Monestir d'Aniana: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot inserta {{Autoritat}} |
|||
Línia 68:
Fou un establiment monàstic d'[[Occitània]] al lloc d'[[Anhana]].
[[Benet d'Aniana]], el seu fundador, era fill del comte got de [[Magalona]] que exercia el [[752]]. El seu nom no es coneixia però modernament s'ha convingut que era Aigulf; era un dels principals senyors de [[Septimània]]. Benet va néixer el [[751]] un any abans de la submissió als francs i va rebre el nom de Witiza que després va canviar per Benet.<ref>Altres personatges del segle VIII van fer el mateix, canviant el seu nom "bàrbar" per un de romà, com [[Radbert Pascasi|Radbert]] que va esdevenir Pascasi, Llop que va esdevenir Servat, Alcuí en endavant Flac i Esmaragde, deixeble de sant Benet i autor de la seva vida que va esdevenir [[Ardó d'Aniana]]. El nom adoptat precedia sempre
Jove encara fou enviat a la cort de [[Pipí el Breu]] per ser patge de la reina que el va tenir molt ben considerat i el va elevar en l'escala de servidors. Va passar després a l'exèrcit on va servir amb distinció; però estava cridat per la vocació i va decidir retirar-se per fer vida solitària i com a prova va estar tres anys practicant virtuts austeres; després de la prova encara no tenia decidit el gènere de vida que volia i va planejar viatjar com a pelegrí o fer de pagès o pastor però un incident el va fer decidir: estava al setge de [[Pavia]] amb l'exèrcit de [[Carlemany]] el [[774]] quan el seu germà, que estava també a la mateixa campanya al voler travessar un riu (possiblement el [[riu Ticino]]) va ser arrossegat per l'aigua; Benet sense pensar en el perill es va tirar al riu amb el seu cavall, hi va arribar nadant i el va poder treure. Llavors va fer votar d'abandonar per sempre l'exèrcit i es va retirar i va anar amb el seu pare al que res va revelar. Va consultar a un solitari del veïnat de nom Widmar, que era cec, i junts van preparar els mitjans per executar els seus projectes.
Línia 80:
Aquest segon monestir fou fundat el [[782]] al 14è any del regnat de Carlemany (que va confirmar la fundació en un diploma). Després es va construir una gran església dedicada a Nostra Senyora i que més tard va agafar el nom del Salvador. En aquest monestir hi havia 300 monjos en temps de sant Benet, que el van enriquir, ja que donaven la major part dels seus béns quan es consagraven al Senyor. L'autor de la seva vida assenyala que mai va acceptar esclaus o [[serf]]s donats a l'abadia (que en aquell temps eren considerat un be important) i exigia que se'ls donés la llibertat. Lluís el Pietós només pujar al tron el 814 va cridar Benet d'Aniana a la cort, i va confirmar els privilegis concedits anteriorment a l'abadia en diploma del [[24 d'abril]] del [[814]] i pocs dies després en va emetre una altra que eximia de tot dret de duana, de pas, de peatge, a les persones i els béns del monestir a tota la Septimània, Provença, Borgonya i la resta del reialme.
L'abadia va existir fins al segle XVI quan fou destruïda pels calvinistes i fou reconstruïda més tard en unes terres a uns 2 km de Gignac i del riu [[Erau]] i a 20 km de [[Montpeller]].
== Vegeu també ==
| |||