Obre el menú principal

Canvis

31 bytes afegits ,  fa 3 anys
cap resum d'edició
|web =
}}
'''Sarajevo''' (en [[ciríl·lic]] [[Serbi (llengua)|serbi]]: '''Сарајево''', en [[alfabet llatí|llatí]] serbi, [[bosnià]] i [[croat (llengua)|croat]]: '''Sarajevo''', pronunciat pels habitants com a ''Saràievo'') és la ciutat més gran i capital de [[Bòsnia i Hercegovina]]. Abans de la guerra, l'últim padró de [[1991]] avaluava la població en 429.672 habitants i actualment està estimada en uns 310.000 habitants. Sarajevo ve del [[turc]] ''saray'' que significa «'palau del soldà»' (té el mateix origen que [[serrall|''serrall'']] en català) i ''ova'' que vol dir 'camp'.
 
La ciutat està considerada com una de les ciutats més importants dels [[Balcans]] i la seva història és particularment rica des de la seva creació pels [[Imperi otomà|otomans]] el [[1461]]. La ciutat va ser el lloc on varen assassinar l'arxiduc [[Francesc Ferran d'Àustria]], que va marcar el començament de la [[Primera guerra mundial]] i més recentment va acollir els [[Jocsjocs olímpics d'hivern]] de [[1984]] i va ser assetjada durant la [[guerraGuerra de Bòsnia]] en els anys [[1990]]. Sarajevo forma part del cantó de Sarajevo, un dels deu cantons de Bòsnia i Hercegovina.
 
== Geografia ==
Sarajevo està situada prop del centre del triangle format per Bòsnia i Hercegovina, i cobreix una superfície de 142 km². La major part de la ciutat està construïda a la vall de Sarajevo, a una altitud mitjana de 500 m i envoltada de muntanyes.
 
El riu [[Miljacka]] flueix a través de la ciutat de l'est a l'oest. La font del riu Bosna pren la seva font al riu Vrelo, que es troba a la perifèria de Sarajevo, prop d'[[Ilidza]], i és un dels espais naturals més grans del país.
 
La ciutat està envoltada de cinc grans muntanyes, que es van aprofitar per a celebrar els jocs olímpics d'hivern el 1984. Formen part dels Alps Dinàricsdinàrics, que s'estenen a través de [[Croàcia]], Bòsnia i Hercegovina, [[Sèrbia]] i [[Montenegro]]. Les muntanyes atreuen els turistes per a les activitats d'esquí i d'excursions.
 
Els cims més importants són:
== Clima ==
[[Fitxer:Sarajevo_-_carrer_Ferhadija.JPG|thumb|left|El cèntric carrer de Ferhadija]]
Sarajevo gaudeix d'un clima continental, situada entre les zones climàtiques de l'Europa central al Nordnord i del Mediterrani al sud. Sarajevo coneix estius calorosos, amb temperatures de 35 °C no inhabituals i dels hiverns freds, en què la neu està garantida a conseqüència de l'altitud de la ciutat. Sarajevo compta amb tres estacions meteorològiques situades sobre les muntanyes de Bjelasnica i Butmir i a la mateixa ciutat.
 
Els mesos més calorosos són el juliol, amb una temperatura mitjana de 19 °C, així com el mes d'agost, que té una temperatura mitjana de 16 °C. El mes més fred de l'any és el gener, amb una temperatura mitjana de -1 °C. La temperatura anual mitjana és de 10 °C.
 
Sarajevo rep més de 900 mm de precipitacions anualment. El mes més plujós és l'octubre, amb 89,4 mm. El mes de febrer és el més sec, amb 61,4 mm de precipitacions. La pressió de l'aire mitjana és de 942,3 mil·libars i és relativament constant al llarg de l'any.
 
== Història ==
[[Fitxer:Sarajevo_-_Campanar_i_minaret.JPG|thumb|Un [[campanar]] [[catòlic]] (o torre de rellotge d'origen turc) i un [[minaret]] [[musulmà]], dues religions i cultures que conviuen a Sarajevo]]
Els arqueòlegs estan d'acord a dir que l'indret de Sarajevo era ocupat per l'homeésser humà des del [[neolític]], com ho testimonien els atuells [[Butmir]] trobats en el moment de la construcció d'una escola el [[1893]].
 
