Homeobox: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
Cap resum de modificació
Línia 5:
 
Els [[Gen|gens]] són les unitats de transmissió de caràcters i s’expressen mitjançant un mecanisme anomenat [[Transcripció genètica|transcripció]]. Per tal que es produeixi la [[Transcripció genètica|transcripció]], cal que actuin diversos reguladors que s’uneixen a l’[[Àcid desoxiribonucleic|ADN]] en unes zones específiques, activant o bé inhibint el procés. Les [[Proteïna|proteïnes]] amb homeodominis que codifiquen els gens homeòtics actuen com a reguladors transcripcionals<ref>{{Ref-publicació|cognom = |nom = |article = HOX GENES: Seductive Science, Mysterious Mechanisms|publicació = Ulster Med J. 75(1):|url = http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC1891803/|data = 2006 Jan|pàgines = 23–31.|autor = Terrence RJ Lappin,David G Grier, Alexander Thompson and Henry L Halliday}}</ref>. Aquests factors de transcripció regulen la transcripció d’altres gens i per tant són imprescindibles en el desenvolupament d’organismes pluricel·lulars. Els gens de l'homeobox i les proteïnes que codifiquen (anomenades homeoproteïnes) han resultat ser crucials en el procés de desenvolupament d’organismes pluricel·lulars, perquè actuen com a [[Factor de transcripció|factors de transcripció]]. Per tant, regulen la transcripció (és a dir, la transferència d'informació d'[[Àcid desoxiribonucleic|ADN]] a [[ARN missatger]]) d’altres gens que dirigeixen el desenvolupament dels diferents segments corporals i indiquen quina classe d'estructures cal que desenvolupin. Com per exemple, un cas concret on es desenvolupen antenes al cap i potes en els tres segments toràcics, com s'aprecia en les mosques ''[[Drosophila melanogaster|Drosophila]]'' mutants per aquests gens<ref name=":1">{{Ref-llibre|cognom = Bürglin|nom = T.R.|títol = Homeodomain Proteins|url = |edició = 1996|llengua = |data = |editorial = Meyers, R.A. (ed.), Encyclopedia of Molecular Biology and Molecular Medicine, Vol 3., VCH Verlagsgesellschaft mbH, Weinheim|lloc = |pàgines = pp. 55-76|isbn = }}</ref>. Igualment, s’han trobat en alguns llevats i plantes i molts animals que s’han examinat fins al dia d’avui<ref name=":1" />. Per tant, diem que els gens homeòtics són aquells que contenen una regió d’[[Àcid desoxiribonucleic|ADN]] que codifica un [[domini proteic]] (agrupacions globulars o clústers de cadenes polipeptídiques constituïdes per més de 200 aminoàcids) que pot enllaçar-se amb l’[[Àcid desoxiribonucleic|ADN]] i actuar com a regulador de transcripció.
 
=== Descobriment ===
[[Fitxer:Drosofilaantenapediavssalvaje.jpg|thumb|750x750px|Comparació de fotografies fetes amb el microscopi òptic de les estructures del cap de la ''Drosofila melanogaster'': normal a l'esquerra i mutada amb la mutació "''Antennapedia"'' (potes en el lloc de les antenes) a la dreta.]]
 
Els homeobox van ser descoberts de manera independent el 1983 per Ernst Hafen, Micheal Levine i William McGinnis, que treballaven al laboratori de Walter Gehring, de la [[Universitat de Basilea]] (Suïssa)<ref>{{Ref-publicació|cognom = |nom = |article = A conserved DNA sequence in homoeotic genes of the Drosophila Antennapedia and bithorax complexes|publicació = Nature 308 (5958)|url = |data = 1984|pàgines = 428-33|autor = McGinnis W, Levine MS, Hafen E, Kuroiwa A, Gehring WJ}}</ref>; i per Matthew Scott i Amy Weiner, que treballaven amb Thomas Kaufman a la Universitat Indiana de Bloomington<ref>{{Ref-publicació|cognom = |nom = |article = Structural relationships among genes that control development: sequence homology between the Antennapedia, Ultrabithorax, and fushi tarazu loci of Drosophila|publicació = Proceedings of the National Academy of Sciences of the United States of America 81 (13)|url = |data = Jul 1984|pàgines = |autor = Scott MP, Weiner AJ}}</ref>.
 
