|
== Història ==
* Vegeu l'article principal d'[[Història de Benín]].
== Benín i els seus bronzes ==
{{AP|Bronzes de Benín}}
D'ençà que els exploradors portuguesos descobriren el [[1485]], l'antic, poderós i sanguinari [[Regne de Benín]], el seu art ha omplert d'admiració tota [[Europa]] i els seus bronzes han romàs molt de temps l'únic document històric vàlid per fer-nos recular de diversos segles en l'[[art africà]] occidental.
En el [[segle XIII]] un rei diví fundà la ciutat de [[Ife]], capital religiosa dels [[ioruba]]. Un dels set néts d'aquest rei s'establí anys més tard en l'àrea de poblament del grup ètnic dels edos i fundà el [[Regne de Benín]], edificant-ne la capital i proclamant-se'n primer sobirà. El seu successor edificà a redós de la ciutat una muralla fortificada i introduí l'art del bronze mitjançant un mestre fonedor que havia fet venir d'Ife. A final del [[segle XV]] arribà a Benín un grup de portuguesos que féu conèixer als europeus, amb magnífiques descripcions, l'existència i característiques d'aquell reialme. Al [[segle XVII]], nous exploradors francesos i holandesos visitaren el país i repetiren les descripcions, destacant la seva grandiositat i bellesa.
A la fi del [[segle XIX]], Benín fou redescobert pels anglesos, interessats a saber si eren veritat les pràctiques sagnants que es contaven de llurs habitants. El cònsol general anglès s'aventurà a visitar el país i fou assassinat. Això motivà una expedició de càstig per part del [[Regne Unit]], en el curs de la qual la població fou aniquilada i s'emportaren a [[Europa]] més de dues mil peces de bronze, totes del millor [[art africà]] occidental. El seu estudi contribueix al total coneixement no solament de l'època en què les obres foren fetes, sinó de la sensibilitat de l'ànima negra.
El més important de l'art de Benín són els bronzes. El seu treball requereix una tècnica que els beninesos dominaren a la perfecció. L'[[aliatge]] del metall emprat era compost de 84% de coure, 2,5% d'estany i 8% de plom. Aquest preparat, emmotllaven en argila la figura que volien realitzar i la recobrien amb una lleugera capa de pols de maó i guix, que feia més fàcil la posterior extracció del motllo. Sobre aquesta figura d'argila posaven una capa de cera d'espessor variable que constituïa el vertader buit en cera de la figura a representar. Recoberta la capa de cera amb una altra d'argila, s'hi buidava el bronze fos per un forat del fang exterior i al seu contacte la cera es liquava, al mateix temps que el bronze ocupava el seu lloc i a poc a poc es refredava. Al trencar el motllo exterior i interior de fang, restava solament la figura de bronze, tosca i imperfecta encara. L'acabat consistia a cisellar-la, llimar-la i embotir-la per donar-li la forma definitiva segons el gust de l'artista. Aquesta tècnica emprada pels de Benín en la fosa del bronze rep el nom de "cera perduda". Amb aquesta s'han tornat d'incomparable perfecció. Destaquen, entre aquestes, el grup de caps commemoratius, de fins trets negroides i d'accentuada sensibilitat, i els simples grups escultòrics, composts, en llur major part, de cavall i cavaller.
Més avant en el temps hi ha els caps amb collaret que, a manera de tapaboca, cobreix de les espatlles a la boca, tapant així la forma del coll i la part inferior de la cara. Altres manifestacions d'aquest art són els bronzes en figura d'animals. Entre aqyests es reprodueixen lleopards i lleons, de fines línies i decoració superficial, però l'animal que realment destaca és el gall, representat en actitud estàtica, gros de cos, cames curtes i coll ample. Resten, finalment, les plaques de bronze amb relleus, que algú ha cregut que cobrien les parets del palau reial i dels principescos de la capital. S'hi representen personatges de la cort en grups asimètrics de front i de perfil, però sempre de manera que la massa doni una impressió estàtica.
El volum de les figures en relleu correspon a la importància social del personatge representat. En algunes d'aquestes plaques apareixen grups d'estrangers, portuguesos, holandesos, vestits a l'europea, amb pantalons, jaqueta i barret. Per aquests detalls podem saber amb exactitud a quina època pertanyen. Completa la llista dels objectes de bronze un sensfí de figuretes d'animals que servien per a llastar el fils dels telers.
En general, es pot afirmar que les manifestacions d'aquest art que acabem de descriure tenien com a fi la glorificació de les persones representades. Així veiem bronzes del rei, de la seva mare, dels prínceps i caps militars amb el seu armament complet i la seva guàrdia d'escuders. Altres vegades, com en els relleus dels personatges estrangers, només pretenien deixar constància dels esdeveniments d'importància en la història del regne.
Ja tenim situat cronològicament l'existència del regne de Benín, però és convenient precisar la datació dels principals estils. Segons l'opinió més generalitzada entre els especialistes, el grup de caps humans de perfecte acabat i trets delicats –el que s'ha anomenat estil primitiu- data dels temps de màxim floriment polític del regne de Benín, és a dir, del segle XIV a ben avançat el XVI. Un segon grup d'obres, quasi tot planxes grosses amb relleus en què hi abunden les figures humanes, data del segle XVII i primera meitat del XVIII. Es tracta d'obres monumentals, caracteritzades per una clara tendència a l'esquematisme. Els darrers anys de l'existència política de Benin, en el segle XIX, produïren un art decadent, amb figures poc proporcionades i una finició deficient i tosca. Se salven d'aquesta mediocritat els monumentals caps amb collars grossos que amaguen el coll.
[[Fitxer:Benin-CIA WFB Map.png|thumb|Benín]]
== Política ==
=== Divisió politicoadministrativa ===
|