Hi ha diverses restes d'habitació prehistòrica: Butmir fou habitada alen el neolític i té unes ceràmiques famoses. Altres restes es troben a lesals pendents de Trebevic (especialment Debelo Brdo) i van subsistir fins als temps dels romans.
 
Diversos habitatges [[il·liris]] existien a la regió abans de la conquesta de [[imperi romà|Roma]] de l'any [[9]]. Els il·liris que residien prop de Sarajevo pertanyien a la tribu dels [[daesitates]], un grup guerrer que va ser l'últim a resistir-se dea l'ocupació romana de l'emperador [[Tiberi]]. Durant l'ocupació romana, la ciutat ''Aquae Sulphurae'' existia sobre l'indret actual d'[[Ilidža]], un barri perifèric de Sarajevo al sud-oest de la ciutat, on va estar estacionada la VIII Legio Augusta. Al final de l'imperiImperi romà s'hi van instal·lar els ostrogots. El 535, tota la regió fou conquerida per Justinià I per Bizanci. Al segle VII, s'hi van instal·lar tribus eslaves que al segle X van formar l'estat medieval de Bòsnia entre Sarajevo i Zenica. Un odcumentdocument del rei Bela IV d'Hongria de 1244 assenyala que el territori de la moderna Sarajevo era part de la zupa de Vrhbosna; els documents papals deixen constància de la construcció de la catedral de Sant Pere el [[1238]] a la ciutat. Els deixebles de Santsant Cirili i Santsant Metode van construir igualment una església a [[Vrelobosna]].
 
En el transcurs de l'[[edat mitjana]], Sarajevo forma part de la província bòsniabosniana de [[Vrhbosna]] (Cresta de Bòsnia), situada prop del centre tradicional del regne. S'esmenta el nom per primer cop el 1415 (quenquan s'esmenteesmenta l'enterrament del voivoda local Pavle Redenovic), tot i que una ciutat dita ''Vrhbosna'' existia ja abans; la localització exacta de Sarajevo en aquesta època és objecte de debats. Diversos documents fan constar una ciutat anomenada ''Tornik'' a la regió. Tanmateix, Tornik o Trgoviste sembla no ser més que un petit mercat veí d'un petit poble poc important per als mercaders ragusans. La ciutat mateix hauria estat fundada el 1429 i anomenada ''Bosna Saray'' ('Palau de Bòsnia')
[[Fitxer:Sarajevo_-_Catedral_catòlica.jpg|thumb|La catedral catòlica]].
 
Els otomans van ocupar la fortalesa d'Hodidjed en una data incerta (entre 1416 i 1428); aquesta fortalesa dominava la vall del Miljacka a dues hores de camí de Vrhbosna. El 1434 o 1435, els otomans van tornar a la fortalesa i s'hi van establir. Vers el 1438, s'hi va establir un governador que havia de controlar els petits dinastes locals destacant-i en destaca la dinastia Pavlovic-, lesels quals pagaven tribut. La data de [[1461]] és generalment admesa com a any de creació de la ciutat, quan el primer governador otomà de Bòsnia, [[Isa-Beg Isakovic]], va transformar un grup de pobles en ciutat i en capital d'estat, construint sobretot un mercat cobert, una mesquita, un bany públic, un hotel, i engrandint el palau destinat ara al soldà (''Saray'') que va donar a la ciutat el seu nom actual. La mesquita es va dir ''Carova Damija'' ('la mesquita del tsar') en honor del sultà [[Mehmed II]]. Gràcies a aquests edificis, Sarajevo va ser ràpidament la major ciutat de la regió. El 1463, els otomans van conquerir tota Bòsnia i van executar al darrer sobirà, Stjepan Tomasevic. El governador otomà es va establir llavors a Vrhbosna (que va conservar el nom fins als inicis del segle XVI, que apareix a les fonts sota diverses variacions), embrió de Sarajevo.
 
