d'aquests aminoàcids, és a dir, l'estructura secundària, l'homeodomini està caracteritzat per tres estructures en [[Hèlix alfa|hèlix-α]] superposades mitjançant [[Enllaç d'hidrogen|enllaços d'hidrogen]]<ref>{{Ref-web|url = http://www.ebi.ac.uk/interpro/entry/IPR001356|títol = Homeobox domain (IPR001356)|consulta = 23/10/2015|llengua = |editor = InterPro|data = }}</ref>. La primera hèlix α de l'homeodomini començant per l'[[N-terminal|amino terminal]] està formada per 8 [[Aminoàcid|aminoàcids]] (del 10 al 22). La segona té una longitud de 10 aminoàcids (28 al 38) i es col·loca de forma que la primera i la segona ocupen posicions [[Antiparal·lelisme (bioquímica)|antiparal·leles]]. Una tercera hèlix (17 aminoàcids, del 42 al 59) està disposada de manera perpendicular a les altres dues i se l'anomena hèlix de reconeixement. Els seus aminoàcids, que són diferents depenent del tipus concret de proteïna, reconeixen regions especifiques de l'[[Àcid desoxiribonucleic|ADN]] a les quals la proteïna es fixa. Les hèlix 2 i 3 són les que fan possible la unió amb l'ADN mitjançant [[enllaços d'hidrogen]] i formen un motiu hèlix-gir-hèlix. És aquest motiu el que pot inserir-se al solc d'ADN. Un cop feta aquesta unió, la proteïna és transcripcionalment activa i pot regular l'expressió gènica d'aquest fragment d'ADN<ref name=":0" />. A més a més, existeixen altres llocs de fixació secundaris que es troben localitzats als braços de les tres hèlixs de l'homeodomini. Per exemple, un residu de [[arginina]] d'un bucle flexible de la proteïna pot lligar-se a l'ADN per fixar-la.<ref>{{Ref-llibre|cognom = Alberts|nom = Bruce|títol = Molecular Biology of the Cell|url = |edició = 6ª edició|llengua =anglès|data = Decembre 2014|editorial = Garland Science|lloc = USA|pàgines = 120-122, 376-378|isbn = 978-0-8153-4105-5 y 978-0-8153-4106-2|coautors = Alexander Johnson; Julian Lewis; Martin Raff; Keith Roberts; Peter Walter}}</ref>
| |||