Sant Feliu de Llobregat: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
s'afegeix referència |
enllaços afegits a anys llocs, èpoques i anys |
||
Línia 30:
== Geografia ==
Sant Feliu està situat a la vall del riu [[Llobregat]], al seu marge esquerre, i va pujant cap al [[Parc de Collserola]], que es tracta d'un espai d'interès natural que inclou part de nou municipis.
Per la vora sud de la ciutat discorre la [[riera de Sant Just]] que a l'arribar a Sant Feliu agafa el nom de [[riera Pahissa]], que agafa la seva aigua del [[turó d'en Cors]] (390 m) i el [[puig Sant Pere Màrtir]] (389) i el coll de Can Cuiàs. Actualment està canalitzada en quasi en tota la seva extensió i convertida en carrer, igual que la [[riera la Salut]]. Que recull les aigües que baixen del [[Puig d'Olorda]], el Turó d'en Serra, el [[Turó de Can Pasqual]], el [[Turó de Merlès]], i el [[Turó Rodó (Collserola)|Turó Rodó]]. També queda a prop el Torrent de Can Miano.
Línia 38:
== Història ==
Està documentada la presència humana dins del terme des de la prehistòria, tal com ho demostren les restes materials paleolítics a Can Albareda i del neolític, a la cova de l'or o dels encantats, al vessant sud del Puig d'Olorda. També es trobaren restes [[Ibers|ibèriques]] i [[Imperi Romà|romanes]] en diferents indrets com les Grases o la plaça de la Vila. En temps dels romans i durant part de l'[[Edat mitjana|Edat Mitjana]] Sant Feliu es deia Ticiano, Tiano o Micano. Però el topònim Sant Feliu no apareix de forma escrita fins a l'any [[1002]] en què és recollit com a '''Sancti Felicis''', en un document dipositat al [[monestir de Sant Cugat del Vallès]]. L'origen d'aquesta denominació era l'existència d'una ermita dedicada a aquest sant.
L'any [[1524]] es fundà l'església parroquial de Sant Llorenç (derruïda durant la guerra civil i reconstruïda en el seu mateix lloc posteriorment). Fins aleshores Sant Feliu depenia de les parròquies veïnes de Sant Just Desvern i Sant Joan Despí. Uns anys després es realitzà un judici per bruixeria a una dona d'origen occità de la vila, anomenada Blanca Bardiera, que acabà amb el seu alliberament sense càrrecs.
Durant el segle XVII, Jaume Falguera hi construí un palau, encara anomenat Falguera, amb extensos jardins que s'estenien fins al riu Llobregat. La propietat fins fa molt pocs anys era del [[marquès de Castellbell|marquesos de Castellbell]], família noble descendents d'en Jaume Falguera que utilitzà el palau en diversos moments i fins ben entrat el segle XX. L'actual Marquès de Castellbell és don [[José Luis de Vilallonga|Josep Lluís de Vilallonga i Cabeza de Vaca]]. Actualment el Palau i el que resta dels seus jardins són de titularitat municipal. Com a curiositat esmentem que en les cavallerisses encara s'hi conserva la carrossa dels Castellbell que va ser immortalitzada en un fragment de la Rambla de les Floristes de [[Josep Maria de Sagarra]].
| |||