Diferència entre revisions de la pàgina «Joan Amades i Gelats»

m
Bot: Rv. edic. de 188.79.194.179 (disc.) a vers. 15925192 de Kippelboy (disc.) [er:6]
m (Bot: Rv. edic. de 188.79.194.179 (disc.) a vers. 15925192 de Kippelboy (disc.) [er:6])
 
==Biografia==
De formació autodidacta, el seu primer contacte amb la cultura popular i obrera fou al barri del [[El Raval|Raval]] on havia nascut.<ref name="Diccionari"/> Era llibreter de segona mà als Encants Nous de Sant Antoni, professió que li donà accés als llibres amb què es va formar, malgrat els aguts problemes de visió que tenia.<ref name="Diccionari"/> Com a membre de l'[[Ateneu Enciclopèdic Popular]] se li obriren les portes de l'[[esperantisme]] internacionalista, l'[[excursionisme]] a llavors tant popular, i del coneixement del folklore. Ja el [[1915]] Amades va començar a registrar les primeres mostres del folklore comú escrivint versos i cançons de la literatura oral. També era un membre actiu del [[Centre Excursionista de Catalunya]], del qual en va presidir la secció de folklore.<ref name="Diccionari"/>
 
Com a destacat promotor de l'[[esperanto]] cal dir que fou un dels fundadors de la secció d'esperanto de l'[[Ateneu Enciclopèdic Popular]] el [[1906]], i de la [[Federació Catalana d'Esperantistes]] el [[1910]], entitat que presidí a començaments dels [[anys 1920]].<ref>{{ref-web |url=http://www.joanamades.cat/catala/biografia03.html |títol=Biografia de Joan Amades |consulta=6 març 2011 |obra= |editor=Associació cultural Joan Amades |data= |llengua= }}</ref> En aquesta llengua publicà una desena de revistes i monografies, entre les quals destaca la seva col·laboració amb [[Jaume Grau Casas]] a ''La kataluna popolkanto'' ("La cançó popular catalana", [[1925]]),<ref>{{ref-llibre |cognom=Sutton |nom=Geoffrey |títol=Concise Encyclopedia of the Original Literature of Esperanto |url=http://books.google.cat/books?id=-Z_8CG9g2jIC&pg=PA121&dq=Joan+Amades+esperanto&hl=ca&ei=s9VzTZ4NjpKzBq_QnIQO&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=2&ved=0CC8Q6AEwAQ#v=onepage&q=Joan%20Amades&f=false |editorial=Mondial |lloc= |data=2008 |isbn=1595690905 |pàgines=p.121 |llengua=anglès}}</ref> i l'entrada sobre el cançoner popular català a la ''[[Kataluna Antologio]]'' ("Antologia catalana", [[1925]]).<ref>{{ref-web |url=http://www.enciclopedia.cat/fitxa_v2.jsp?NDCHEC=0035441 |títol=Kataluna Antologio |consulta=6 març 2011 |obra=Enciclopèdia.cat |editor= |data= |llengua= }}</ref><ref>{{Ref-web|url = http://www.eventoj.hu/steb/gxenerala_naturscienco/enciklopedio-1/encikl-a.htm|títol = Enciklopedio de Esperanto|consulta = 22 de setembre de 2014|llengua = esperanto|editor = Literatura Mondo|data = 1933-1934}}
</ref>
 
Va deixar el seu ofici de llibreter per dedicar-se a la investigació [[Etnografia|etnogràfica]] quan va conèixer l'[[Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya]] i l'[[Obra del Cançoner Popular de Catalunya]].<ref name="Diccionari"/> S'interessà llavors també per la [[dialectologia]], la imatgeria popular, el [[llegendari]] i el [[calendari]] tradicional. Els [[Dècada del 1930|anys 30]] va publicar els seus primers treballs d'entitat començant la col·lecció Biblioteca de Tradicions Populars (42 volums publicats entre el 1933 i el 1939).<ref name="Diccionari"/> Paral·lelament Amades col·laborava amb la ràdio i feia conferències cosa que contribuí a destacar-lo com a divulgador de la cultura popular.<ref name="Diccionari"/>
 
[[Fitxer:Joan Tomàs i Joan Amades.jpg|thumb|right|350px|Joan Amades amb el músic [[Joan Tomàs i Parés|Joan Tomàs]] l'any 1927 recollint cançons populars a Balaguer|center]]
 
Quan va esclatar la [[Guerra Civil Espanyola|Guerra Civil]] treballava a la secció d'etnografia del [[Museu Arqueològic de Barcelona]], essent el responsable d'ordenar els materials expropiats que s'enviaven al [[Poble Espanyol]], i el [[1942]] participava de la fundació del [[Museu d'Indústries i Arts Populars]].<ref name="Diccionari"/> També fou el responsable de gravats de l'[[Institut Municipal d'Història]].<ref name="Diccionari"/>
 
El 1947 va patir una [[hemiplegia]], però durant la dècada del 1950 continuà publicant. Col·laborà amb la [[UNESCO]], que el va comissionar per recopilar el corpus bibliogràfic del folklore català, que va resultar en la publicació del ''[[Costumari Català]]'' ([[1950]]-[[1956]], [[Editorial Salvat]]),<ref>{{ref-llibre |cognom=Sobrer |nom=Josep Miquel |títol=Catalonia, a self-portrait |url=http://books.google.cat/books?id=TU9F4xq2GzsC&pg=PA39&dq=joan+amades+unesco&hl=ca&ei=FtpzTe6vDMy08QPdrKyvCA&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=2&ved=0CDkQ6AEwAQ#v=onepage&q=joan%20amades%20unesco&f=false |editorial=Indiana University Press |lloc= |data=1992 |isbn=0253288835 |llengua=anglès |pàgines=p.39}}</ref> obra cabdal en l'estudi de la [[cultura popular]] [[Catalunya|catalana]], i ''Folklore de Catalunya'', publicada pòstumament. finalment li va arribar el reconeixement internacional amb el segon premi del [[concurs G. Pitrè]] de [[Palerm]] del [[1958]]: Des de llavors va participar de molts congressos internacionals fet que va permetre el coneixement de la cultura catalana més enllà de les seves fronteres.<ref name="Diccionari"/>
 
== Títols destacats ==
18.886

modificacions