|
El '''ginkgo''' és un gènere d'arbres del qual només en queda una espècie, el ''[[Ginkgo biloba]]''. Es classifica en la seva pròpia divisió, les ''Ginkgophyta'', la qual comprèn els ''Ginkgoopsida'', ordre ''Ginkgoals'', família ''Ginkgoaceae'', gènere ''Ginkgo'', que és l'única espècie. És un excel·lent exemple de [[fòssil vivent]]. És una [[gimnosperma]], cosa que vol dir que té "llavors nues". Durant segles es cregué extingit, però ara se sap que creix en la natura com a mínim en dues petites zones a [[Zhejiang]], província a l'est de la [[Xina]], a la reserva de Tian Mu Shan. Tanmateix, com que en aquesta àrea hi ha hagut activitat humana durant uns mil anys, l'estat dels ginkgos salvatges és del tot incert. Ginkgo en [[xinès]] significa '[[albercoc]] de [[plata]]<nowiki/>' i es creu que el seu nom ve d'una versió llatinitzada de l'[[ideograma]] xinès ''Yin Hsing''. Biloba ve del llatí "bi", dos i "loba", 'lòbul': [[fulla]] bilobada.
== Morfologia ==
[[Fitxer:Ginkgo biloba0.jpg|esquerra|thumb|Fruits i fulles de ginkgo.]]
El ginkgo és un [[arbre]] [[dioic]], [[caducifoli]], amb el [[Tronc (botànica)|tronc]] erecte i ramificat. Té [[macroblast]]s i [[braquiblast]]s. La seva [[escorça (botànica)|escorça]] és de color marró clar a fosc i té fissures reticulars i rugoses, que en els arbres vells ens recorda el suro. El reconeixem a primer cop d'ull per les seves fulles flabel·lades, que prenen un color groc daurat a la tardor.
El peu femení té un port més rabassut i atapeït que el masculí, fet insòlit en el món de les plantes superiors, en les quals no hi ha caràcters sexuals secundaris aparents. Aquests arbres tenen un troc central, de forma piramidal els femenins, i amb una capçada ampla els masculins. Poden tenir de 30 a 40 metres d'alçària (alguns espècimens a la Xina superen els 50 m) i una circumferència de fins a 4 metres. Tenen [[Arrel (botànica)|arrels]] axonomorfes, molt profundes, que resisteixen el [[vent]] i el pes de la [[neu]]. Alguns ginkgos vells produeixen arrels aèries, conegudes com a ''txitxi''. El creixement dels ''txitxis'' és molt lent, i pot durar centenars d'anys. La seva funció, si és que en tenen, és desconeguda avui dia.
Les tiges creixen quasi en angles rectes i són relativament llises, amb un color que pot anar del marró al gris.
Les fulles tenen un pecíol llarg, són alternes i flabel·lades, ens recorden un ventall, tenen una nervació dividida dicotòmicament, com algunes [[falgueres]], cosa que representa un senyal d'arcaisme. Tenen un color verd clar intens per les dues cares, que es torna groc a la tardor.
És una gimnosperma dioica (o sigui, les flors femenines i masculines estan en arbres diferents). Les [[inflorescència|inflorescències]] neixen damunt dels braquiblasts. Les masculines són grogues i pengen agrupades en [[Ament (botànica)|aments]] (forma d'[[Espiga (inflorescència)|espiga]]). Les flors consten d'un eix llarg amb nombrosos estams, que es disposen helicoïdalment. Els grans de [[pol·len]] produeixen, una vegada germinats, dos [[espermatozoide]]s pluriflagel·lats. Les inflorescències femenines tenen uns peduncles llargs i es troben en grups de dos o tres a les puntes de les tiges rectes. Les flors són biovulades, sense [[periant]] i estan disposades a l'extrem d'un eix a la part superior de les branques. Necessiten un medi aquós per a la [[fecundació]].
El fruit, quan madura, ens recorda una petita pruna de color groc; no apareix abans dels 30 anys de vida de l'arbre i és ple de reserves alimentàries; la llavor és comestible. El fruit del ginkgo fa una fetor semblant a la mantega rància (àcid butíric, càpric i valèric), és per això que només s'acostuma a plantar-ne els peus masculins. No es pot considerar un veritable fruit, sinó una llavor una mica especial, ja que l'[[embrió]] no té cap estadi de repòs. El seu creixement comença des del moment de la fecundació i continua regularment, cosa que no passa en les plantes més evolucionades. És per això que no es poden guardar, ni es venen llavors de ginkgo.
