Període romà a Occitània: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
refaig introducció |
|||
Línia 2:
{{FR|data=febrer de 2014}}
{{Historiaoccitana}}
Els romans s'enfrontaren als [[lígurs]], establerts a l'actual [[Occitània]], ja el 237 aC, quan volien impedir la pirateria a les costes toscanes, però no aconseguirien de sotmetre'ls fins al 14 aC.
El territori occità es trobà enmig de les aspiracions imperials tant dels romans com dels cartaginesos. El 218 aC el cartaginès [[Aníbal]] travessà el territori occità per tal d'arribar a [[Itàlia]], però topà amb la forta hostilitat de moltes tribus. El 154 aC els massaliotes van demanar als romans ajut contra els [[lígurs]] d'Entremont. A canvi, van donar suport als romans en totes les guerres púniques. Aquest fet va significar l'inici de la colonització romana del territori occità.
Així, el 120 aC s'organitzà la [[Narbonensis|Provintia Narbonensis]] i es fundà l'actual ''Narbo'' ([[Narbona]]), encara que els romans respectaren la llibertat dels massaliotes. El 118 aC venceren els lígurs salis, allobreges i arvernis, dirigits per Bituitus, als marges de l'Isere, i aprofitaren la caiguda d'Entremont per fundar sobre les seves runes la ciutat d'''Aquae Sextiae''(avui [[Ais de Provença]]). El 113 aC patiren la invasió dels [[cimbres]] i teutons, que assolarien tot el territori occità. El 105 aC els cimbris van vèncer els romans a [[Aurenja]], però el 103 aC el cònsol romà [[Gai Mari]] els vencé a ''Aquae Sextiae'' i els obligà a marxar de la [[Gàl·lia]].
Entre el 80 i el 72 aC esclatà la [[Guerra de Sertori]] a [[Hispània]], que també implicaria al territori occità, ja que després de la derrota del sertorià [[Hirtuleu]] a mans de [[Luci Manili]], el territori esdevingué refugi dels sertorians fugits.
| |||