Consonant: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot inserta {{Commonscat}} que enllaça amb commons:category:Consonants
Eliminat tot el contingut de la pàgina
Línia 1:
Les '''consonants''' són els [[so de la parla|sons]] de la parla generats pel pas de l'[[aire]] per les cavitats superiors de l'[[aparell fonador]] (la [[faringe]], la cavitat bucal i la cavitat nasal). Si la consonant és [[consonant sonora|sonora]], la vibració de les [[cordes vocals]] produeix un element sonor que s'afegeix al primer. Si la consonant és [[consonant sorda|sorda]], no hi ha vibració de les cordes vocals: aleshores el [[so]] resulta generat exclusivament pel pas de l'[[aire]] per les esmentades cavitats superiors de l'[[aparell fonador]].
 
== Classificació de les consonants ==
Els factors de classificació de les consonants són bàsicament quatre: la [[sonoritat (fonètica)|sonoritat]], el [[punt d'articulació]], el [[mode d'articulació]] i la [[nasalització]].
 
=== Sonoritat ===
* Consonants sonores (hi ha vibració de les [[cordes vocals]])
* Consonants sordes (no hi ha vibració de les [[cordes vocals]]).
 
=== Punt d'articulació ===
{{Place of articulation}}
El so d'una consonant és generat, parcialment o total, pel pas de l'[[aire]] per les cavitats superiors de l'[[aparell fonador]]. Per generar la consonant es produeix un obstacle al pas de l'aire que origina el so consonàntic. Aquest obstacle es pot produir en un lloc variable que s'anomena punt d'articulació.
 
Els punts d'articulació són els següents:
* [[bilabial]]
* [[labiodental]]
* [[interdental]]
* [[dental]]
* [[alveolar]]
* [[palatal]]
* [[mediopalatal]]
* [[velar]]
* [[faringi]]
{{-}}
 
=== Mode d'articulació ===
{{Manner of articulation}}
El mode d'articulació es refereix a la manera com s'obstrueix el pas de l'aire, si es deixa sortir de cop explosivament després d'un silenci (oclusiu), si es deixa sortir en un flux continu (fricatiu), si es produeix una explosió seguida d'un flux continu (africat), si es produeix una sèrie de petites explosions (ròtic), si un flux continu surt pels costats de la llengua (lateral).
* [[Consonant oclusiva|oclusiu]]
* [[Consonant fricativa|fricatiu]]
* [[Consonant africada|africat]]
* [[Consonant aproximant|aproximant]]
* [[Consonant lateral|lateral]]
* [[Consonant ròtica|ròtic]]{{-}}
 
=== Nasalització ===
Les consonants poden ser nasalitzades si es deixa escapar l'aire pels forats del [[nas]]
 
==Distribució==
Cada llengua té un inventori diferent de consonants. Ian Maddieson ha dividit els idiomes segons la quantitat de sons consonàntics que consideren [[fonema]]:<ref>Maddieson, Ian, "Consonant Inventories", a Dryer, Matthew S. & Haspelmath, Martin (eds.), ''The World Atlas of Language Structures Online'', Munich: Max Planck Digital Library, 2011</ref> els idiomes amb poques consonants (de 6 a 14), aquells que tenen menys consonants que la mitjana (de 15 a 18), els més comuns (una mica més de 20), els idiomes amb força consonants (de 26 a 33) i els que tenen una quantitat màxima (més de 34). Les llengües amb un inventori proper als vint estan presents a tots els continents, mentre que els extrems són propis de determinades àrees geogràfiques: els idiomes de l'[[Oceà Pacífic]] i la selva amazònica tenen menys consonants que la resta mentre que les [[llengües africanes]] són les que més consonants tenen.
 
== Altres característiques rellevants ==
Algunes llengües tenen consonants que no comencen a articular-se amb l'aire dels pulmons, com passa per exemple en els clics, les implosives i altres sons reconeguts per l'[[Alfabet fonètic internacional|AFI]]. En determinats idiomes, és fonèticament rellevant distingir entre consonants llargues i breus
 
== Referències ==
{{Commonscat}}
<references />
 
 
{{IPA navigation|selec=consonants}}
 
[[Categoria:Consonants]]