Clint Eastwood: diferència entre les revisions

Eastwood, cada cop menys jove, comença a cansar-se de repetir el clixé d'home violent i inexpressiu que l'havia dut a l'èxit. A final dels 70 i començament dels 80 comença a obrir-se a nous camins, alguns cops de manera erràtica. Amb ''Bronco Billy'' (1980) entra al món de la comèdia, que repeteix amb la desafortunada ''El sergent de ferro'' (1986). Igualment, ''Firefox, l'arma definitiva'' (1982) és un exemple d'aquesta desorientació i manca de qualitat. El més sorprenent és que al mateix temps fa obres d'una qualitat notable que prefiguren allò que Eastwood esdevindrà només uns anys més tard: un dels directors més reconeguts i amb més capacitat creativa de Hollywood. Aquest salt de qualitat s'inicia el 1982 amb ''AventurerL'aventurer de mitjanit'', però sobretot amb ''El genet pàl·lid'' (1985), un [[western]] on hi apareixen moltes de les característiques que més tard el consagrarien a ''Sense perdó'' (1992).