Ademús: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
ortografia |
|||
Línia 40:
La major part de les terres d'Ademús és de caràcter muntanyenc; les principals altures són: El Pinar (1.042 m), El Cerrellar (1.219 m), Los Molares (1.076 m) i Tortajada (1.516 m). Hi ha també algunes muntanyes amb gran valor paisatgístic i emblemàtic, com ara el Cerro de los Zafranares, el Pico Castro i l'imponent Pico de la Muela.
Tot el terme d'Ademús és creuat de nord a sud pel riu Túria, dibuixant una fértil vall, on es conreen cultius de regadiu com les pomes i altres fruites. L'altre riu del terme és el [[Riu Bohilgues|Bohilgues]], afluent del Túria. També hi ha
El poble gaudeix d'una magnífica vista de la Vega del Túria, com ja va descriure el [[botànic]] [[Antoni Josep Cavanilles i Palop|Cavanilles]] a les darreries del [[segle XVIII]], al seu pas per aquesta vila.
Línia 218:
* '''[[Ermita de Santa Bàrbara d'Ademús|Ermita de Santa Bàrbara del Castell]]'''. Segona meitat del segle XVII. Es troba dins del castell, on aproximadament se situava l'antiga [[Església de Sant Pere Intramurs d'Ademús|església parroquial de Sant Pere Intramurs]], ja desapareguda. Conten que s'hi trobava la "Cruz que chilla", la qual era fixada en un pilar de pedra per l'ermitana en dies de pluja, i quan la tempesta portava pedra, la creu "cridava".
* '''[[Ermita de la Mare de Déu del Rosell d'Ademús|Ermita de la Mare de Déu del Rosell]]'''. Petit oratori situat vora el riu
* '''Ermita de Sant Miquel Arcàngel'''. Situada al llogaret de Val de la Sabina. Construïda al segle XVI, sota el patronat de la família Castellblanc d'Ademús. És destacable la seua capçalera amb volta gòtica.
Línia 242:
* '''Forn de Dalt'''. Dels dos forns medievals de coure pa que van funcionar durant l'època foral, tan sols en romanen algunes restes arquitectòniques del de dalt, al carrer del Forn.
* '''Molí de la Vila'''.<ref>Font: Raúl Eslava Blasco, [http://rincondeademuz.wikispaces.com/file/view/31-El+molino+harinero+de+Vallanca.pdf ''El Molino de la Villa'', a la revista ''ABABOL'', nº 31, any 2002] {{es}}</ref> Ja existent al segle XIII com a Molí Reial, el rei en Jaume II d'Aragó en va fer do a la municipalitat d'Ademús a la primeria del segle XIV, amb el dret de fer nous establiments a tot el terme. Avui és restaurat i és punt d'informació turística. Als voltants del mateix riu [[
* '''Molí Nou'''.<ref>Font: Raúl Eslava Blasco, [http://rincondeademuz.wikispaces.com/space/showimage/35-El+Molino+Nuevo+de+Ademuz.pdf ''El Molino Nuevo de Ademuz'', a la revista ''ABABOL'', nº 35, any 2003] {{es}}</ref> Situat al barri homònim, aprofitava les aigües del Túria, des del segle XVIII. Als seus voltants també hi havia antigament nombrosos magatzems de fusta, la qual havia de viatjar cap a la ciutat de València, conduïda pels experts ''gancheros'' ([[raiers]]) per les aigües del riu Túria. La presència de forns de coure teules i altres activitats econòmiques del passat s'ha trasmés al present i el barri del ''Molino'' és un dels més actius de la vila.
| |||