Diferència entre revisions de la pàgina «Confinament de color»

m
cap resum d'edició
m
m
|publisher=[[Addison–Wesley]]
|isbn=0-201-14945-1
}}</ref>. Els quarks, per defecte, s'agrupen en estats lligats, anomenats [[Hadró|hadrons,]] de dos tipus: [[Mesó|mesons]] (un parell quark-antiquark) i [[Barió|barions]] (tres quarks), sota l'intercanvi constant de gluons com a [[Bosó|bosons]] transmissors de la interacció forta. Les raons del confinament de quarks (i gluons) dins dels hadrons no són clares car no existeix encara cap prova analítica que la teoria matemàtica de la [[Força nuclear forta|interacció forta]], la [[cromodinàmica quàntica]] (CDQ), sigui "confinant".[[Image:Quark confinement.svg|thumb|350px300px|La força de color associada al camp gluònic afavoreix el confinament dels quarks perquè quan es prova de separar-los, a partir d'una certa energia resulta més "econòmic" crear un nou parell quark-antiquark que seguir allargant el tub de flux de color entre els quarks originals, de forma anàloga al comportament d'una molla que es trenca quan l'estirem. Si l'energia de separació inicial és molt elevada, al final del procés de creació de parelles quark-antiquark es forma un "[[Jet (física)|jet]]" d'hadrons format per múltiples partícules.]]
[[File:Gluon tube-color confinement animation.gif|thumb|300px|Animació del confinament de color. Quan s'intenta separar dos quarks injectant-hi energia, el tub de gluons s'allarga fins que arriba un punt en què es trenca i forma un nou parell quark-antiquark.]]
 
5.221

modificacions