== Prehistòria ==
El ''Ginkgo'' s'empra per a classificar les plantes que tenen més de quatre nervadures per segment, en tant que el ''[[Baiera]]'' s'empra per als que en tenen menys de dos.
== Ecologia ==
[[Fitxer:Radziejowice ginkgo biloba01.jpg|thumb|Ginkgo a la tardor.]]
El ginkgo és originari de la Xina i el Japó, però actualment no es reprodueix en estat salvatge. Avui en dia només forma boscos, aparentment naturals, en aquests països. S'ha conservat fins als nostres dies gràcies als monestirs xinesos que el veneren com a arbre sagrat. En alguns temples hi ha exemplars mil·lenaris.
Es conserva molt bé cultivat com a arbre ornamental i el podem trobar en tot el món plantat als parcs i jardins. El primer encontre dels europeus amb l'arbre fou el [[1690]] als jardins dels temples japonesos, on l'arbre fou vist pel botànic alemany [[Engelbert Kaempfer]]. Al [[segle XVIII]], es va introduir a [[França]] i un dels primers exemplars es va plantar a la [[Universitat de Montpeller]].
Es conrea en zones càlides del planeta com a arbre ornamental, per la seva fortalesa i la facilitat d'adaptar-se als climes urbans. Rarament pateixen malalties i gairebé mai són atacats per [[insectes]].
El ginkgo és l'arbre oficial de la ciutat de [[Kumamoto]], i dues fulles formen el símbol de la [[Universitat de Tòquio]], el campus de la qual és famós pels nombrosos ginkgos que hi són plantats.
Els ginkgos també són populars per fer-los créixer com [[penjing]]s i [[bonsai]]s.
A Catalunya està plantat, com a arbre ornamental, als carrers, parcs o jardins de diverses localitats. A Barcelona, és present a la Via Augusta, al [[parc Cervantes]], al [[parc de la Ciutadella]], al carrer Garriga i Roca... fins i tot a la Facultat de Farmàcia. A Girona, n'hi ha al carrer de la Creu (el 2006, els exemplars de peus femenins van ser substituïts per masculins a causa de les queixes veïnals que havia provocat la pudor dels fruits).<ref>[http://www.diaridegirona.cat/girona/2550/ciu-critica-que-lajuntament-hagi-tardat-vint-anys-canviar-arbres-creu/176135.html Diari de Girona] (consulta: 31 de desembre, 2011)</ref>
Exemples extrems de la tenacitat del ginkgo es poden veure a [[Hiroshima]], on quatre arbres que creixien a 1,5 km d'on va caure la [[bomba atòmica]] el [[1945]] es compten entre els pocs supervivents a l'àrea de l'explosió.<ref>[http://www.xs4all.nl/~kwanten/hiroshima.htm fotos i detalls]</ref> Mentre que totes les altres plantes i animals van ser destruïts a l'àrea, el ginkgos, tot i que recremats, van sobreviure i avui en dia encara viuen i són del tot sans.
== Farmacologia ==
{{avís mèdic}}
=== Composició química ===
Els principis actius els en trobem a les fulles. Es poden preparar extractes fluids o secs. No es recomana preparar infusions amb les fulles directament, ja que no tenen prou concentració dels principis actius. Són els següents:
* [[Antocianòsid|Protoantocianidines]]. Especialment leucoantocianidines.
* [[Flavonoide]]s (flavonols, flavones i biflavones) dels quals en destaquem el kampferol, quercetina i isorhamnetina.
* [[Terpé|Terpens]] ([[lactona|lactones]] polícliques principals).
* [[Terpé|Sesquiterpens i diterpens]] (ginkgòlids) A, B, C, J, M i bilobàlid. El més abundant és el ginkgòlid B.
* Àcids orgànics.
* Àcids felònics derivats de l'àcid cinàmic.
* Tanins catètics.
* Esteroides.
* Altres: àcid ginkgòlid i bilobol.
