Diferència entre revisions de la pàgina «Rocksteady»

6 bytes afegits ,  fa 5 anys
cap resum d'edició
Al final dels 60 es va produir una evolució rapidíssima del [[Ska]] al Rocksteady. El naixement del nou estil es va poder donar a dos fets: el primer va ser quan durant un calorosíssim estiu els músics es van veure obligats a alentir el ritme ràpid i enèrgic característic del [[Ska]], ja que ni ells podien aguantar tocar-lo ni la gent podia ballar tan ràpidament amb tanta calor; el segon va ser quan un dia en el famós estudi d'enregistrament "Studio One" de [[Kingston]] no es va presentar el baixista a l'assaig i van haver d'improvisar, de manera que el pianista Jackie Mittoo va adoptar la base del [[Baix elèctric|baix]] amb la mà esquerra mentre tocava la seva part amb la dreta. El resultat va agradar moltíssim i quan va arribar el baixista li van demanar que toqués el mateix que havia tocat Jackie Mittoo. Així, la nova tendència en la música va ser un alentiment del ritme, una desaparició pràcticament total dels instruments de vent alhora que cobraven moltíssima importància el [[baix elèctric|baix]] i el [[piano]], i una èmfasi curosa en els temps del ritme. Havia moltes menys cançons instrumentals i el lideratge dels grups va deixar de ser dels solistes i va passar als vocalistes. De les cançons que es van gravar moltes van ser versions de grans del [[soul]]
 
El rocksteady va sorgir durant una època en què la joventut jamaicana començava a sobrepoblar els anomenats [[gueto|ghettos]] de la ciutat de [[Kingston]] - a barriades como [[Riverton City]], [[Greenwich Town]] i [[Trenchtown]]. Inclús, [[Bob Marley]] va cantar i va gravar una composició titulada como el mateix gènere: "Rocksteady".
 
Tot i l'optimisme que contagiava l'ambient posterior a la independència de l'illa, la joventut no va poder compartir aquest sentiment. Molts d'ells es tornaren delinquiments que demostraven alguna identitat i estil. A aquests joves se'ls anomenà [[Rude boy|Rude Boys]].
Usuari anònim