Sarajevo floreix al [[segle XVI]] gràcies al constructor [[Gazi Husrev-beg]], que construeix la majoria del que és avui la vella ciutat. Sarajevo es fa conèixer per alspels seus grans mercats i les seves nombroses mesquites, que eren un centenar cap a mitjans d'aquest segle. Cap a la fi del [[segle XVII]], Sarajevo era la ciutat més important dels Balcans després d'[[Istanbul]]. El [[1660]], s'estima que la seva població era de més de 80.000 habitants. En comparació, [[Belgrad]] comptava ambtenia 12.963 habitants i [[Zagreb]] només 14.000 fins a [[1851]].
 
Els primers segles de domini otomà són, doncs, l'edat d'or de Sarajevo. Al segle XVI, tota la ciutat està pràcticament construïda. Al segle XVII ja no s'estén, però la població continua augmentant. Sarajevo era la segona ciutat més rica dels Balcans de l'oest després de [[Dubrovnik]]. Tanmateix, el segle XVI marca també el començament del declivi de l'imperiImperi otomà, debilitat per la seva derrota a [[Viena]].
 
No és una coincidència que el començament de la fi de l'era otomana en la història de Sarajevo començacomenci peramb la fi de la guerraGuerra austro-otomanaaustrootomana. De resultes de la derrota de Viena el [[1683]], la part occidental de l'imperi va ser objecte de nombrosos atacs. En un atac conduït pel príncep [[Eugeni de Savoia]] el setembre de [[1697]] contra l'imperiImperi Otomàotomà, Sarajevo va ser saquejada i cremada. El conjunt de la ciutat va ser destruïdadestruït exceptuant algun barri, algunes mesquites, i l'església [[ortodoxa]]. La seu del governador fou traslladada llavors a Travnik (fins a 1850).
 
El 1731-1732 i 1741 va patir epidèmies de pesta. El 1750, es va produir a Sarajevo l'esclat de la gran revolta contra la Porta dirigida des de 1752 per Mehmed Pasha Kukavica i per Ali Agha des de 1772. El 1762-1763, va patir una altra epidèmia de pesta i encara una altra el 1781-1782. La ciutat va patirsofrir també nombrosos incendis (1721, 1724, 1731, 1748, 1766, 1769, 1773, 1776, 1788 i 1797, els dos darrers els més devastadors), elcosa que va fer que el [[1801]] la ciutat només comptés ambtingués 60.000 habitants (ella quequal cosa era, no obstant això, molt més que la població de [[Nova York]] en aquell temps). El període de major anarquia fou de [[1747]] a [[1757]].
[[Fitxer:Sarajevo Tram (1901).png|thumb|250px|La primera línia de tramvies a Sarajevo el [[1885]]. [[Àustria-Hongria]] escollia Sarajevo com a ciutat pionera en la construcció d'un tramvia que era revolucionari en aquells temps.]]
La pesta va assolar la ciutat del 1813 al 1816. El 1814, va esclatar una nova revolta i el 1826 una de més important, però ambdues foren reprimides de manera brutal; el 1829, la repressió fou a àrreccàrrec de Djelaleddin Pasha, i tot seguit Abd al-Rahman Pasha. El [[1831]], va esclatar una nova revolta i l'àrea al voltant de la ciutat va ser teatre d'unes quantes batalles amb els rebels bosnisbosnians manats per [[Husein Gradaščević]] anomenat "Zmaj od Bosne" ('el Dracdrac de Bòsnia'). Avui, un carrer de ciutat essencial s'anomena "''Drac de Bòsnia"'' en el seu honor. La rebel·lió, tanmateix, fracassà i els otomans van controlar Bòsnia durant unes quantes dècades més. IncendisD'incendis, van afectar la ciutat el 1831, 1842 i 1852. Noves revoltes van esclatar el 1840 i 1848, també sense èxit. El 1850, la Porta va enviar a Ömer Pasha, -antic oficial austríac de nom originaloriginari Mihailo Latas abans de fer-se musulmà Mihailo Latas- (que era nadiu de la Krajina). El 1850 i 1851, va aplanar la resistència dels rebels bosnians. La capital va retornar a Sarajevo.
 
