Obre el menú principal

Canvis

Sense canvi de mida ,  fa 4 anys
m
Robot: Reemplaçament automàtic de text (-Kashgar +Kaixgar)
Kawurd considerava que com a degà de la família, el que rebia era poc, i es va revoltar però fou derrotat a Hamadan ([[1074]]) i mort potser per orde del visir. Però Màlik-Xah va concedir tot seguit als seus dos fills Sultan Shah i Turan Shah el [[seljúcides de Kirman|Kirman]] i el [[Fars]]. Aprofitant aquestes lluites el [[gaznèvida]] [[Ibrahim ben Masud|Ibrahim ibn Masud]] (1059-1099) va provar de recuperar els territoris del [[Gran Khorasan]] que la seva nissaga havia perdut davant els seljúcides trenta anys enrere. Ibrahim va atacar al seljúcida [[Uthman ibn Čaghri Beg Dawud]] al nord de l'Afganistan i el va fer presoner però Màlik-Xah va enviar un exèrcit que va restablir el control seljúcida al territori (1073). Entre els dos imperis s'estenia el principat de [[Sistan]], governant per la dinastia [[saffàrida]] que el 1073 va haver de reconèixer la sobirania de Màlik-Xah I.
 
També es va voler aprofitar del conflicte intern el karakhànida de [[Transoxiana]] Shams al-Mulk Nasr ibn Tamghač Khan Ibrahim (1068-1080) que va envair el Khurasan per la zona de [[Balkh]] i el [[Tukharistan]]. Màlik-Xah va retornar des de Pèrsia i va rebutjar la invasió ocupant [[Tirmidh]] i dictant condicions de pau al khan a la seva pròpia capital de [[Samarcanda]] ([[1074]]). Shams al-Mulk Nasr ibn Tamghač Khan Ibrahim va esdevenir tributari seljúcida, situació que es va mantenir en general especialment degut al conflicte que a partir de llavors el va enfrontar amb la branca karakhànida de [[KashgarKaixgar]].
 
Ayaz va morir el mateix 1074, abans de la campanya del seu germà a Tukharistan i Balkh i Màlik-Xah va concedir aquestos territoris a un tercer fill, [[Tekish ibn Alp Arslan]] que va governar en pau fins al [[1080]].
No fou fins a l'any 1087 quan Màlik-Xah es va decidir anar a [[Bagdad]], en ocasió de l'enllaç de la seva filla amb el califa [[al-Muqtadí]], i fou llavors quan aquest li va confiar oficialment la ''saltana'' (el sutanat o poder temporal). El govern dels seljúcides a Bagdad s'exercia per un ''shina'' o comandant militar encarregar de l'orde a la ciutat i molt sovint a tot l'Iraq, i un ''amid'' o governador civil.
 
El 1089 els ulamas de [[Transoxiana]] van causar disturbis i Màlik-Xah va envair el territori i va deposar al khan karakhànida Ahmad I (Ahmad Khan I). Màlik finalment li va permetre tornar a assolir el càrrec vers el 1094, però finalment el Màlik-Xah envaïa el khanat i el deposava i el feia executar, segons es creu al descobrir-se les seves simpaties ismaïlites. Màlik-Xah va arribar fins a [[Semireche]] i això va intimidar al khan karakhànida de [[KashgarKaixgar]] i [[Hotan]] Bughra Khan Harun (mort el 1102) que havia unificat els territoris orientals després de diverses particions, i que va fer llegir la ''khutba'' en nom de Màlik-Xah I.
 
El 1089 Màlik-Xah va conquerir [[Mossul]] als uqàylides i llavors el [[djahírida]] Amid al-Dawla va rebre altre cop la província del [[Diyar Bakr]], mentre que el seu pare Fakhr al-Dawla rebia de Màlik-Xah el govern de Mossul, que només va conservar un any ja que va morir el 1090 en el càrrec.
223.351

modificacions