Escòcia: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
Cap resum de modificació Etiquetes: repetició de caràcters editor visual |
||
Línia 36:
}}
<!--FI DE TAULA PAIS -->
'''Escòcia''' (en [[scots]] i [[idioma anglès|anglès]], ''Scotland''; en [[gaèlic escocès]], ''Alba'') és el
El [[Regne d'Escòcia]] va ser un estat independent fins a [[1707]], data en la qual es va signar l'[[Acta d'Unió (1707)|Acta d'Unió]] amb Anglaterra, per crear el [[Regne Unit de la Gran Bretanya]].<ref name=Keay>Keay, J. & Keay, J. (1994). ''Collins Encyclopaedia of Scotland''. London. HarperCollins.</ref><ref name=Mackie> Mackie, J.D. (1969) ''A History of Scotland''. London. Penguin.</ref> La unió no va suposar cap alteració del [[Sistema jurídic|sistema legal]] propi d'Escòcia, que des de llavors ha estat diferent del de [[Gal·les]], [[Anglaterra]] i [[Irlanda del Nord]], pel que és considerada al [[Dret internacional]] com una entitat jurídica pròpia.<ref>Collier, J.G. (2001) [http://assets.cambridge.org/052178/2600/sample/0521782600ws.pdf ''Conflict of Laws''] (3a edició) Cambridge University Press. {{pdf}}</ref> La pervivència d'unes lleis pròpies, i d'un [[sistema educatiu]] i [[religió]]s diferenciat formen part de la [[cultura escocesa]] i del seu desenvolupament al llarg dels segles.
Línia 66:
=== Història medieval ===
El regne dels [[pictes]] (amb seu a [[Fortriu]] cap al [[segle VI]]) va experimentar un important desenvolupament durant l'[[edat mitjana]], potser com a resposta al mateix [[imperialisme]] [[Imperi Romà|romà]].<ref>Peter Heather. "State Formation in Europe in the First Millennium A.D.", a Barbara Crawford (ed.), ''Scotland in Dark Ages Europe'', (Aberdeen, 1994), pàg. 47–63</ref> Una fita important en aquesta lluita per la supervivència i l'ampliació va ser la [[batalla de Dunnichen]] ([[685]]), en la qual els pictes van derrotar les tribus de [[Northumbria]] durant el regnat de [[Bridei III dels Pictes|Bridei III]] ([[671]]-[[693]]). El regnat de [[Óengus I dels Pictes|Óengus I]] ([[732]]-[[761]]) va ser igualment un període de consolidació per al regne picte.<ref>Alex Woolf. "The Verturian Hegemony: a mirror in the North", a M.P. Brown & C.A. Farr, (editors). ''Mercia: an Anglo-Saxon Kingdom in Europe'', (Leicester, 2001), pàg. 106–11.</ref> El regne dels pictes ocupava en aquesta època, segons la descripció de [[Beda el Venerable]], una extensió similar a la qual després ocuparia el regne dels [[escots]] durant el regnat d'[[Alexandre I d'Escòcia|Alexandre I]] ([[1107]]-[[1124]]). No obstant això, ja en el [[segle X]], el regne picte va ser dominat per una cultura d'origen [[gaèlic]], establint el mite de l'ascendència [[Irlanda|irlandesa]] de la dinastia reial de [[Kenneth I d'Escòcia|Cináed mac Ailpín]] (Kenneth MacAlpin o Kenneth I).<ref name=Lynch_359>{{ref-llibre|capítol=Kenneth mac Alpin|cognom=Brown|nom=Dauvit|editor=M. Lynch|títol=The Oxford Companion to Scottish History|editorial = [[Oxford University Press]] | lloc=Oxford|pàgines=359|any=2001|isbn=978-0192116963}}</ref><ref>
En els segles següents, partint des del seu territori original a l'[[est]] d'Escòcia, al nord del [[fiord de Forth]] i al sud del [[riu Oykel]], el regne picte va aconseguir controlar les terres del nord i del sud. Cap a finals del [[segle XII]], els reis d'''Alba'' havien afegit al seu territori l'àrea angloparlant del sud-est d'Escòcia i dominaven també les zones de [[Galloway]] i [[Caithness]]; al final del [[segle XIII]], aquest regne s'havia estès fins a aconseguir l'extensió aproximada de l'Escòcia actual.
Línia 269:
La població d'Escòcia segons el cens de [[2001]] era de 5.062.011 habitants, que s'han elevat a uns 5.116.900, segons estimacions de juny de [[2006]].<ref name="population> [http://www.gro-scotland.gov.uk/press/2007-news/scotlands-mid-year-population-estimates.html Estimacions de població d'Escòcia]</ref> Això convertiria a Escòcia en el 112è [[Llista de països per població|país més poblat]], si fos un [[Estat]] [[sobirania|sobirà]]. La capital, [[Edimburg]], té una població d'uns 600.000 habitants, bona part d'ells estudiants. No obstant això, la ciutat més poblada d'Escòcia és [[Glasgow]], situada a la costa occidental, amb gairebé 800.000 habitants i una àrea metropolitana de prop de 2.000.000. Històricament, Glasgow ha constituït el motor econòmic de la regió, a part de ser el seu principal centre acadèmic: la seva [[Universitat de Glasgow|Universitat]], fundada a mitjans del [[segle XV]], és de les més antigues del món de parla anglesa. El desenvolupament social, cultural i econòmic de Glasgow durant el [[segle XIX]] i principis del [[segle XX|XX]] la va portar a ser considerada "la segona ciutat de l'Imperi".
La zona central d'Escòcia, coneguda com a ''[[Central Belt]]'', hi ha la gran majoria dels pobles i ciutats principals: Glasgow a l'oest, i Edimburg, [[Aberdeen]] i [[Dundee (Escòcia)|Dundee]] a l'est. En canvi, les ''[[Highlands]]'' estan escassament poblades, encara que la ciutat d'[[Inverness]] ha crescut ràpidament en els darrers anys. De les moltes illes que conformen el territori escocès, només les més grans i les més accessibles (unes 90) estan habitades. Per la seva banda, els altiplans meridionals o ''[[Southern Uplands]]'' són essencialment rurals i hi predomina l'agricultura.<ref> Clapperton, CM (ed) (1983)''Scotland: A New Study''. Londres, David & Charles. </ref><ref>
A causa de la immigració produïda després de la [[Segona Guerra Mundial]], Glasgow, Edimburg i Dundee tenen una significativa comunitat asiàtica.<ref> [http://www.urdustan.net/2004/11/ scotland-speaks-urdu.html "Escòcia parla urdú"] </ref> Després de l'ampliació de la [[Unió Europea]], un creixent nombre de persones d'[[Europa Oriental]] i [[Europa Central|Central]] s'ha instal·lat a Escòcia: entre 40.000 i 50.000 [[Polònia|polonesos]] vivien el [[2005]] al país.<ref> [http://findarticles.com/p/articles/mi_qn4156/is_20060806/ai_n16661465 "The pole position workforce: foreign nationals"]</ref> El [[2001]], hi havia uns 16.310 residents [[República Popular de la Xina|xinesos]].<ref> [http://www.scotland.gov.uk/Publications/2004/02/18876/32939 Anàlisi de l'etnicitat en el cens de 2001]</ref>
|