Però, finalment, el [[1878]], Bòsnia va ser ocupada per [[Àustria-Hongria]] d'acord alamb Congrésel congrés de Berlín. Els arquitectes i enginyers que intentaven reconstruir Sarajevo com a capital europea moderna eren inesperadament ajudats per un foc que cremà una gran part de la ciutat central (''čaršija''). Això comportà barrejar els estils existents de la ciutat otomana restant i l'arquitectura occidental contemporània. L'incendi del 1879 oufou força devastador.
 
Aquest període comportà un de gran desenvolupament per a la ciutat gràcies al fet que el nou poder occidental aportava noves idees de l'edat victoriana. Diverses fàbriques i altres edificis foren construïts, i les institucions foren modernitzades. Per primera vegada en la seva història, la població de Sarajevo començava a escriure amb [[alfabet llatí]]. L'octubre de 1908, Àustria-Hongria annexionava formalment Bòsnia-Hercegovina. La població que el 1851 era enel 72,23% musulmansmusulmana, un 8,12% jueva, un 16,94% ortodoxa i un 1,14% catòlica (el 1879 69,45%, 9.74%, 17,52% i 3.26%) va passar el 1910 a ser un 35,57% musulmana, un 12,33% jueva, un 16,27% ortodoxa i un 34,51 % catòlica.
 
=== Primera Guerra Mundialmundial ===
[[Fitxer:Postcard for the assassination of Archduke Franz Ferdinand in Sarajevo.jpg|thumb|Moments abans de l'assassinat de Francesc Ferran d'Àustria]]
En l'esdeveniment que provocava la [[Primera guerra mundial|Primera Guerra mundial]], l'arxiduc [[Francesc Ferran d'Àustria]] i la seva muller [[Sofia Chotek von Chotkowa, arxiduquessa d'Àustria|Sofia Chotek von Chotkowa]] eren assassinats a Sarajevo el [[28 de juny]] de [[1914]] pel nacionalista [[Sèrbia|serbi]] [[Gavrilo Princip]]. La violència contra els serbis empitjorava per tota la ciutat, encara que els líders religiosos bosnians instaven a la moderació i fins i tot personalment donaven refugi a algunes famílies serbiessèrbies.
 
Després de la guerra, Sarajevo és integrada al regneRegne dels Serbis, Croats i Eslovens, després (1929) [[regneRegne de Iugoslàvia]] (el país dels eslaus del Sud), en tant que capital de la província o departament del Drina (Drinska Banovina o Departamentdepartament del Drina). La ciutat no es va beneficiar de la mateixa atenció o de la importància que havia conegut en el passat. Fora del que és avui el [[Banc Nacional de Bòsnia i Hercegovina]], cap contribució significativa va ser realitzada durant el període d'entreguerres.
 
=== Segona Guerra Mundialmundial ===
Durant la [[Segona guerra mundial|Segona Guerra mundial]], el regne estableix una defensa completament inadequada. De resultes d'un bombardeig [[Alemanya|alemany]], Sarajevo va ser incorporada a l'estat titella nazi dels [[Ústaixa|ústaixes]]. Una gran part de la població jueva de la ciutat va ser exterminada durant l'Holocaust i d'aquesta forma posava fi de manera tràgica a la important comunitat jueva de Sarajevo. El [[1941]], les atrocitats comeses pels ústaixes foren fortament condemnades per nombrosos ciutadans de Sarajevo.
 
La resistència de Sarajevo va ser conduïda per "Walter" Peric, partidari de l'Exèrcit Nacional d'Alliberament. La llegenda diu que quan un nou oficial alemany va ser designat a Sarajevo amb la tasca de trobar Walter, va demanar al seu subordinat que li ensenyés on era Walter. Aquest últim va portar l'oficial dalt d'un pujol dominant la ciutat i li va dir: "Veu la ciutat?. És Walter". Aquest va morir el dia de l'alliberament de Sarajevo, el [[4 de juny]] de [[1945]], esdeveninti esdevingué d'alguna manera el símbol de la ciutat.
 
