Banc Mundial: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
ampliació des de WP-ES |
→Història: ampliació història des de WP-EN |
||
Línia 37:
== Història ==
[[Fitxer:WhiteandKeynes.jpg|right|thumb| [[John Maynard Keynes]] (dreta) i Harry Dexter White, els "pares fundadors" del Banc Mundial i el [[Fons Monetari Internacional]] (IMF).<ref name="Bretton Woods Founding Fathers 2004">{{Cite web|title = The Founding Fathers|publisher = International Monetary Fund|url = http://jolis.worldbankimflib.org/Bwf/60panel3.htm|accessdate = 11 August 2012}}</ref>]]
El Banc Mundial va ser creat a la 1944 a la [[Acords de Bretton Woods|Conferència de Bretton Woods]], juntament amb tres altres institucions, incloent el [[Fons Monetari Internacional]] (IMF). El Banc Mundial i l'IMF tenen tots dos la seva seu a [[Washington DC]], i treballen estretament entre si. No va ser, però, fins la ratificació internacional dels [[Acords de Bretton Woods]] el [[27 de desembre]] de [[1945]] que no va començar a funcionar formalment.
[[Fitxer:The_Gold_Room_-_Bretton_Woods_Mount_Washington_Hotel.jpg|thumb|La Sala d'Or a l'Hotel Mount Washington on el Fons Monetari Internacional i el Banc Mundial es van crear]]
Tot i que molts països van ser representats a la Conferència de Bretton Woods, els Estats Units i Regne Unit eren el més destacats en presència i van dominar les negociacions.<ref name="Goldman 2005">{{Cite book|title = Imperial Nature: The World Bank and Struggles for Social Justice in the Age of Globalization|author = Goldman, Michael|year = 2005|publisher = Yale University Press|location = New Haven, CT|isbn = 978-0-30-011974-9}}</ref>{{Rp|52–54}}
=== 1944–1969 ===
Abans de 1969, la reconstrucció i els préstecs al desenvolupament proporcionats pel Banc Mundial eren relativament petits. El personal del Banc era conscient de la necessitat de generar confiança en el banc. Governava un conservadorisme fiscal, i les peticions de préstecs seguien criteris estrictes.<ref name="Goldman 2005">{{Cite book|title = Imperial Nature: The World Bank and Struggles for Social Justice in the Age of Globalization|author = Goldman, Michael|year = 2005|publisher = Yale University Press|location = New Haven, CT|isbn = 978-0-30-011974-9}}</ref>{{Rp|56–60}}
El primer país a rebre un préstec del Banc Mundial va ser França. El president del Banc de l'època, John McCloy, va escollir França per sobre dels altres sol·licitants: Polònia i Xile. El préstec era de 250 milions de dòlars, la meitat de la quantitat demanada, i estava acompanyat de condicions molt estrictes. França va acceptar per aconseguir un pressupost equilibrat i va haver de prioritzar el reemborsament d'aquest deute per davant del d'altres governs. El Banc Mundial va controlar de prop l'ús dels fons per assegurar que el govern francès acomplia les condicions. A més a més, abans d'aprovar el préstec, el departament d'estat dels [[Departament d'Estat dels Estats Units|Estats Units]] va exigir al govern francès que haurien de ser apartats aquells membres associats al Partit Comunista. El govern francès va acomplir l'exigència i va treure el [[Partit comunista francès|partit comunista ]] del [[govern de coalició]][[Partit Comunista Francès|.]] El préstec a França va ser aprovat en qüestió d'hores.<ref name="Bird 1992">{{Cite book|title = The Chairman: John J. McCloy, the Making of the American Establishment|author = Bird, Kai|year = 1992|publisher = Simon & Schuster|location = New York, NY|isbn = 978-0-67-145415-9}}</ref>{{Rp|288, 290–291}}
Quan es va desplegar el [[Pla Marshall]] l'any 1947, molts dels països europeus van començar a rebre ajuts d'altres fonts. Enfrontat amb aquesta competència, el Banc Mundial va canviar el seu focus a països extraeuropeus. Fins que l'any 1968, els seus préstecs estaven consignats per a la construcció d'infraestructures que produeixin ingressos, com ports, xarxes d'autopista, i plantes d'energia, que generarien prou ingrés per habilitar al país a retornar el préstec.