La primera vegada que es va tenir coneixement sobre l’existència dels homeobox va ser gràcies a un experiment de la ''[[Drosophila melanogaster]]'', un insecte de l’ordre dels [[dípters]]. No obstant això, actualment se sap que molts altres animals també presenten homeobox, incloent-hi els vertebrats<ref>{{Ref-publicació|cognom = |nom = |article = Vertebrate homeobox genes|publicació = Current Opinion in Cell Biology ELSEVIER|url = http://www.sciencedirect.com/science/article/pii/095506749190116G|data = December 1991|pàgines = Pages 976-982|autor = Christopher V.E. Wright}}</ref>. Durant la investigació amb la ''Drosophila'', es va observar que hi havia uns radicals alterats resultants d’unes mutacions en els gens homeòtics. És per això que aquestes mutacions es van anomenar “mutacions homeòtiques”. Un exemple d’aquesta mutació és l’"''Atennapedia"'', un cas molt peculiar que consisteix en l’aparició de potes a la regió del cap de la mosca en comptes d’aparèixer les antenes.<ref>{{Ref-web|url = http://www.ebi.ac.uk/interpro/entry/IPR017995|títol = Homeobox protein, antennapedia type (IPR017995)|consulta = 23/10/2015|llengua = |editor = InterPro|data = }}</ref>
=== Gens homeòtics ===
Com que la formació d'una simple estructura (com ara una cama) requereix l'acció conjunta de centenars de milers de gens<ref>{{Ref-publicació|cognom = |nom = |article = Homeotic genes and the homeobox|publicació = Ann. Rev. Genet. 1986. 20:147-73|url = http://courses.bio.unc.edu/2009Fall/Biol624/Jinfiles/JinPDFfiles/devbioclassmaterial/Gehring%20and%20Hiromi.pdf|data = 1986|pàgines = |autor = W. J. Gehring and Y. Hiromi}}</ref>, es considera que els gens homeòtics són els que controlen i regulen els esmentats gens i programen certes vies de desenvolupament. Com a conseqüència, observem que contribueixen a determinar l’estructura anatòmica de l’organisme durant la [[morfogènesi]]<ref>{{Ref-publicació|cognom = |nom = |article = Homeobox genes and growth factors in regulation of craniofacial and tooth morphogenesis.|publicació = Acta Odontol Scand.|url = http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/7572087|data = 1995 Jun;|pàgines = 53(3):129-34.|autor = Thesleff I}}</ref>; un dels processos biològics més importants en els éssers vius que consisteix en desenvolupar la forma concreta de l’organisme. El nom d’homeobox deriva de la paraula “gens homeòtics”, però molts gens homeòtics no són gens homeòtics: l’homeobox és un motiu seqüencial, mentre que “homeòtic” és una descripció funcional d’aquells gens que causen transformacions homeòtiques, és a dir, que determinen el destí del desenvolupament d’un òrgan o part del cos. Els gens homeòtics constitueixen una família gènica que comparteix una seqüència d'ADN concreta: l'anomenada homeobox<ref>{{Ref-publicació|cognom = |nom = |article = Homeotic genes and the homeobox|publicació = Ann. Rev. Genet. 1986. 20:147-73|url = http://courses.bio.unc.edu/2009Fall/Biol624/Jinfiles/JinPDFfiles/devbioclassmaterial/Gehring%20and%20Hiromi.pdf|data = 1986|pàgines = |autor = W. J. Gehring and Y. Hiromi}}</ref>.
Linha 19 ⟶ 12:
 
A l'hora de parlar sobre com s'agrupen els gens homeòtics, podem classificar-los en funció de diversos aspectes. D'una banda, fent referència a la funció que realitzen, s’hi distingeixen tres tipus diferents. En primer lloc tenim els gens homeòtics maternals, que determinen quina és la part anterior i superior de l’organisme. En segon lloc tenim els gens de segmentació, que són els encarregats de determinar la posició de cada segment. I per últim, els selectors homeòtics, que s’encarreguen de distribuir l’especialització de cada segment.
 
