Hanníbal Barca: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Bot: Rv. edic. de 95.120.58.235 (disc.) a vers. 15865545 de Gerhidt (disc.) [er:5]
hufkszgh
Línia 1:
{{polisèmia|Anníbal (desambiguació)}}
[[Fitxer:Hannibal Slodtz Louvre MR2093.jpg|thumb|Estàtua representant Anníbal al pati del [[Louvre]]]]
'''Anníbal Barca''',{{efn|En [[llengua fenícia|fenici]] ''Hanni-baal'' significa «qui té el favor de [[Baal]]»<ref>Gilbert Keith Chesterton, « The War of The Gods and Demons », The Everlasting Man, [http://www.worldinvisible.com/library/chesterton/everlasting/part1c7.htm part 1, capítol 7, paràgraf 13]1925</ref>i ''Barca'', «llampec»<ref>Anela Render, "[http://www.hannibalofcarthage.org/hannibal.php Forged by Lightning]"</ref>}} o '''Hanníbal''', ([[247 aC]] – [[182 aC]]) fou un polític i cabdill militar de l'antic Imperi [[Cartago|cartaginès]]. És conegut per les seves gestes durant la [[Segona Guerra Púnica|Segona Guerra púnica]]: comandà un [[exèrcit]] per la [[península Ibèrica]], el qual travessà penosament els [[Pirineus]] i els [[Alps]] fins a arribar al nord d'[[Itàlia]] per combatre els [[Imperi romà|romans]]. L'any [[221 aC]], [[Àsdrubal (gendre d'Amílcar)|Àsdrubal]] morí assassinat a [[Cartago Nova]], i el seu cunyat Anníbal el succeí en el comandament de l'exèrcit cartaginès. Anníbal era, aleshores, un jove de vint-i-cinc anys que sentia una profunda animadversió contra els romans, heretada del seu pare [[Amílcar Barca]] que, a l'edat de nou anys, li havia fet jurar que professaria un odi etern envers [[Roma]].
 
neses. Els romans no varen intentar reconquerir la ciutat fins molts anys més tard. Aquesta batalla està molt ben documentada i permet descobrir les tècniques d'assetjament en l'edat antiga. Vegeu l'article [[Guerres púniques]].
== Continuació de l'expansionisme púnic ==
[[Fitxer:Hannibal_route_of_invasion.gif|thumb|El camí seguit per Anníbal (en anglès)]]
Abans de morir, Asdrúbal havia fet progressar el [[Península Ibèrica cartaginesa|territori controlat pels púnics]] des de [[Cartagena]] fins al cap de la Nau a [[Xàbia]], però Anníbal considerava que calia seguir ampliant-lo cap al nord.
 
A la llum del tractat romanocartaginès de l'any [[226 aC]], aquesta possibilitat era legítima, però sempre a condició que els cartaginesos no travessessin el [[riu Ebre]]. No obstant això, en la pràctica, hi havia un enutjós obstacle en el procés d'expansió: la ciutat d'[[Arse]] (Sagunt).<ref>{{Ref-llibre |cognom=Livi |nom=Tit |enllaçautor=Tit Livi |cognom2=Roberts (trad) |nom2=Canon |títol=The History of Rome, Book 21|url=http://www.perseus.tufts.edu/hopper/text?doc=Perseus%3Atext%3A1999.02.0144%3Abook%3D21%3Achapter%3D2 |llengua=anglès |editorial=E. P. Dutton and Co. |data=1912 |pàgines= |isbn=}}</ref>
 
La correlació d'aliances a Sagunt i el seu ''hinterland'' era la següent: d'una banda, Sagunt s'havia mostrat com a una ciutat conflictiva per la seva divisió interna en dues faccions: la procartaginesa i la proromana, que acabà imposant-se sobre la contrària. D'altra banda, la tribu dels [[turboletes]], veïna i alhora adversària de Sagunt, era lleial a [[Cartago]].
 
== La presa de Sagunt ==
Anníbal assetjà Sagunt i la ciutat demanà ajuda a Roma, que es limità a exigir a Anníbal que retirés el seu exèrcit. Després de vuit mesos de setge, Sagunt finalment caigué ([[218 aC|219 aC]]). Roma, immediatament, declarà la guerra a Cartago. És el començament de la segona contesa bèl·lica entre romans i cartaginesos. El pretext, segons Anníbal, per assetjar la ciutat va ser que havia d'alliberar de la pressió romana les poblacions veïnes que no protegien ni els permetien comerciar amb les poblacions cartagineses. Els romans no varen intentar reconquerir la ciutat fins molts anys més tard. Aquesta batalla està molt ben documentada i permet descobrir les tècniques d'assetjament en l'edat antiga. Vegeu l'article [[Guerres púniques]].
 
== El final d'Anníbal ==