|
Malgrat aquests factors, la cultura picentina d'aquest període produeix un tipus de recipients de gran originalitat, que és anomenat pels arqueòlegs "ceràmica de l'alt Adriàtic", caracteritzada per figures femenines estilitzades representades de perfil, que recorden algunes expressions d'art modern.
;Segle III aC
L'any [[299 aC]] els romans i els picentins fan una aliança contra els gals,<ref>[[Titus Livi]], ''Ab Urbe condita libri'', X, 10</ref> que havien arribat fins als dominis dels romans al nord del Tíber; aquesta aliança servia també als picentins per equiparar forces ja que els seus veïns els [[pretutis]] s'havien aliat amb els [[samnites]]. Anys mesmés tard els samnites van provar de trobar suport en els picentins en la seva lluita contra els romans, però els picetins es van mantenir fidels.{{sfn|Naso|2000|p=271}}<ref>[[Titus Livi]], ''Ab Urbe condita libri'', X, 11</ref> Després de la derrota dels samnites per part dels romans a la batalla del Sentinum, els romans van ocupar la costa adriàtica. En el mateix període es van agreujar les tensions entre romans i gals sènnons, conflicte en el què van trobar l'ajuda dels picentins. El domini romà s'estenia llavors al nord i al sud del Picè, els picentins van tenir por de ser absorbits i van trencar el pacte d'aliança. Els cònsols [[Appi Claudi Cras (cònsol 268 aC)|Appi Claudi]] i [[Publi Semproni Sop (cònsol 268 aC)|Semproni Sof]] foren enviats pel senat romà per a sotmetre'ls. Abans de començar la batalla es va produir un terratrèmol i els cònsols ho van interpretar com a un senyal favorable dels déus,<ref>[[Sext Juli Frontí]], ''Stratagemmata'', I</ref> per això en acabar van erigir un temple a [[Tellus]]<ref>[[Luci Anneu Flor]], ''Epitomae rerum Romanorum'', XVI</ref> i el senat va fer encunyar monedes recordant la victòria. Una part de la població picentina fou deportada: els habitants d'Ortona foren traslladats a prop del llac Fucino,{{sfn|Michetti|1980|p=35}} algunes colònies de ciutadans picentins van marxar a fundar la Marsica,{{sfn|Michetti|1980|p=36}} a la Campània, i molts ciutadans de Fermani van ser portats a Salerno;{{sfn|Naso|2000|p=272}}<ref>[[Estrabó]], "Geografia", 5, 4-12</ref> la resta dels picentins foren parcialment romanitzats, ja que les pròpies ciutats van ser considerades al començament ''civitas sine suffragio'' (268 a.C.), i més endavant ''civitas optimo iure'' ([[241 aC]]). Ascoli Piceno, a diferència de les altres ciutats fou considerada ''civitas foederata'', és a dir, aliada de Roma. No obstant això, per tal de controlar Ascoli, el [[264 aC]] la van vincular a Fermo una colònia de dret llatí.{{sfn|Naso|2000|p=272}}{{sfn|Devoto|1951|p=307}} Ancona, després de la repressió de l'aixecament, va mantenir l'estat de ''foederata civitas'' que ja gaudia.
;Segles II i I aC
Dins del context de la [[guerra social]] romana ([[91 aC]]), va haver una insurrecció a Ascoli que va causar la mort del procònsol Quint Servili i dels colons romans establerts a la ciutat.<ref>[[Titus Livi]], ''Ab Urbe condita'', LXXII</ref><ref>[[Gai Vel·lei Patercle]] "Història de Roma" II, 15</ref>Tot seguit els picentins, etruscs i úmbres es van aliar i van crear una capital: [[Corfinium]]. A la coalició també es van unir els [[marsis]] i els [[pelignes]].
|