=== Descobriment ===
[[Fitxer:Drosofilaantenapediavssalvaje.jpg|thumb|750x750px|Comparació de fotografies fetes amb el microscopi òptic de les estructures del cap de la ''Drosofila melanogaster'': normal a l'esquerra i mutada amb la mutació "''Antennapedia"'' (potes en el lloc de les antenes) a la dreta.]]
 
Els L'homeobox vanva ser descobertsdescobert de manera independent el 1983 per Ernst Hafen, Micheal Levine i William McGinnis, que treballaven al laboratori de Walter Gehring, de la [[Universitat de Basilea]] (Suïssa)<ref>{{Ref-publicació|cognom = |nom = |article = A conserved DNA sequence in homoeotic genes of the Drosophila Antennapedia and bithorax complexes|publicació = Nature 308 (5958)|url = |data = 1984|pàgines = 428-33|autor = McGinnis W, Levine MS, Hafen E, Kuroiwa A, Gehring WJ}}</ref>; i per Matthew Scott i Amy Weiner, que treballaven amb Thomas Kaufman a la Universitat Indiana de Bloomington<ref>{{Ref-publicació|cognom = |nom = |article = Structural relationships among genes that control development: sequence homology between the Antennapedia, Ultrabithorax, and fushi tarazu loci of Drosophila|publicació = Proceedings of the National Academy of Sciences of the United States of America 81 (13)|url = |data = Jul 1984|pàgines = |autor = Scott MP, Weiner AJ}}</ref>.
 
