Diferència entre revisions de la pàgina «Giambologna»

cap resum d'edició
m (Elimino camp perque l\'agafi de Wikidata al ser igual.)
'''''Giambologna''''' és el pseudònim de Jean de Boulogne (Douai, 1529 - Florència, 1608); fou un escultor flamenc, actiu a [[Itàlia]], en particular a [[Florència]].
 
== Inicis ==
 
Nascut a Douai, a [[Flandes]], enel 1529, va dur a terme el seu aprenentatge en el taller de l'escultor [[Jean Dubroeucq]], amb qui va col·laborar en el cor de la col·legiata de Santa Waudrau a Mons (actualment a [[Bèlgica]]).
 
Aquesta primera fase de la seva educació artística és poc conegutdaconeguda pels seus biògrafs, que atribueixatribueixen, però, gran importància a l'estada a [[Roma]] de Giambologna, on va arribar el 1550 per estudiar les antigues estàtues de les col·leccions privades i obres modernes, en particular les de [[Miquel Àngel]].
 
A Roma, hi romangué només un parell d'anys,; va passar gran part d'aquest temps realitzant nombrosos models en fang i cera. Un d'ellsaquests el presentarà a Miquel Àngel, el qual va mortificar a l'escultor flamenc, aixafant la seva obra.
 
Aquesta anècdota, veritable o suposada, no es pot considerar totalment infundada, ja que a més de revelar un hàbit en la producció de Giambologna des de la seva creació (l'esboçesbós de models en lloc de la més estesa pràctica del dibuix en el disseny de les obres) posa de manifest el que serà un component essencial en el desenvolupament de la seva relació amb el gran mestre florentí.
 
Potser no va conèixer mai en persona a Miquel Àngel, però el seu art el va impressionar prou com per emular-lo i intentar superar els seus models.
 
En les seves obres, hi ha una forta propensió a la tensió dinàmica de les figures, clarament inspirada en Miquel Àngel,. Giambologna, però, es va convertir en el més important escultor manierista a Florència per l'originalitat de la seva producció, plena d'estàtues de marbre i estàtues de bronze de grans i petites dimensions que van ser capaçoscapaces de captar el gust i reconeixement d'exigents clients, com eren els mebresmembres de la cort del Gran Ducatducat dels [[Mèdici]].
 
== Primer període florentí ==
[[Fitxer:BO-nettuno.jpg|thumb|right|200px|Giambologna. ''Font de Neptú''. Bolonya]]
Giambologna es va traslladar a Florència el 1552, trobanti trobà allotjament i protecció a casa de Bernardo Vecchietti, home culte, molt refinat i gran col·leccionista, pelper al qual realitza les seves primeres obres florentines, entre ellesaquestes una ''Venus'' de marbre perdutperduda, de la quequal es conserva una en bronze al [[Museu Nazionale del Bargello]].
 
L'amistat de Giambologna amb el noble florentí va ser decisiva per a l'escultor florentí, ja que el va introduir a la cort dels [[Mèdici]], presentant-i li alpresentà el futur Gran Ducduc [[Francesc I de Mèdici]].
 
El seu ascens va ser força lent, perquè en el moment de la seva arribada a la ciutat altres artistes que gaudien de la protecció de la noblesa, com [[Baccio Bandinelli]], protegit de [[Cosme I]] i de la seva esposa [[Eleonora de Toledo]], i [[Benvenuto Cellini]], que estava vivint el seu període de màxima glòria en acabar el 1554 el seu [[Perseu (heroi mític)|''Perseu'']], sota les arcades de la [[Loggia della Signoria]].
 
Inicialment, Giambologna es va haver de conformar amb encàrrecs de segona classe; el 1559, talla l'emblema dels Mèdici a l'escala del [[Palagio di Parte Guelfa]], que Giorgio Vasari estava renovant en aquest moment i, l'any següent, vanva crear un relleu en alabastre destinat al príncep [[Francesc I de Mèdici]], que representa l'''Al·legorialegora de Francesc I'', actualment conservat al [[Museu del Prado]] a Madrid.
 
Es remunta a 1560 el ''Bacus'' del [[Bargello]], el primer conjunt monumental de bronze de l'artista i, en el mateix any, va prendre part en el concurs per a la '''Fontfont de Neptú''' a la [[Piazza della Signoria]], encarregada per [[Cosme I]], i realitzada per [[Bartolomeo Ammannati]], encara que conscient de tenir poques possibilitats de guanyar, Giambologna sabia que era una excel·lent oportunitat per a posar en relleu les seves capacitats i, de fet, el model va ser jutjadajutjat molt positivament.
 
Poc després, va rebre el prestigiós encàrrec de Francesc I, el grup de marbre amb ''Samsó i el filisteu''. L'obra recull clarament els models de Miquel Àngel en la tensió dinàmica de les figures en la lluita i la pluralitat de punts de vista oferts per l'escultura, però també mostra la seva forta tendència al naturalisme, sobretot en la representació d'animals, com els del balcó del [[Bargello]], entre lesels quequals podem veure un gall d'indiiindi i un mussol. Després ded'aquest la primera que va rebre elencàrrec prestigiós càrrec de FrancisFrancesc I, realitzà el grup de marbre amb ''Samsó i el filisteofilisteu'', que en la dècada dels setanta es va traslladar al pati del Casino di San Marco i es col loquen·loca en una font amb un pedestal en els quequè es trobaven en alguns micos de bronze (unaun de lesdels quals es conserva al Louvre de París). El llibreclarament influència claramentde michelangioleschiMiquel modelsÀngel deen la tensió dinàmica de les figures en la lluita i la pluralitat de punts de vista oferts per l'escultura, però també mostra la seva forta tendència al naturalisme, elcosa que lies va fer molt intel·ligentveu en la representació d'animals, com els que Bargello veurerefereix a Verona, entre lesels quequals podem veure un gall d'indi, un gall d'indi i un mussol de la cova de la Villavil·la Mèdici di Castello.
 
