|
[[Fitxer:Pictish_Stone_at_Aberlemno_Church_Yard_-_Battle_Scene_Detail.jpg|right|thumb|258x258px|Pedra [[Pictes|picta]] que representa la batalla de Dun Nechtain, on va morir el rei Egfrid. ]]
'''Egfrid''' (c. 645 – [[20 de maig]] de [[685]]) va ser rei de [[Deira (regne anglosaxó)|Deira]] de 664 al 670 i posteriorment a aquesta data, moncarcamonarca del regne unificat de [[Northúmbria]] fins a la seva mort el 685. Si bé [[Northúmbria]] va arribar al punt àlgid de la seva hegemonia durant el govern d'Egfrid, el seu regnat va acabar amb una desastrosa derrota a la [[Batalla de Nechtansmere]], on Egfrid va perdre la vida als 40 anys.
== Primers anys Joventut==
Egfrid va néixer el 645, fill del rei [[Oswiu de Northúmbria|Oswiu]] i la seva esposa [[Eanflæd]]. Als 10 anys, quan [[Penda de Mèrcia]] va envair Northúmbria, el jove Egfrid va ser pres com a ostatge i enviat a la cort de [[Mèrcia]], d'on va tornar fins que Penda fou finalment derrotat i mort a mans d'Oswiu durant la [[Batalla de Winwaed]]. Amb Penda mort i per tal d'assegurar l'hegemonia de Northúmbria sobre els altres regnes anglosaxons, Oswiu va arranjar el matrimoni entre Egfrid i [[Eteldreda d'Ely]] (Æthelthryth), filla d'[[Anna de l'Ànglia Oriental]], possiblement quan Egfrid tenia 15 anys.
Egfrid fou proclamat rei de Deira el 664.
== Rei de Northúmbria ==
El 671, a la [[Batalla dels Dos Rius]], Egfrid va sufocar una rebel·lió dels [[Pictespictes]], aprofitant la victòria per prendre el control de la terra entre el [[Fiord de Forth]] i el riu [[Tweed (riu)|riu Tweed]], que passava a mans de Northúmbria pels següents catorze anys.
En la seva vida personal, la seva esposa Eteldreda el va deixar per esdevenir monja i entrar al monestir de l'abadessa Æbbe, tieta d'Egfrid. Un any més tard, Eteldreda fundava l'abadia[[Catedral d'[[Ely (Anglaterra)|abadia d'Ely]].
El 674, Egfrid va repel·lir l'atac del rei de Mèrcia [[Wulfhere de Mèrcia|Wulfhere]], i prenia possessió del [[Regne de Lindsey]]. El 679 lluitava de nou contra les forces de Mèrcia, aquest cop dirigides pel germà de Wulfhere, [[Etelred de Mèrcia|Etelred]], casat amb la germana d'Egfrid, Osthryth.
Després de la intervenció de l'arquebisbe de Canterbury en el conflicte, el territori de Lindsey va ser retornat a Mèrcia.
En juny de 684, Egfrid va enviar una força d'assalt a [[Brega]], [[Irlanda]], liderada pel seu general Berht, que va retornar amb un gran nombre d'esclaus i tresors de moltes esglésies i monestirs que van atacar.<ref name="Celtic">Koch, John T., ''Celtic Culture: A Historical Encyclopedia, Volume 1'' (ABC-CLIO, 2006). </ref> Les raons darrere d'aquesta batuda no son clares, encara que és sabut que la ràtzia four fortament condemnada per [[Beda]] i altres personatges de l'església.
=== Mort ===
El 685 Egfrid es posava de nou al davant del seu exèrcit per lluitar contra els Pictspictes de [[Fortriu]], dirigits pel seu cosí [[Bridei mac Bili]].
El 20 de maig les dues forces lliuraven la [[Batalla de Nechtansmere]]. Egfrid fou derrotat i mort, a l'edat de 40 anys. La derrota va debilitar seriosament el poder de Northúmbria en el nord i Beda considera aquesta data com el començament de la decadència del regne.<ref name="HE_IV_26">Bede, ''Ecclesiastical History'', Book IV, Chapter 26.</ref> Egfrid va ser enterrat a [[Iona]] i succeït al tron pel seu mig-germà, [[Aldfrid]].<divref>Campbell, pp. 88ff; Kirby, pp. 142–143.<br/ref>
<div>Egfrid va ser enterrat a [[Iona]] i succeït al tron pel seu mig-germà, [[Aldfrid]].<ref>Campbell, pp. 88ff; Kirby, pp. 142–143.</ref>
== Encunyació ==
Egfrid fou dels primer reis de Northúmbria, i potser dels primers governants anglosaxons en encunyar un [[penic]] de plata, el qual esdevindria el puntal de l'encunyació anglesa pels segles veniderssegüents.
== Referències ==
{{ReflistReferències|2}}
== Fonts ==
* Stephen de Ripon, ''Vita Wilfridi'' (James Raine, ''Historiadors d'Església de York'', Sèrie de Rotlles, London, 1879–1894), 19, 20, 24, 34, 39, 44
* [[Beda|Bede]], ''[[Historia ecclesiastica gentis Anglorum]]'' (editat per Charles Plummer, Oxford, 1896), iii. 24; iv. 5, 12, 13, 15, 19, 21, 26.
* [http://books.google.com/books?id=xb4sAAAAMAAJ ''Historiam ecclesiasticam gentis anglorum''], Vol 1, Bede, ed. Charles Plummer, 1896, (Clarendon Premsa, Oxford): 4 esmenta de "Egfrid"
* [http://books.google.com/books?id=2AaCEFEu-V8C ''Historiam ecclesiasticam gentis anglorum''], Vol. 2. Bede, ed. Charles Plummer, 1896, (Clarendon Premsa, Oxford): 71 esmenta de "Egfrid"
|
