Diferència entre revisions de la pàgina «Plasma de quarks i gluons»

cap resum d'edició
m (Davdde ha mogut Plasma de quarks-gluons a Plasma de quarks i gluons: "quarks-gluons" no és un terme habitual en el camp (sóc físic nuclear i de partícules))
El [[Plasma (estat de la matèria)|plasma]] de [[Quark|quarks]]-[[Gluó|gluons]] (''Quark-Gluon Plasma'', QGP, en anglès) és una [[Fase de la matèria|fase]] predita per la teoria de la [[Força nuclear forta|interacció forta]], la [[cromodinàmica quàntica]] (QCD), quan la [[temperatura]] i/o la [[densitat]] d'un sistema d'[[Hadró|hadrons]] són molt altes. Aquesta fase [[Deconfinament|deconfinada]] esés composta de quarks i gluons (gairebé) lliures que deixen d'estar [[Confinament de color|confinats]] en distàncies de l'ordre del [[Metre|femtometre]] (fm) dins d'dels estats lligats de [[Mesó|mesons]] i [[Barió|barions]]. La recerca experimental del QGP s'ha dut a terme en col·lisions d'[[Ió pesant|ions pesants]] ([[Nucli atòmic|nuclis atòmics]]) a [[Física de partícules|altes energies]]. Els experiments al [[Super Proton Synchrotron]] (SPS) del [[Organització Europea per a la Recerca Nuclear|CERN]] van ser els primers a provar de crear el QGP als anys vuitanta i noranta, amb indicacions de la formació d'aquest estat en col·lisions [[plom]]-plom centrals. Actualment, diversos experiments al Col·lisionador d'Ions Pesants Relativistes (RHIC) del [[Brookhaven National Laboratory|Laboratori Nacional de Brookhaven]] ([[Nova York (estat)|Nova York]], [[Estats Units d'Amèrica|Estats Units]]) i al [[Gran Col·lisionador d'Hadrons]] (LHC) del [[Organització Europea per a la Recerca Nuclear|CERN]], continuen aquesta recerca amb l'estudi de les propietats del QGP.
 
== Propietats ==
 
=== Termodinàmica ===
La temperatura de [[Transició de fase|transició]] de la matèria hadrònica normal a l'estat de QGP està al voltant delsde T=175 [[MeV]], equivalents a una densitat d'[[Energia cinètica|energia]] al voltant d'1 [[Electró-volt|GeV]]/fm<sup>3</sup>, d'acord amb càlculs de reticle de la QCD. Les condicions de temperatura inicials assolides als sistemes experimentals produïts en col·lisions de nuclis a RHIC i LHC estan almenys un factor 10 per sobre d'aquesta [[temperatura crítica]] de transició.
 
=== Coeficients de transport ===
El recorregut lliure mitjà de quarks i gluons al QGP ha estat calculat amb metodesmètodes pertorbatius de la QCD així com en aproximacions basades en la [[teoria de cordes]]. ElsEl coeficientspetit devalor transportmesurat hana estatRHIC demostrati recentment;LHC aquests,del indiquensegon quecoeficient elde tempsFourier lliure(anomenat mitjà"flux el·líptic") de quarksla idistribució gluons[[Azimut|azimutal]] de partícules en elcol·lisions QGPde podennuclis serindica comparablesuna ambconversió espaimolt mitjàeficient entredels partícules[[Gradient de pressió|gradients de pressió]] inicials del sistema cap a l'estat final. PerAquest tant,resultat elnomés pot ser reproduït per càlculs [[Hidrodinàmica|hidrodinàmics]] que inclouen una [[viscositat]] del QGP ésmolt unbaixa. líquidEl respecteQGP aés lescomporta, sevesdoncs, propietatscom deun flux[[líquid]] quasi-perfecte.
 
=== Espectre d'excitació ===
No podem concloure, encara, si el QGP conté o no quarks i gluons lliures. No obstant, els estudis de propietats termodinàmiques i de flux indiquen que és una simplificació. Per exemple; s'ha demostrat actualment que alguns mesons construïts amb quarks pesats (com el quark encantat) no es dissol fins que la temperatura arriba als 350 MeV. Això suscita que poden haver-hi molts més estats en el plasma.
 
== Enllaços externs==
4.409

modificacions