Alertador: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: secretament per els [[Estats > secretament pels [[Estats
mCap resum de modificació
Línia 1:
Un '''revelador''' o '''denunciant''' o '''alertador''' és una persona que treballa per a un organisme i denuncia públicament o a un tercer les faltes o les irregularitats comeses per aquest organisme per motius d'[[interès públic]].<ref>Consulta [[Optimot]]: La paraula anglesa ''whisthleblower'' és una paraula de la llengua general que en català es pot traduir per ''denunciant'', ''esbombador'', ''delator'' o ''revelador''. Qualsevol d'aquests mots podria ser adequat per a designar la persona que fa saber, que fa públic o que dóna a conèixer una situació o un fet que en principi hauria de quedar amagat. En el context concret de [[WikiLeaks]], les denominacions més adequades semànticament serien denunciant o revelador, amb el sentit de 'persona que treballa per a un organisme i denuncia públicament o a un tercer les faltes o les irregularitats comeses per aquest organisme'.</ref>
 
El terme anglès ''whistleblower'' o [[xiulet|xiulador]], prové de la pràctica dels oficials de policia britànics que sonaven els seus xiulets quan s'adonaven de la comissió d'un crim per a alertar al públic i altres policies del perill.<ref>Winters v. Houston Chronicle Pub. Co., 795 S.W.2d 723, 727 (Tex. 1990) (Doggett, J., concurring).</ref> En [[neerlandès]] es diu [[campaner]],<ref>en neerlandès: ''klokkenluider''</ref> en referència a la persona que sona la [[campana]] d'[[Avís d'alarma|alarma]].<ref>Guido Geerts & Ton den Boon, «Noodklok», ''Van Dale Groot woordenboek der Nederlandse Taal'', Utrecht-Antwerpen, Van Dale Lexicografie, 1999, pàgina 1653 (en català: Van Dale Gran diccionari de la llengua neerlandesa)</ref> El límit entre un denunciant, un terme amb una [[connotació]] ètica positiva i un [[delació|delator]] o [[traïció|traïdor]] amb una connotació negativa depèn del punt de vista de l'observador.<ref>Marco Bardazzi, [http://www.catalunyaoberta.cat/index.php/continguts/view_veus/mon/13357 «Robar secrets no canvia la història»], ''[[La Stampa]],'' 11 de juny de 2013]</ref> En denúncies en l'ambit polític, sovint cal una distància històrica per tal de poder triar entre denunciant i traïdor. L'eticitat de l'acte depèn damunt de tot de l'absència d'ànim de lucre o altres benificis personals en la persona del revelador.
 
Aquesta revelació pot ser de diversos tipus: una violació d'una llei, una regla o regulació que pot ser una amenaça a l'interès públic. Es tracta sovint de frau financiària, d'[[abús de béns socials|abusos de béns socials]], no respecte sistemàtic de lleis de salut o seguretat o de corrupció política i econòmica. Com generalment la persona pertany a aquesta mateixa organització que acusa, l'organització invoca la ruptura del [[secret professional]] o l'abús de confiança i àdhuc [[espionatge]] quan es tractaria de [[secret d'estat|secrets d'estat]] per a contraatacar.