=== 1968–1980 ===
De 1968 a 1980, el banc es va concentrar a satisfer les necessitats bàsiques de les persones en el món en desenvolupament. La mida i el nombre de préstecs a prestataris es va incrementar en gran mesura com a préstecs orientats a ampliar les infraestructures dels serveis socials i altres sectors.<ref name="World Bank Historical Chronology 1970-1979">{{Cite web|title = World Bank Historical Chronology: 1970-1979|publisher = World Bank Group|author = World Bank|url = http://go.worldbank.org/847R4CBE80|accessdate = 31 May 2012}}</ref>
Aquests canvis cal atribuir-los a [[Robert McNamara]], qui va ser designat a la presidència el 1968 per [[Lyndon Baines Johnson|Lyndon B. Johnson.]]<ref name="Goldman 2005">{{Cite book|title = Imperial Nature: The World Bank and Struggles for Social Justice in the Age of Globalization|author = Goldman, Michael|year = 2005|publisher = Yale University Press|location = New Haven, CT|isbn = 978-0-30-011974-9}}</ref>{{Rp|60–63}} McNamara va demanar el tresorer del banc, Eugene Rotberg, a buscar noves fonts de capital més enllà dels bancs del nord que havien estat les fonts primàries habituals. Rotberg va utilitzar el mercat de bons global per augmentar el capital disponible al banc.<ref name="Rotberg 1994">{{Ref-enciclopèdia|title = Financial Operations of the World Bank|author = Rotberg, Eugene|encyclopedia = Bretton Woods: looking to the future: commission report, staff review, background papers|year = 1994|publisher = Bretton Woods Commission|location = Washington, D.C.|url = http://external.worldbankimflib.org/uhtbin/cgisirsi/x/0/0/5/?searchdata1=219610%7Bckey%7D#_}}</ref> Una conseqüència d'aquest període d'atenuació de la pobresa va ser un augment ràpid del [[deute del tercer món]]. De 1976 a 1980 el deute mundial del món en desenvolupament va augmentar a un índex anual mitjà del 20%.<ref name="Mosley et al. 1995">{{Cite book|title = Aid and Power: The World Bank and Policy Based Lending, 2nd Edition|author = Mosley, Paul|author2 = Harrigan, Jane|author3 = Toye, John|year = 1995|volume = 1|publisher = Routledge|location = Abington, UK|isbn = 978-0-415-13209-1}}</ref><ref name="Toussaint 1999">{{Cite book|title = Your Money or Your Life!: The Tyranny of Global Finance|author = Toussaint, Eric|year = 1999|publisher = Pluto Press|location = London, UK|isbn = 978-0-74-531412-9}}</ref>
El 1980, el Tribunal administratiu del Banc Mundial es va crear per decidir en les disputes entre el Grup Banc Mundial i el seu personal en les al·legacions d'incompliment de contractes d'ocupació o dels termes dels acords.<ref name="World Bank Admin Tribunal 2012">{{Cite web|title = World Bank Administrative Tribunal|publisher = World Bank Group|author = World Bank|url = http://lnweb90.worldbank.org/crn/wbt/wbtwebsite.nsf/%28resultsweb%29/about?opendocument|accessdate = 14 August 2011}}</ref>
=== 1980–1989 ===
El 1980, McNamara va ser succeït per Alden W. Clausen candidat del president dels Estats Units, [[James Earl Carter|Jimmy Carter]]. Va reemplaçar molts membres de l'equip de McNamara i va instituir un nou enfocament ideològic. La seva decisió de 1982 de reemplaçar l'economista en cap del banc, Hollis B. Chenery, per Anne Krueger era una indicació d'aquest nou enfocament. Krueger es va destacar per la seva crítica sobre el finançament al desenvolupament i per descriure [[Tercer Món|els governts del Tercer Món com]] "estats buscadors de rendes".
