Luis Antonio Fernández de Córdoba y Spínola: diferència entre les revisions
Pàgina nova, amb el contingut: «{{Infotaula de polític <!-- Versió polític històric, noble --> |colorprofessio = polític | nom = Luis Antonio Fernández de Córdoba |...». |
(Cap diferència)
|
Revisió del 20:56, 27 oct 2015
Luis Antonio Fernández de Córdoba-Figueroa y Spínola (Madrid, 20 de setembre de 1704-14 de gener de 1768)[1] va ser un noble espanyol, XI duc de Medinaceli.
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | (es) Luis Fernández de Córdoba y Spínola  20 setembre 1704 Madrid |
| Mort | 14 gener 1768 (63 anys) |
| Sepultura | Convent de Trinitaris Descalços de Madrid |
| Cavallerís major del rei | |
| | |
| Activitat | |
| Ocupació | soldat |
| Altres | |
| Títol | Comte Duc de Medinaceli |
| Llinatge | Fernández de Córdoba |
| Cònjuge | Maria Teresa de Montcada y Benavides |
| Fills | Pedro de Alcántara Fernández de Córdoba y Moncada |
| Pares | Nicolás Fernández de Córdoba Jerónima Spínola |
Premis | |
 | |
Fill de Nicolás Fernández de Córdoba y de la Cerda i de Jerónima Spínola y de la Cerda, filla dels marquesos de Los Balbases.[1] Va ostentar diversos honors al llarg de la seva vida, va ser gentilhome de cambra del rei i després cavallerís del mateix, càrrec que va exercir durant tota la seva vida. Va ser creat cavaller de l'Orde del Toisó d'Or el 9 d'abril de 1748 i també del Reial Orde de Sant Gener. A més, també va ser capità de la Reial Companyia d'Alabarders,[2] i va heretar l'escrivania dels hijosdalgo de la Cancelleria de Valladolid del seu pare el 13 de desembre de 1742, que després ell també llegaria al seu primogènit.[3] Va morir al Palau de Medinaceli del Prado de Madrid el 14 de gener de 1768, i va ser enterrat al Convent de Trinitaris Descalços de la capital espanyola.[1]
Família
Va casar-se amb María Teresa de Moncada y Benavides, VII marquesa d'Aitona, el 19 de novembre de 1722 a l'església de San Sebastián de Madrid. Es va casar en segones núpcies amb María Francisca Pignatelli de Aragón y Gonzaga el 27 de novembre de 1763, amb la qual no va tenir descendència. Del primer matrimoni van néixer quatre fills:[1]
- Pedro de Alcántara (1730-1789)
- María del Rosario (1732-1773)
- Ana María de la O (1738-1782)
- María Dolores (1746-1770)
Títols
Luis Antonio va ostentar els següents títols:[1]
De 1704 a 1739
- VIII Marquès de Montalbán
- VIII Marquès de Villalba
De 1711 a 1739
De 1739 a 1768
- VII Marquès d'Alcalá de la Alameda
- IX Duc d'Alcalá de los Gazules
- Comte d'Ampudia
- XLV Comte d'Empúries
- XIX Senyor d'Arcos de Jalón
- XVII Comte de Buendía
- XIII Duc de Cardona
- X Marquès de Comares
- XII Marquès de Denia
- XVI Senyor d'Enciso
- XXIX Senyor de la Baronia d'Entença
- X Duc de Feria
- XII Comte de Los Molares
- XV Senyor de Luzón
- XI Duc de Medinaceli
- XIII Marqués de Pallars
- XIX Comte de Prades
- X Marquès de Priego
- X Comte de Santa Gadea
- XII Duc de Sogorb
- XV Senyor de Somaén
- XII Marquès de Tarifa
- XXXV Vescomte de Vilamur
- VIII Marquès de Villafranca
Referències
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 «Fitxa de Luis Antonio Fernández de Córdoba» (en castellà). Fundació Casa Ducal de Medinaceli. [Consulta: 27 octubre 2015].
- ↑ Pinedo y Salazar, 1787, p. 525.
- ↑ Soterraña, 1983, p. 46-47.
Bibliografia
- Pinedo y Salazar, Julián de. Historia de la isigne Orden del Toyson de Oro (en castellà). Madrid: Imprenta Real, 1787.
- Soterraña, María de la. «Sala de hijosdalgo de la Real Chancillería de Valladolid: las escribanias». A: Comunicaciones al XV Congreso Internacional de las Ciencias Genealógica y Heráldica (en castellà). Madrid: Instituto Salazar y Castro (CSIC), 1983.