Els '''Banu Umayya''' o '''omeies''' (en {{lang-ar| بنو أمية}}, ''Banū ʾUmayya'') van ser un [[llinatge]] [[àrabs|àrab]] que va exercir el poder [[califa]]l primer a Orient, amb capital a [[Damasc]], i després a [[Al-Àndalus]], amb capital a [[Còrdova|Còrdova.]].
==Orígens i genealogia==
Els omeies són unclan provinents d'Aràbia Saudíels descendents d'[[Umayya ibn Abd-Xams]], i van ser el principal dels clans [[quraixites]]. A l'inici de l'[[islam]], la tribu estava dividida en dues branques principals: els Ayas i els Anabisa. Els Anabisa estaven representats per Harb, Abu-Harb Sufyan, Abu-Sufyan i altres; la branca sufyanida (d'[[Abu-Sufyan ibn Harb]]) es va extingir amb [[Muàwiya ibn Yazid|Muawiya II]], fill de [[Yazid I]]. [[Yazid ibn Abi-Sufyan]] va tenir el comandament de l'exèrcit de [[Síria]] sota [[Úmar ibn al-Khattab]] però no va deixar descendents; Abu-Sufyan va tenir altres fills: Utba, Anbasa, Yazid, Muhàmmad i Amr, dels quals els dos primers van deixar descendència. Dels Ayas descendien els califes omeies a partir de [[Marwan I]] i els omeies de l'[[Àndalus]] (després de la massacre de prínceps omeies del [[750]] a més de la línia de l'Àndalus van subsistir línies secundàries que no van governar a [[Pèrsia]] i [[Egipte]]). El califa [[Uthman ibn Affan]] fou també membre d'aquesta branca. La branca d'Abu-Arm va donar també algun personatge notable, especialment [[Al-Walid ibn Uqba]], governador de [[Kufa]] sota Uthman ibn Affan. A continuació es mostra la relació de parentiu dels primers omeies fins a la vinguda de Mahoma.
