Escola Politècnica Superior d'Enginyeria de Manresa: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Enllaç al museu Valentí Masachs |
Més història |
||
Línia 68:
{{ref-publicació |article=Ley 20/7/1957 sobre Ordenación de las Enseñanzas Técnicas |publicació=[[Butlletí Oficial de l'Estat]] | llengua=castellà |data=22 juliol 1957}}
</ref>
va assimilar les escoles de facultatius de mines a escoles de tècnics de grau mitjà i l'escola passà a denominar-se «Escola de Pèrits de Mines i Fàbriques Metal·lúrgiques i Mineral·lúrgiques». Aquest canvi legal, que es va començar a aplicar el [[1960]], propicià de facto la independència de la Escuela Especial de Ingenieros de Minas de Madrid.<ref name="EEIMM"/>
Com a conseqüència, el [[1964]] l'escola passà a tenir director, el primer dels quals fou Josep Comella i Castell, vinculat laboralment a «Carbones de Berga S.A.». La nova ordenació també comportà canvis substancials en els ensenyaments, que esdevingueren més reglats i amb un major nombre d'hores lectives. A més, l'escola començà a impartir les especialitats de metal·lúrgia i mineral·lúrgia. Fruit de l'augment d'activitat lectiva s'incorporaren nous professors entre els quals [[Valentí Masachs i Alavedra|Valentí Masachs]]. Aquest augment d'activitat feu més evident encara la precarietat de l'espai de què es disposava. Per pal·liar-ne la necessitat, a partir del curs [[1960|1960-61]] s'ocupà també una petita part de l'edifici del [[Sindicat Vertical]] a [[Manresa]], segons sembla facilitat pel professor de dibuix d'aquell moment Fernando Hurtado<ref name=":0">{{Ref-llibre|cognom = |nom = |títol = L'Escola Universitària Politècnica de Manresa. 50 anys de l'Escola de Mines (1942-1992)|url = |edició = |llengua = |data = 1993|editorial = Edicions de la UPC|lloc = Barcelona|pàgines = 130|isbn = 84-7653-250-4|editor = Francesc X. Puig Rovira (coord.)}}</ref>. En la mateixa època també s'aconseguí que la [[Cambra Oficial de Comerç i Indústria de Manresa]] cedís els terrenys on avui es troba l'Escola.
La reforma educativa del 1964 incorporà l'exigència del batxillerat superior per accedir als estudis i canvià de nou la denominació de l'Escola, que passà a dir-se «Escola d'Enginyeria Tècnica Minera». Els seus titulats també canviaren la denominació i passaren a ser «Enginyers Tècnics en Explotació de Mines» o «Enginyers Tècnics en Fàbriques Siderometal·lúrgiques i Metal·lúrgiques» segons l'especialitat. El pla d'estudis es reduí a tres anys de durada eliminant l'any de «selectiu» que havia existit fins el moment. L'augment de l'exigència d'accés provocà una disminució de la demanda dels estudis<ref name=":0" />.
A partir del curs 1967-68 l'augment d'estudiants de l'IES Lluís de Peguera va obligar a abandonar els espais que l'institut havia cedit a l'Escola. Com a resultat l'Escola s'establí en part en uns locals del C/Barcelona 6 de Manresa, propietat de [[Caixa Manresa|Caixa d'Estalvis de Manresa]]. El 1968 s'incorpora a l'escola [[Francesc X. Puig Rovira|Francesc X. Puig-Rovira]] després de guanyar una oposició. Juntament amb Juan E. Segarra que havia guanyat la primera plaça per oposició a l'Escola el 1964 impulsaran un canvi significatiu a l'Escola en els anys següents. Un dels cavalls de batalla fou la construcció d'un nou edifici en els terrenys que anys abans havia cedit la Cambra. Després de no pocs entrebancs el [[1969]] s'aconseguí que el [[Butlletí Oficial de l'Estat|B.O.E.]] adjudiqués la construcció del nou edifici de l'Escola per valor de 19.513.881 pessetes. Malauradament, l'empresa constructora feu fallida el 1970 i deixà l'edifici a mig construir.
La llei de reforma educativa de 1970 portà nombroses conseqüències. Integrà les escoles de grau mitja a la Universitat com a «Escoles Universitàries» i exigí haver de superar el [[Curs d'Orientació Universitària|COU]] per poder-hi ingressar. A resultes d'això el 1972 comença el procés per integrar l'Escola a la [[Universitat Politècnica de Barcelona]], que comporta la integració en les seves estructures de govern i finalment el canvi de denominació a Universitat Politècnica de Catalunya. La integració a la [[Universitat Politècnica de Catalunya|UPC]] suposà un impuls important a l'Escola. El 30 de març de 1974 s'inaugurà finalment el nou edifici gràcies a la tasca de [[Gabriel Ferraté Pascual|Gabriel Ferraté]] i [[Josep Manuel Basáñez i Villaluenga|Josep Manuel Basáñez]], en aquell moment Rector i Gerent respectivament de la Universitat. El 1976, arrel de la integració, l'Escola passa a denominar-se «Escola Universitària Politècnica de Manresa».
== Estudis oferts ==
| |||