Diferència entre revisions de la pàgina «Confinament de color»

m
cap resum d'edició
m
m
 
== Aspectes teòrics ==
Malgrat les consideracions intuïtives mencionades amunt, no existeix fins ara cap prova formal que el confinament sigui una característica de la CDQ. Això és degut al fet que el confinament és un fenomen d'acoblament molt gran on dominen els efectes no-perturbatiuspertorbatius. La equació semiclàssica per al camp gluònic ve donada per:
{{equació|
<math>\part_\mu \mathbf{G}^{\mu\nu} +
:<math>[\cdot,\cdot]</math>, són els parèntesis de l'[[àlgebra de Lie]] de [[grup especial unitari|SU(3)]].
 
Aquesta equació és reminiscent de les [[equacions de Maxwell]] que descriuen el [[camp electromagnètic]] en termes de corrents i càrregues, però el terme entre parèntesis introdueix una diferència fonamental: a diferència dels fotons, els gluons tenen càrrega de color i poden interaccionar entre ells. Aquesta diferència crucial fa que la interacció electromagnètica tingui un abast potencialment infinit davant del molt curt abast de la interacció forta. Malgrat això, no s'ha pogut provar rigorosament si l'auto-interacció dels gluons pot explicar tots els detalls del confinament. Les equacions semiclàssiques del camp gluònic constitueixen un sistema d'equacions complicat per a 8 tipus de gluons que interaccionen entre si. El seu tractament quàntic és encara més complicat en no poder-se realitzar amb càlculs perturbatiuspertorbatius.
 
A més de la CDQ en quatre dimensions de l'espai-temps, un altre model que exhibeix confinament és el [[model Schwinger]] <ref name="Wilson 1974">{{cite journal |first=Kenneth G. |last=Wilson |title=Confinement of Quarks |journal=Physical Review D |volume=10 |pages=2445–2459 |date=1974-10-15 |url=http://prd.aps.org/abstract/PRD/v10/i8/p2445_1 |publisher=[[American Physical Society]] |location=College Park, MD, USA |issn=1550-2368 |oclc=55589778 |accessdate=2014-04-12|bibcode = 1974PhRvD..10.2445W |doi = 10.1103/PhysRevD.10.2445 }}</ref>. [[Teoria quàntica de camps|Teories gauge]] basades en [[Grup abelià|grups abelians]] compactes també exhibeixen confinament en 2 i 3 dimensions de l'espai-temps <ref>{{cite arXiv
 
== Implicacions experimentals i fenomenològiques ==
Quan dos quarks se separen, com succeeix en les col·lisions d'[[Accelerador de partícules|acceleradors de partícules]], en algun moment és energèticament més favorable l'aparició espontània d'un nou parell quark-antiquark a partir de l'energia acumulada al tub de color, que no pas que el tub continuïi allargant-se. Un cop creat el parell i donat que s'ha fet servir ja part de l'energia disponible, és possible que els quarks es combinin per a formar un nou mesó o hadró. En el cas que l'energia disponible encara sigui prou gran aquest procés pot continuar. Al final del procés, en lloc de veure els quarks lliures individuals en els detectors, s'observa la producció de "[[Jet (física)|jets]]" de moltes partícules neutres de color (mesons i barions) resultants del procés continu de trencament del tub de color. Aquest procés s'anomena hadronització, fragmentació o trencament de corda, i és difícil de modelitzar teòricament car l'acoblament entre quarks i gluons és molt fort i no es poden utilitzar mètodes matemàtics perturbatiuspertorbatius. El fet que els gluons interaccionin amb si mateixos (en termes matemàtics, el fet que la teoria sigui no-[[Grup abelià|Abeliana]]) fa els càlculs més difícils i per això es fan servir models [[Fenomenologia|fenomenològics]] amb paràmetres ajustats a les dades experimentals. Un dels models amb més èxit és el model de corda de Lund (en anglès ''Lund string model'').
 
==Models que exhibeixen confinament==
5.220

modificacions