La primera vegada que es va tenir coneixement sobre l’existència delsde l'homeobox va ser gràcies a un experiment de la ''[[Drosophila melanogaster]]'', un insecte de l’ordre dels [[dípters]]. No obstant això, actualment se sap que molts altres animals també presenten homeobox, incloent-hi els vertebrats<ref>{{Ref-publicació|cognom = |nom = |article = Vertebrate homeobox genes|publicació = Current Opinion in Cell Biology ELSEVIER|url = http://www.sciencedirect.com/science/article/pii/095506749190116G|data = December 1991|pàgines = Pages 976-982|autor = Christopher V.E. Wright}}</ref>. Durant la investigació amb la ''Drosophila'', es va observar que hi havia uns radicals alterats resultants d’unes mutacions en els gens homeòtics. És per això que aquestes mutacions es van anomenar “mutacions homeòtiques”. Un exemple d’aquesta mutació és l’"''Atennapedia"'', un cas molt peculiar que consisteix en l’aparició de potes a la regió del cap de la mosca en comptes d’aparèixer les antenes.<ref>{{Ref-web|url = http://www.ebi.ac.uk/interpro/entry/IPR017995|títol = Homeobox protein, antennapedia type (IPR017995)|consulta = 23/10/2015|llengua = |editor = InterPro|data = }}</ref>
===== Gens HOX =====
Els gens HOX són un subgrup de gens homeòtics que controlen el desenvolupament d'estructures en l'eix anterior-posterior d'una gran varietat d'animals. Tots els gens HOX són gens homeòtics, però no tots els gens homeòtics són gens HOX. Els gens homeòtics han canviat tant al llarg del procés evolutiu que actualment n’hi ha diversos tipus; el subgrup més famós sent el dels gens HOX. Els dominis homeobox es van descobrir quan s’estudiaven animals que tenien uns determinats gens mutats i presentaven parts del cos a llocs incorrectes, i que van ser descrits com “mutants homeòtics”. Quan es van identificar els gens que causaven les mutacions van veure que compartien un motiu comú, al qual anomenaren homeobox. Actualment es considera que aquests gens que van trobar, que mutats eren els responsables del creixement d’òrgans a llocs inadequats, pertanyen a un subgrup de gens homeòtics, que actualment anomenem gens HOX. Cal tenir en compte que el motiu de l’homeobox es troba en molts gens que no són HOX.[[Fitxer:Relació gens homeòtics i homeobox.jpeg|thumb|Esquema on es veuen representats els diferents clústers d'un gen homeòtic. |414x414px]]Els gens HOX es troben en clústers als [[Cromosoma|cromosomes]]<ref>{{Ref-publicació|cognom = Garcia-Fernandez|nom = Jordi|article = |publicació = “The Genesis and Evolution of Homeobox Gene Clusters.” Nature Reviews Genetics 6|url = |data = 2005|pàgines = 881–92}}</ref>. Així, el terme <HOX clúster> fa referència a un grup de gens homeòtics que tenen una funció molt important en la formació d’estructures en la part anterior-posterior de l’eix corporal. Els primers gens homeòtics descoberts van ser els gens homeòtics en clústers de la ''[[Drosophila melanogaster|Drosophila]]'', com ara la "Antennapedia complex" i la "Bithorax complex" els quals sovint són anomenats HOM-C, que significa complex homeòtic. Aquest complex HOM-C de la ''Drosophila'' és l’homòleg evolutiu dels HOX clusters dels vertebrats, i els clústers de gens homeòtics d’altres animals (com cordats, insectes, etc) corresponents evolutivament al complex HOM-C, també s’anomenen actualment HOX clusters. Cal remarcar que la quantitat de clústers que té l’organisme depèn de l’ésser viu en qüestió. Tanmateix, tots els organismes conservem els mateixos gens HOX. Per tant, encara que s’agrupin de maneres diferents en funció de l’organisme del que parlem, contenen els mateixos gens HOX , ja que aquest han estats molt conservats al llarg de la evolució. És per aquesta raó que si experimentalment decidim canviar els gens HOX d’un insecte pels d’una granota, aquests seguiran realitzant la seva funció.<ref>{{Ref-publicació|cognom = Jeong|nom = Y|article = Identification of an evolutionarily conserved, functional noncoding element regulated by Six1 homeoprotein|publicació = Genes Genet Syst|url = |data = 2010|pàgines = }}</ref>
 
Els [[vertebrats mandibulats]], per exemple, tenen quatre HOX clústers, mentre que els [[nematodes]], [[artròpodes]] i [[cefalocordats]] tenen un sol [[clúster]]<ref>{{Ref-web|url = http://www.encyclopedia.com/doc/1O6-Hoxgenes.html|títol = Hox genes|consulta = 26/10/2015|llengua = Anglès|editor = A Dictionary of Biology originally published by Oxford University Press|data = 2004}}</ref>. En els mamífers aquests quatre clústers es designen ''HOX A, HOX B, HOX C'' i ''HOX D,'' i es troben cadascun en un cromosoma separat. Els gens HOX estan molt conservats, mostrant una similtud remarcable amb la seqüència d'[[Àcid desoxiribonucleic|ADN]]. En tots els embrions dels animals estudiats, els gens HOX presenten colinealitat: la seva seqüència d'expressió de segments corporals del cap a la cua reflecteix el seu arranjament lineal en els clústers de gens homeòtics<ref>{{Ref-web|url = http://www.encyclopedia.com/doc/1O6-Hoxgenes.html|títol = Hox genes|consulta = 26/10/2015|llengua = Anglès|editor = A Dictionary of Biology. Encyclopedia|data = 2004}}</ref>. Dit d'una altra manera, si les diferents regions de l’insecte, per exemple, són cap, tòrax i abdomen, els gens homeòtics corresponents es trobaran en la seqüència d’ADN en el mateix ordre (primer els gens que contenen informació del cap, després els que contenen característiques del tòrax i per acabar aquells encarregats de l’abdomen)<ref>{{Ref-web|url = http://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0273193.xml|títol = Gens HOX|consulta = 26/10/2015|llengua = Català|editor = Enciclopèdia Catalana, SAU|data = }}</ref>.