=== Usos medicinals ===
* Neuroprotector
* Vasodilatador perifèric i cerebral
* Protector capil·lar (augmenta la resistència i disminueix la permeabilitat)
* Antiagregant plaquetari
* Diürètic
* Antiespasmòdic
=== Accions farmacològiques ===
És una planta molt efectiva sobre la microcirculació, tant a nivell cerebral com perifèric.
* [[Sistema vascular]]: és un vasoregulador d'[[artèries]], [[venes]] i [[capil·lar]]s. Augmenta el flux sanguini, cosa que converteix l'extracte de ginkgo en un tònic venós a causa dels flavonoides. La vasorelaxació arterial produeix major resistència dels capil·lars, disminuint la hiperpermeabilitat i, per tant l'acumulació de [[toxina|productes tòxics]]. Està indicat en cas de varices, úlceres, afeccions vasculars de la diabetis, tinnitus...
* [[Arteriosclerosi]]: és un dels tractaments fitoterapèutics en la insuficiència vascular senil, arteriosclerosi i els símptomes que provoca, com ara vertigen, sorolls a l'orella, pèrdua de memòria i alteracions de l'equilibri. Alguns autors l'han recomanat com a tractament preventiu de l'[[Alzheimer]], en estudis clínics, s'ha comprovat que milloren els símptomes de les funcions cognitives: memòria, atenció, fluïdesa mental...
* Actua també com a antiagregant [[plaqueta]]ri pels gingkòlids B i es comporta com un [[Antagonista (Bioquímica i farmacologia)|antagonista]] dels PAF (factor d'activació plaquetari). Té un efecte antiasmàtic inhibint la [[bronqui|bronconstricció]], també en casos de [[xoc|xoc anafilàctic]]. Augmenta l'oxigenació cerebral com a preventiu en [[embòlia|embòlies]] cerebrals i l'[[malaltia d'Alzheimer|Alzheimer]] per l'efecte dels terpens.
* Una de les indicacions més revolucionàries és la que redueix la quantitat de radicals lliures en l'organisme, produint una protecció inespecífica dels teixits, així indirectament produeix una acció d'antienvelliment de tipus general. Sobre el cervell, actua sobre la insuficiència circulatòria cerebral i senil, sobre les seqüeles d'accidents vasculars cerebrals ([[envessament]]s, [[embòlia|embòlies]], [[trombosi]]s). Sobre el sistema circulatori perifèric, actua contra els trastorns vasculars perifèrics: mala circulació a les extremitats inferiors, flebitis, cames cansades, turmells unflats i també és útil en hemorroides i angiopaties (patologies dels vasos).
* Per via externa, els flavonoides, poden actuar estimulant la secreció de les glàndules sebàcies; així, pot ser un bon tractament per a la pell seca.
* Tradicionalment, s'ha utilitzat com a remei contra l'[[asma]].
=== Toxicitat ===
No s'ha descrit.
=== Observacions ===
En cas de sobredosi, pot donar calfreds, espasmes, atonia i adinàmia.
== Referències ==
{{referències|1}}
== Bibliografia ==
* José Luis Berdonces Serra '' Gran Enciclopedia de las Plantas Medicinales'' Editorial Tikal.
* [[Eduard Adolf Strasburger|Strasburguer, E.]] i altres ''Tratado de Botánica'' Editorial Marin S.A, 1974. ISBN 84-7102-990-1.
* ''Història Natural dels Països Catalans. 6: Plantes superiors'' Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1988. ISBN 84-7739-015-0.
* '''Kuklinski, Claudia'''. ''Farmacognosia: estudio de las drogas y sustancias medicamentosas de origen natural''. Editorial Omega, 2000. ISBN 84-282-1191-4.
== Enllaços externs ==
{{Projectes germans |Commons= |Commonscat= |Viccionari= |Viquidites= |Viquiespècies= Ginkgo biloba|Viquillibres= |Viquinotícies= |Viquipèdia= |Viquitexts= |Viquiversitat= }}
* [http://web.archive.org/web/19981203033358/http://www.xs4all.nl/~kwanten The Ginkgo Pages] {{en}}.
* [http://www.conifers.org/gi/gi/index.htm Gymnosperm Database] {{en}}.
| 