Durant els [[anys 1980]], el banc va posar l'accent en els préstecs per pagar el deute del Tercer Món, i les polítiques d'ajust estructural dissenyades per optimitzar les economies de les nacions en desenvolupament. A finals de la [[dècada de 1980]], la UNICEF va informa que els programes d'ajustament estructurals del Banc Mundial havien estat responsables de la "disminució de la salut, dels nivells nutritius i educatius de desenes de milions de nens d'Àsia, Llatinoamèrica, i Àfrica".<ref name="Cornia et al. 1987">{{Cite book|title = Adjustment with a Human Face: Protecting the Vulnerable and Promoting Growth|editor = Cornia, Giovanni Andrea|editor2 = Jolly, Richard|editor3 = Stewart, Frances|year = 1987|publisher = Oxford University Press USA|location = New York, NY|isbn = 978-0-19-828609-7}}</ref>
=== 1989–present ===
A començament de 1989, en resposta a la dura crítica de molts grups, el banc va començar a incloure grups mediambientals i [[ONG]]s en els seus préstecs per mitigar els anteriors efectes de les seves polítiques de desenvolupament que havien generat les crítiques.<ref name="Goldman 2005">{{Cite book|title = Imperial Nature: The World Bank and Struggles for Social Justice in the Age of Globalization|author = Goldman, Michael|year = 2005|publisher = Yale University Press|location = New Haven, CT|isbn = 978-0-30-011974-9}}</ref>{{Rp|93–97}} També va crear una agència per a implementar, d'acord amb el [[Protocol de Montreal]], les mesures de protecció de la [[capa d'ozó]] i de l'[[atmosfera terrestre]] reduint en un 95% l'ús de substàncies químiques que exhaureixen ozó, amb el 2015 com a data objectiu. Des de llavors, d'acord amb els seus coneguts com "Sis Temes Estratègics," el banc ha aplicat diverses polítiques addicionals a efectuar per conservar l'entorn alhora que es promou el desenvolupament. Per exemple, el 1991, el banc va anunciar que per protegir contra la [[Deforestació|desforestació]], especialment de l'[[Amazonia]], no financiaria cap desenvolupament comercial o projecte d'infraestructura que fan malbé el [[medi ambient]].
Per tal de promoure béns públics globals, el Banc Mundial intenta controlar les malalties contagioses com la [[malària]], repartint vacunes a diverses parts del planeta i unint forces per combatre-les. El 2000, el banc va anunciar una "guerra a la [[SIDA]]", i el 2011, el Banc va unir la Societat per Aturar la Tuberculosi.<ref name="World Bank Results 2012">{{Cite web|title = Results|publisher = World Bank Group|author = World Bank|url = https://www.worldbank.org/results/|accessdate = 31 May 2012}}</ref>
En aquesta línia, el 2010 va llençar un projecte a les[[ Seychelles]] per promoure el turisme local anomenat MAGIC. Aquest va ser continuat pel projecte TIME, llançat el 2012.
Tradicionalment, i per un acord tàcit entre Estats Units i Europa, el president del Banc Mundial sempre ha estat seleccionat entre els candidats dels Estats Units.
El 23 de març de 2012, el president d'EUA [[Barack Obama]] va anunciar que els Estats Units nomenarien [[Jim Yong Kim]] com a president del Banc.<ref name="Office of the Press Secretary 2012">{{Ref-notícia|title = President Obama Announces U.S. Nomination of Dr. Jim Yong Kim to Lead World Bank|author = Office of the Press Secretary|date = 23 March 2012|publisher = The White House|url = http://www.whitehouse.gov/the-press-office/2012/03/23/president-obama-announces-us-nomination-dr-jim-yong-kim-lead-world-bank|accessdate = 23 March 2012}}</ref> Jim Yong Kim va ser elegit el 27 d'abril de 2012.
== Estructura del Banc Mundial ==
| |||