===Era comunista===
Després de la Segona guerraGuerra mundial, Sarajevo esdevé la capital de la República Socialista de Bòsnia-Hercegovina dins de la [[República Federal Socialista de Iugoslàvia]]. Els comunistes van invertir àmpliament aen la ciutat, construint nombrosos barris residencials en les municipalitats de [[Novi Grad]] i [[Novo Sarajevo]], situades a l'oest de la vella ciutat. Van desenvolupar igualment la indústria de la ciutat i en van fer, una vegada més, una de les principals ciutats balcàniques. D'una població de 115.000 habitants aen la postguerra, la ciutat va arribar a 213.092 habitants el 1961, passant de 250.000 el 1968, i bastant més de 300.000 el 1992 aen la dissolució de Iugoslàvia, que amb les rodalies eren 429.672 habitants.
 
La consagració de Sarajevo sota l'era de la Iugoslàvia socialista va ser en el moment dels [[jocs olímpics d'hivern]] de [[1984]]. Sarajevo es va emportar els jocs davant [[Sapporo]] ([[Japó]]) i [[Falun]]-[[Göteborg]] ([[Suècia]]). Aquests jocs són considerats per a molts com els millors jocs olímpics d'hivern mai organitzats. Van anar seguits per una explosió del turisme, fent dels anys [[1980]] un dels millors decennis des de feia molt de temps. L'eufòria dels jocs i la bona situació econòmica semblaven ben allunyatsallunyades del que llavors s'anava a desenvolupar.
 
=== Guerra de Bòsnia ===
{{principal|Setge de Sarajevo}}
La història moderna de Sarajevo comença amb la declaració d'independència de BosniaBòsnia i Hercegovina. La ciutat esdevé la capital del nou Estatestat. Quan l'exèrcit de Iugoslàvia es va instal·lar a les muntanyes properes a Sarajevo, importants manifestacions per a la pau hi van tenir lloc. En una d'ellesaquestes, una manifestant, anomenada ''Suada Dilberovic'', va ser abatuda per un tirador no identificat.
 
Els tres anys que van seguir van fer de Sarajevo el centre del més llarg setge de la història militar moderna.
El [[6 d'abril]] de [[1992]], Sarajevo va ser envoltada per les forces sèrbies. La guerra va durar fins a l'octubre del [[1995]]. De mitjana, 329 obusos van caure sobre la ciutat cada dia, amb un rècord de 3.777 el [[22 de juliol]] de [[1993]]. La ciutat va ser privada d'electricitat, de calefacció, d'aigua i de medicaments. A conseqüència del setge, la població va baixar sensiblement.
 
Les estimacions que es fan són de 12.000 morts i 50.000 persones ferides, però en el transcurs dels tres anys que va durar el setge de la ciutat, les forces sèrbies van ser incapaces de prendre la ciutat.
 
Els [[acords de Dayton]] posen fi al conflicte i al setge amb el restabliment de l'electricitat i del gas. El govern bosnibosnià va declarar la fi oficial del setge el [[29 de febrer]] de [[1996]].
 
La reconstrucció de Sarajevo va començar immediatament. Gairebé no va quedar cap casa sense ser malmesa en el transcurs del setge. Les ruïnes eren molt nombroses a la ciutat i els murs que quedaven eren crivellats de bales. Els pujols propers eren igualment minats.
 
El [[2003]], la majoria de la ciutat ja era reconstruïda, amb només algunes ruïnes visibles en el centre ciutat. Els immobles moderns i els gratacels han estat construïts des d'aleshores per tota la capital. La ciutat acull de nou nombrosos esdeveniments internacionals, com ara festivals de pel·lícules. A partir de [[2014]], sembla plausible una nova candidatura de Sarajevo per a acollir de nou els jocs Olímpicsolímpics d'hivern.
 
== Transports ==
A Sarajevo existeixen 7 línies de [[tramvia]], 4 de [[troleibús]] i 9 d'[[autobús]]. En els últims anys de l'extinta [[República Federal de Iugoslàvia|Iugoslàvia]] es va pensar a construir un [[metro]], que mai va arribar a realitzar-se.
 
El ferrocarril sempre ha estat molt desenvolupat a Sarajevo. La principal estació de la ciutat està situada una mica al nord del centre- de la ciutat.
 
