Tercera partició de Polònia: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Pàgina nova, amb el contingut: «{{inacabat|MALLUS}} thumb|350px|Terres poloneses després de la tercera partició.</center></small>''' La '''Tercera parti...». |
Cap resum de modificació |
||
Línia 2:
[[Fitxer:Partitions of Poland.png|thumb|350px|Terres poloneses després de la tercera partició.</center></small>''']]
La '''Tercera partició de Polònia''' va ser l'últim dels [[Particions de Polònia|successius desmembraments territorials]] que va patir el regne de [[República de les Dues Nacions|Polònia-Lituània]] a mans dels seus veïns [[Rússia]], [[Àustria]], i [[Prússia]] en l'any [[1795]]. Polònia, amb això, desapareixia com a estat independent a Europa fins al 1807, quan es va constituir breument el [[Gran Ducat de Varsòvia]]. En extingir-se aquest el 1815, no existirà un estat polonès independent fins al 1918.
== Antecedents ==
El [[República de les Dues Nacions | Regne de Polònia-Lituània]] es trobava molt debilitat en el terreny polític i econòmic des d'inicis del segle XVIII, després d'una sèrie de desastroses guerres contra [[Suècia]], agreujades pels enfrontaments entre l'aristocràcia local o ''szlachta'' i els successius reis, tot i els fallits intents del monarca polonès [[August II de Polònia|August el Fort]] d'imposar l'autoritat reial sobre l'aristocràcia. La creixent debilitat polonès-lituana va quedar evidenciada en la [[Guerra de Successió polonesa]] de 1773-1738 on Rússia, Àustria, i Prússia van intervenir militarment, i després a la [[Guerra dels Set Anys]] on Rússia va forçar a Polònia -Lituania a cedir dret de pas a les seves tropes en les seves campanyes bèl·liques contra Prússia.
Els enfrontaments polítics entre la monarquia polonesa i la ''[[szlachta]]'' van causar que tots dos bàndols busquessin suport financer i militar a les potències veïnes, preferentment en [[Prússia]] i [[Rússia]], la qual cosa va afectar la independència del país en augmentar la influència estrangera en assumptes interns. El fet que Polònia-Lituània seguís la regla de la [[monarquia electiva]] (on l'aristocràcia triava al rei) dificultava més l'estabilitat política del país i propiciava la [[anarquia]] en l'administració interna.
En [[1769]] una facció de nobles van fundar la [[Confederació de Bar]] en oposició al rei [[Estanislau August Poniatowski|Estanislau II Poniatowski]] i això va ser vist a Prússia, Àustria i Rússia com una justificació per intervenir militarment a Polònia-Lituània . Davant les tensions austro-russes causades pels triomfs bèl·lics de Rússia sobre el [[Imperi Otomà]], [[Frederic II el Gran|Frederic de Prússia]] va proposar que les ambicions de les tres potències es dirigissin a l'afeblida Polònia-Lituània , la qual cosa fou acceptada. Així, en 1772 Àustria, Rússia i Prússia van acordar repartir territoris polonesos després d'aixafar l'oposició bèl·lica de la [[Confederació de Bar]].
Després d'aquesta pèrdua, el rei [[Estanislau August Poniatowski|Estanislau II]] va acceptar emprendre urgents reformes polítiques per enfortir Polònia, però tractant al mateix temps de no retallar privilegis de l'aristocràcia, per la qual cosa aquestes reformes no van tenir vigor. Quan en [[1791]] es va aprovar a Polònia-Lituània la [[Constitució de Maig de Polònia|Constitució del 3 de maig]] per evitar la inestabilitat causada per les ambicions de la '' szlachta '' i enfortir l'autoritat central del monarca, els aristòcrates descontents van formar la [[Confederació de Targowica]] i es van revoltar per preservar els seus privilegis demanant suport a Rússia.
Com a resultat va esclatar la [[Guerra russopolonesa de 1792|"Guerra en defensa de la Constitució"]] on a una guerra civil polonesa es va sumar la intervenció russa en suport de la facció més conservadora; aquesta lluita va culminar quan el propi rei Estanislau II va acceptar les pressions de l'aristocràcia pro-russa i després de celebrar un [[Sejm]] (parlament) en [[Grodno]] al setembre de 1793, va acceptar anul·lar la [[Constitució de Maig de Polònia|Constitució del 3 de maig]], obligar-se a no concloure pactes ni aliances sense autorització russa, donar dret de trànsit i aquarterament de tropes russes a Polònia-Lituània, i cedir nous territoris a Rússia. Al seu torn, Rússia va admetre atorgar territoris occidentals polonesos a [[Prússia]] per calmar les inquietuds de la cort prussiana.
[[Categoria:Història de Polònia]]
| |||
