5.561
modificacions
m
cap resum d'edició
mCap resum de modificació |
mCap resum de modificació |
||
|
|publisher=[[Addison–Wesley]]
|isbn=0-201-14945-1
}}</ref>. Els quarks, per defecte, s'agrupen en estats lligats, anomenats [[Hadró|hadrons,]] de dos tipus: [[Mesó|mesons]] (un parell quark-antiquark) i [[Barió|barions]] (tres quarks), sota l'intercanvi constant de gluons com a [[Bosó|bosons]] transmissors de la [[Força nuclear forta|interacció forta]]. Les raons del confinament de quarks (i gluons) dins dels hadrons no són clares car no existeix encara cap prova analítica que la teoria matemàtica de la interacció forta, la [[cromodinàmica quàntica]] (CDQ), sigui "confinant". A altes energies la CDQ exhibeix [[deconfinament]], de color i els quarks i els gluons són lliures de moure's sobre distàncies majors d'un femtometre (la mida d'un hadró). Aquesta fase també rep el nom de plasma de quarks i gluons.
[[Image:Quark confinement.svg|thumb|300px|La força de color associada al camp gluònic afavoreix el confinament dels quarks perquè quan es prova de separar-los, a partir d'una certa energia resulta més "econòmic" crear un nou parell quark-antiquark que seguir allargant el tub de flux de color entre els quarks originals, de forma anàloga al comportament d'una molla que es trenca quan l'estirem. Si l'energia de separació inicial és molt elevada, al final del procés de creació de parelles quark-antiquark es forma un "[[Jet (física)|jet]]" d'hadrons format per múltiples partícules.]]
* [[Gluó|Gluons]]
* [[Jet (física)|Jets]]
* [[
* [[Física de partícules]]
| |||