L'aeroport internacional de Sarajevo (Codificaciócodificació AITA SJJ) està situat a alguns quilòmetres al sud-oest de la ciutat. Durant la guerra, l'aeroport va ser utilitzat pels avions de les [[Nacions Unides]] i de les organitzacions humanitàries. Des dels acords de Dayton signatsignats el [[1996]], l'aeroport ha conegut un creixent desenvolupament.
 
Les dues grans artèries de la ciutat són [[Titova]] i [[Zmaj od Bosne]]. Una autopista que connecta la capital amb [[Budapest]] és en curs de modernització.
== Cultura ==
[[Fitxer:Tsars Mosque.jpg|thumb|Mesquita de Careva]]
Sarajevo ha estat casa de moltes ètnies i religions diferents durant els segles, donant una gamma de cultures diverses a la ciutat. [[Bòsnia|BosnisBosnians]] [[musulmà|musulmans]], [[Sèrbia|serbis]] [[ortodox|ortodoxos]]es, [[Croàcia|croats]] [[catòlic]]s, [[jueu]]s, i [[eslovènia|eslovens]], tots compartien la ciutat mentre mantenien identitats distintives.
 
La ciutat és rica en museus, incloent-hi:
* el [[Museu de Sarajevo]],
* el [[Museu d'Art Contemporani Ars Aevi]],
* el [[Museu Nacional de Bòsnia i Hercegovina]], creat el 1888, en el qual es trobava el l'[[Hagadà de Sarajevo]], actualment guardada al [[Banc Nacional de Bòsnia i Hercegovina]].
* el [[Museu Històric de Bòsnia i Hercegovina]], i
* el [[Museu d'Arts de Literatura i Teatre de Bòsnia i Hercegovina]].
 
Altres centres culturesculturals que ofereix:
[[Fitxer:Sarajevo, knihovna.jpg|thumb|Biblioteca de la Ciutatciutat de Sarajevo]]
* el [[Teatre Nacional de Bòsnia i Hercegovina]], establert el 1919,
* el [[Teatre de Joventut de Sarajevo]],
* la [[Biblioteca de la Ciutat de Sarajevo]],
* la [[Galeria d'Art de Bòsnia i Hercegovina]], i
* l'[[Institut Bosnià]], un recull de biblioteca i art privat que se centra en la història Bosnianabosniana.
 
Històricament, Sarajevo va aculliracollir molts poetes famosos i pensadors durant l'imperiImperi d'otomà.
 
[[Vladimir Prelog]], guanyador del [[premi Nobel de Química]] és de la ciutat, així com [[Danis Tanovic]], director de cinema, guanyador d'un [[oscarOscar]] per la pel·lícula ''[[Ničija zemlja]]''. També, el guanyador del [[premi Nobel de Literatura]] [[Ivo Andric]] va passar gran part de la seva vida a Sarajevo.
 
== Personatges destacats ==
* [[Jovan Divjak]], general que va organitzar la defensa de la ciutat durant el [[setge de Sarajevo]].
* [[Dragan Đokanović]], polític.
* [[Sead Mahmutefendić]], escriptor.
* [[Šejla Kamerić]], artista.
La foto en que surt una torre i una mesquita i que el text diu una església catòlica i una mesquita, no és una església catòlica sinó una torre de rellotge turc.
 
== Ciutats agermanades ==
 
== Vegeu també ==
* [[Túnel de Sarajevo]].
* [[Avinguda dels franctiradors]].
* [[Sinagoga de Sarajevo]].
 
== Enllaços externs ==
{{Projectes germans|commons=Sarajevo|Sarajevo}}
* [http://www.sarajevo.ba/ba/index.php Govern de la ciutat (en bosnià i anglès)].
* [http://www.sarajevo-airport.ba/ Aeroport internacional de Sarajevo (en bosnibosnià i anglès)].
* [http://www.sarajevo-tourism.com/bos/default.wbsp Associació de Turisme de Sarajevo (en bosnià i anglès)].
* [http://navigator.ba/maps/sarajevo/dispmap.php Mapa interactiu de la ciutat].
 
{{Municipalitats de Bòsnia i Hercegovina}}