Conquesta: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: o al menys mantenir > o almenys mantenir
correcció
Línia 3:
Una '''conquesta''' és el procés de fer propi quelcom (un poble, un país, un territori, etc.), per part d'una persona o institució, per la força de les [[armes]]. En altres paraules, és la [[subjugació]] [[militar]] d'una població per la força de les armes. A moltes civilitzacions es produeix mitjançant guerres a gran escala i alguns dels resultats més habituals són l'expropiació de territoris, el [[pillatge]], [[violació|violacions a dones]] i [[esclavatge]]. A més, freqüentment, els conqueridors s'apoderen de la cultura, usos i costums dels [[Submissió a l'autoritat|súbdits]] conquerits. El [[dret de conquesta]] és el dret que té un [[conqueridor]] d'un territori pres d'aquesta manera. Alguns models [[econòmic]]s (com l'[[imperialisme|imperial]] o el [[feudalisme|feudal]]) i el pillatge són dos motors que solen portar a polítiques de conquestes. D'altra banda, les conquestes han estat una de les causes més comunes de [[migració]] humana.<ref>Dale Miquelon,''Society and Conquest'', 1977. ISBN 0-7730-3132-4 {{en}}</ref><ref>David Day,''Conquest: How Societies Overwhelm Others'', 2008. ISBN 0-19-923934-7 {{en}}</ref><ref>H. Spencer,''Principles of Sociology I '', 1969. ISBN 0-208-00849-7 {{en}}</ref><ref>E. Jenks, ''The State and the Nation'', 1919. {{en}}</ref><ref>C. Wissler, ''Man and Culture'', 1923. {{en}}</ref><ref>A. Howitt, ''Native Tribes'', 1010. {{en}}</ref>
 
Les conquestes produeixen una nova separació entre [[classe social|classes socials]] i drets, els conqueridors i els conquerits, que no tenen perquè ser al mateix territori. Sovint la seva relació es torna entre persones més o més [[llibertat|lliures]] o [[independència|independent]]s i esclaus o [[serf]]s. Els esclaus podien ser forçats a treballar per les classes [[superior|dominants]], al poder a causa directa o indirecta de les conquestes i per les quals la guerra era el seu [[negoci]] principal. L'estat sorgia com a producte d'aquesta [[guerra]] i la [[pau]] era forçada per la dominància dels conqueridors envers els conquerits. Molts sistemes econòmics es basaven en l'esclavatge i aturar les conquestes va suposar un colapsecol·lapse del model. Més tard, s'han usat mètodes de dominació econòmics i fiscals. A partir de l'edat moderna, amb la [[revolució industrial]] i la conseqüent aparició de nous models econòmics, com el [[capitalisme]], les conquestes responen sobretot a l'explotació de [[recursos naturals]], mentre altres formes de guerres serveixen per a alimentar la indústria de l'armament, per exemple, i altres mètodes més sofisticats que inclouen violència, política i poder econòmic, s'usen per a subjugar poblacions i augmentar, o almenys mantenir, la [[Distribució de la riquesa|riquesa]] dels poderosos.<ref>L. Gumplowicz, ''Der Rassenkampf'', 1909. {{de}}</ref><ref>G. Keller,''Homeric society'', 1902. {{en}}</ref><ref>H. Nieboer,''Slavery as an industrial system'', 1900. {{en}}</ref><ref>S. Boyden, ''Western civilization in biological perspective. Patterns in Biohistory.'', 1987. ISBN 0198577427 {{en}}</ref><ref>J. Xercavins i E. Carrera, ''Sostenibilitat, globalització i medi ambient'', 1998. ISBN 84-8301-278-2 {{ca}}</ref>
 
==Etimologia==