Suslic dàuric: diferència entre les revisions
VP:Mamífers - Nou article |
(Cap diferència)
|
Revisió del 09:56, 30 oct 2015
El suslic dàuric (Spermophilus dauricus) és una espècie de rosegador esciüromorf de la família Sciuridae. Es troba a la Xina, Mongòlia i Rússia.[1]
Spermophilus dauricus  | |
|---|---|
| Dades | |
| Hàbitat | matollar |
| Estat de conservació | |
 | |
| Risc mínim | |
| UICN | 20482 |
| Taxonomia | |
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Mammalia |
| Ordre | Rodentia |
| Família | Sciuridae |
| Tribu | Marmotini |
| Gènere | Spermophilus |
| Espècie | Spermophilus dauricus Brandt, 1844 |
| Nomenclatura | |
| Sinònims | Citellus dauricus Spermophilus mongolicus Citellus dauricus yamashinai Citellus mongolicus ramosus Citellus mongolicus umbratus
|
Distribució
El suslic dàuric està força expandit al nord-est de la Xina, extenent-se cap a Mongòlia i a la regió russa de Transbaikal. Existeixen dues subespècies a la Xina, el S. d. mongolicus es troba a Hebei, Pequín, Tianjin, Henan i Shandong, i el S. d. ramosus, que es troba a Jilin, Heilongjiang, Liaoning, a l'est de Mongòlia Interior i Shanxi.[2]
Descripció
Aquest petit esquirol de terra mesura entre 165 i 270 mil·límetres de llarg amb una cua curta que té una llargada al voltant d'una cinquena part de la seva longitud del cos. El seu pes varia entre 165 i 265 grams. El color del pelatge és beige o grisenc-vermellós sense taques. La cua té tocs de groc i té una banda fosca distintiva immediatament anterior a aquesta. Hi ha un anell pàl·lid voltant de l'ull que s'estén fins a l'orella. Les plantes dels peus davanters estan nus, mentre que els de les potes del darrere estan cobertes de pèls. El pelatge és curt i gruixut a l'estiu, però més llarg i més suau a l'hivern.[2]
Biologia
Aquest esquirol de terra viu en planes obertes i en la perifèria de les zones desèrtiques, com l'extrem nord del desert de Gobi a Mongòlia. Es tracta d'un espècie colonial, que caven caus relativament simples que solen tenir només dos orificis d'entrada. Els túnels rares vegades superen els dos metres de longitud, encara que en ocasions s'estenen molt més enllà. Les cries neixen a la primavera en un niu folrat d'herba a una profunditat de mig metre. El tamany de la ventrada varia entre dos i nou cries. La dieta es compon de les parts verdes de plantes, llavors i grans.[2]
Referències
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Suslic dàuric |
- ↑ 1,0 1,1 Shar, S.; Lkhagvasuren, D.. «Spermophilus dauricus» (en anglès). Llista Vermella de la UICN. Unió Internacional per a la Conservació de la Natura (UICN). [Consulta: 30 octubre 2015].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 A Guide to the Mammals of China (en anglès). Princeton University Press, 2008. ISBN 978-0-691-09984-2.