Juan de Camargo y Angulo: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
Cap resum de modificació |
||
Línia 36:
Va entrar al [[Col·legi Major de San Bartolomé]] de [[Universitat de Salamanca|Salamanca]] el [[10 de febrer]] de [[1685]] i en va esdevenir rector el [[18 d'octubre]] de l'any següent. El [[1688]] es va llicenciar en Lleis i el [[1696]]<nowiki> obté la càtedra d'</nowiki>''[[instituta]]'', i després ascendeix a les de codi, volum i [[digesta]]. Ostentant dita càtedra, va ser nomenat [[canonge]] i [[ardiaca]] a la [[catedral de Burgos]] i el 1[[699]] va ser nomenat fiscal de la Inquisició de Granada per [[Baltasar de Mendoza y Sandoval|Baltasar de Mendoza]], càrrec que exercí fins al 1708 quan és nomenat inquisidor de la cort i l'any següent [[Felip VI d'Espanya|Felip V]] li atorga el càrrec de fiscal del Consell de la Suprema. Es diu que va ser molt conegut pels ministres, però que portava una vida retirada i només se'l veia a les esglésies, als tribunals i a casa seva.{{sfn|De Rojas y Contreras|1768|p = 527}}
El 1716, [[Felip V d'Espanya|Felip V]] el promou a bisbe de Pamplona, però en primera instància Camargo refusa l'oferiment. Tornarà a refusar el càrrec una segona vegada, però per insistència del rei, en el tercer decret de nomenament, fou obligat a acceptar el bisbat, del qual pren possessió com a procurador el [[12 de desembre]] del mateix any, li són expedides les butlles papals el 5 d'octubre i és consagrat finalment el 18 de desembre per [[Francesco del Giudice]] i entrava en el seu territori diocesà el [[9 de febrer]] de l'any següent i es mantingué de forma efectiva en el càrrec fins al [[23 d'agost]] de [[1720]], quan el rei el nomena [[inquisidor general]], arribant conjuntament el nomenament amb les butlles i la dispensa de residència a la diòcesi per part del papa. Poc després també ser nomenat Comissari General de
El 1724, Felip V escollia a Camargo per a formar part del consell d'Estat que havia d'assessorar al seu fill Lluís I, en qui acabava d'abdicar.<ref name="pericot">{{ref-llibre|cognom=Pericot García|nom=Luis (dir.)|títol=Historia de España. Gran historia general de los pueblos hispanos. La Casa de Borbón (Siglos XVIII a XX)|lloc=Barcelona|enllaçautor=Lluís Pericot i Garcia|editorial=Océano & Instituto Gallach|any=1983|isbn=84-7505-725-X|coautors=Ulloa Cisneros, Luis; Camps Cazorla, Emilio|llengua=castellà|pàgina=45}}</ref>{{sfn|De Rojas y Contreras|1768|p = 529}} L'any següent renunciava al bisbat de Pamplona i tornava a ocupar la Comissaria de Creuada, i a més esdevenia canonge de la [[Catedral de Toledo]].{{sfn|De Rojas y Contreras|1768|p = 535}} El [[1728]] va ser proposat en segon lloc per esdevenir cardenal, però el capell el va rebre finalment [[Diego de Astorga y Céspedes]]. Va morir a Madrid el 24 de maig de 1733 i fou enterrat a la seva vila natal d'Ágreda.{{sfn|De Rojas y Contreras|1768|p = 536}}
| |||