Giambologna, ael 1563, va ser cridat a [[Bolonya]] per realitzar la figura del déu [[Neptú (mitologia)|Neptú]] de la font monumental de la PiaçaaPiazza Major, dissenyada pel sicilià [[Tommaso Laureti]] i que formava part del programa de renovació urbana per a la ciutat del papa [[Pius IV]]. L'estàtua descansa sobre una alta base que augmenta l'impuls i el dinamisme donats al déu per l'escultor, que el representa amb una mà en un gest solemne de l'autoritat.
 
Tornat a Florència el 1565, Giambologna rebé instruccions per a fer una escultura com a part dels preparatius de la boda entre [[Francesc I de Mèdici]] i [[Joana d'Àustria]], el grup que representa la ''Victòria de Florència sobre Pisa'' es trobava en el '''Salósaló del Cinquecento''', en el [[Palazzo Vecchio]] i finalment va ser traslladat al [[Museu Nazionale del Bargello]], on és avui dia. Després, esli vavan encarregar de fer una estàtua de bronze d'un acte de coronació de la font que havia quedaquedat incompleta per [[Tribolo]], que va morir el 1550, al jardí de la [[Vilvil·la Mèdici La Petraia]], l'anomenada ''Venus- Florència'' (1570-71),; més o menys elal mateix temps, Giambologna completa una altra font que Tribolo va deixar inconclusa als [[Jardinsjardins de Boboli]], amb una enorme peça de marbre amb la qual escolpeixesculpeix l'estàtua d'O''ceàOceà'' (1572-76), que té molts punts de contacte amb el déu ''Neptú'' ade Bolonya,; a continuació, realitza la ''Venus'' tallada a la petita font al centre de la [[Covacova de Buontalenti]] (1575) i, finalment, el 1582, va fer el petit bronze ''Morgante a cavall d'un monstre marí'', per a la font del jardí penjantdepenjant de la [[Loggia della Signoria]].
 
== El ''Mercuri volant'' ==
 
[[Fitxer:Giambologna-Flying Mercury-Louvre.jpg|thumb|left|200px|Giambologna.: ''Mercuri volant''.]]
Mentre estava treballant en la font de la Plaçaplaça Major, el delegat papal Cesi encaregaencarrega una estatuaestàtua a GiambolgnaGiambologna per ser col·locada en el pati del'''Archiginnasio'', sedeseu de la universitatUniversitat de Bolonya, que havia de representar el déu Mercuri amb l'índex cap al cel, un símbol de coneixement diví, que hauria servit com una advertència a tots els estudiants.
 
El projecte mai va ser portat a terme, però Giambologna desenvolupa un model conservat al [[Museu Cívic de Bolonya]], que és només el primer de molts bronzes amb el mateix tema realitzat per l'artista, que s'anomena precisament ''Mercuri volant''. L'escultor, més tard, va convertir Mercuri en una estatuaestàtua molt més dinàmica i a punt per enlairar-se, elcosa que suposa una llibertat de moviment i de lleugeresa mai vista.
 
== Les obres mestres de la maduresa ==
[[Fitxer:Florence Rape of the Sabine Women 1.jpg|thumb|left|150px|Giambologna. :''[[El rapte de les sabines (Giambologna)|
El Rapterapte de les sabines]]''.]]
[[Fitxer:PI6D98~2ruiterstandbeeld Cosimo I de' Medici.JPG|thumb|right|150px|Giambologna.: ''Monument eqüestre a Cosme I''.]]
 
L'obra més famosa de Giambologna a Florència és ''[[El rapte de les sabines (Giambologna)|El rapte de les sabines]]'' (1583), que encara està sota els arcs de la Loggia della Signoria, front al grup de marbre d'''Hèrcules i el Centaurecentaure Nessus'' (1594-1600).
 
En els últims anys de la seva carrera, l'escultor es troba en la complexa construcció dels monuments eqüestres, sempre considerada com una de les tipologies a través demitjançant la qual l'escultor pot mostrar el seu talent.
 
L'estàtua eqüestre de [[Cosme I]] es va dur a terme entre 1587 i 1599 per encàrrec del seu fill [[Ferdinand I]]; el vell escultor trigarà dotze anys a completar el treball, incloent-hi els baixos relleus de la base que celebren les obres del Gran Ducduc, però al final el treball va rebre un gran èxit, tant és així que enel 1602 va començar a treballar amb l''''Estàtuaestàtua eqüestre de Ferdinand I''' a la Piazza della Santissima Annunziata, enel 1608.
 
== Vegeu també ==
* [[Escultura del Renaixement]].
 
{{commonscat}}
19.723

modificacions