Obre el menú principal

Canvis

→‎Política exterior: subjectiu i sense ref.
El govern imperial (Àustria) i el reial (Hongria) tenien diferents punts de vista sobre la política exterior. A Budapest, els polítics temien les annexions de territoris que aportessin més població no hongaresa al regne. Tanmateix, l'aliança de l'imperi amb [[Alemanya]] contra [[Rússia]] de l'octubre de [[1879]] va ser acceptada tant per hongaresos com per austríacs, ja que tots dos consideraven [[Rússia]] com una amenaça.
 
En aplicació del [[tractat de Berlín (1878)]], les forces austrohongareses ocuparen el territori de [[Bòsnia i Hercegovina]], fins aleshores una província de l'[[imperi Otomà|Imperi otomà]] i amb una gran part de població sèrbia. A l'octubre de [[1908]], fou annexionat definitivament a l'imperi com un condomini sota el Ministeri de Finances sense incorporant-lo a cap dels dos estats. {{CN|data=novembre de 2015|Aleshores, a Viena es pensava unir Bòsnia i Hercegovina a Croàcia per formar un tercer estat de l'imperi, unint sota domini dels croats totes les regions eslaves meridionals. Aquesta idea resultà molt més atractiva per a Viena que per a Budapest}}.
 
Després de les derrotes a [[Itàlia]] i [[Prússia]], el tractat de Berlín marca l'inici dels esforços expansionistes als [[Balcans]]. Aleshores, s'inicià també la subordinació de la política austrohongaresa a [[Alemanya]], per evitar la penetració de Rússia als Balcans. La política balcànica va enfrontar Àustria-Hongria amb [[Sèrbia]], capdavantera d'un sentiment que aspirava a apoderar-se de Bòsnia-Hercegovina, amb [[Rússia]], on el [[tsar]] es proclama defensor dels [[pobles eslaus|eslaus]] [[ortodoxos]] dels [[Balcans]], i amb [[Itàlia]], que desaprova la política de Viena.
29.169

modificacions