Georges Bataille: diferència entre les revisions

Bataille volia ser [[sacerdot]] als seus inicis i va atendre un seminari [[catolicisme|catòlic]], però va perdre la seva fe el [[1922]]. Freqüentment, se li'l cita anomenant alsels bordells de París les seves autèntiques esglésies, una cosa que reflecteix els conceptes del seu treball.

Després va treballar com a bibliotecari, elcosa que li va donar una certa llibertat deper no tractar les seves idees com a treball. Fundador de nombroses publicacions i grups d'escriptors, Bataille és l'autor d'una obra abundant i diversa: lectures, poemes, assajos ende nombrosos temes (sobre el misticisme de l'[[economia]], de passada sobre [[poesia]], [[filosofia]], les [[arts]], l'[[erotisme]]). Algunes vegades va publicar amb pseudònims, i algunes de les seves publicacions van ser censurades. Va ser relativament ignorat en la seva època, i menyspreat per contemporanis seus com [[Jean-Paul Sartre]] pel seu suport al misticisme, però després de la seva mort ha influenciat autors [[postmodernisme|postmoderns]] com [[Michel Foucault]], [[Philippe Sollers]] i [[Jacques Derrida]], tots ells afiliats a la publicació [[Tel Quel|''Tel Quel'']]. Més recentment, ha influenciat el treball de filòsofs anglosaxons notables com [[Crispin Sartwell]].

Bataille va ser membre de l'altament influent Col·legi de Sociologia de França entre la [[Primera guerra mundial|Primeraprimera]] i [[Segona Guerra Mundial|Segonasegona guerres mundials]].

Les seves influències principals van ser [[Hegel]], [[Sigmund Freud|Freud]], [[Karl Marx]], [[Marcel Mauss]], el [[Marquèsmarquès de Sade]], i [[Friedrich Nietzsche]]. A l'últim, el va defensar en un conegut assaig contra la seva apropiació pels [[nazi]]s. Fascinat pel sacrifici humà, va fundar una societat secreta, ''Acéphale (sense cap)'', el símbol del qual era un home decapitat, amb l'objectiu d'instigar una nova religió, i planejava sacrificar a la seva amant alen el moment de la inauguració.

Bataille tenia un inusual talent interdisciplinari,; va usar diverses influències i diverses maneres de discurs per a crear el seu treball.

La seva novel·la ''La història de l'ull'', per exemple, publicada sota el pseudònim de ''Lord Auch'' (literalment, ''Lord'' "'a la merda"'), va ser inicialment llegitllegida com a pura [[pornografia]], enfins tantque, a mesura que la interpretació del treball va madurar amb el temps, fins ava revelar la seva considerable profunditat emocional i filosòfica, característiques d'altres escriptors categoritzats dins de la ''"literatura de la transgressió"''. Les imatges de la novel·la estan construïdes sobre una sèrie de metàfores que, al seu torn, fan referència a edificacions filosòfiques desenvolupades en el seu treball: l'ull, l'ou, el sol, la terra i el testicle.

Bataille, el maig del 1935, va acabar d'escriure a [[Tossa de Mar]] ''Le Bleu du ciel'', una novel·la inspirada en la insurrecció de [[Barcelona]]. La seva preocupació coincidia amb el que havia viscut Masson i confluïen els dos escenaris –el literari i el plàstic– per reflexionar sobre el sol, la vida, el sacrifici i la mort. Publicada l'any 1957, amb situacions que tenien lloc a Barcelona, els crítics consideren que era un clar homenatge a l'amic. A ''Aube à Montserrat'', Masson va reflectir les experiències viscudes a Montserrat, sobre lales qualquals escriu Bataille. La figura de l'home acèfal damunt la muntanya i els poemes de Masson van ser la base del manifest de Bataille per a la revista de nova creació ''Acéphale'', que va escriure durant l'estada d'abril del 1936. L'ésser acèfal contenia ''dues obsessions igualment violentes'' i era una deera les complicitats entre el pintor i l'escriptor. AAl travésllarg d'aquests dos anys de Tossa, es van consolidar dos vells projectes com ''Sacrifices'' (1936) –amb els aiguaforts de Masson i les paraules de Bataille– i ''Minotaure'' (1933), revista i títol donats per tots dos, onen què emergia la mirada coincident vers [[Nietzsche]].<ref name="gencat">{{citar ref |títol =Culturcat |editor =Generalitat de Catalunya |obra =web |data =2012 |url =http://www20.gencat.cat/portal/site/culturacatalana/menuitem.be2bc4cc4c5aec88f94a9710b0c0e1a0/?vgnextoid=d07cef2126896210VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextchannel=d07cef2126896210VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextfmt=detall2&contentid=ade1110e279d7210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD |consulta = 11 octubre 2012 }}</ref>

El setembre del 1936, Bataille va tornar a venir per emportar-se obres a París. Allà, el desembre del 1936, la Galerie Simon va presentar l'exposició ‘André"André Masson. Espagne 1934-36’36", onen què al marge de les obres d'aquest període s'hi podia veure el projecte de cartell per a les Milícies Catalanes. L'impacte i l'horror de la guerra van perseguir els somnis de molts dels artistes que havien estat a Tossa. Uns mesos més tard de la fugida, Masson va escriure a Bataille per dir-li que ell se sentiria bé si no fos per aquell dolor que encara l'ofegava tot i la distància física. La ferida va continuar per a molts: uns esse'n van implicar activament, com Stanley William-Hayter i Dalla Husband, mentre que d'altres com Masson o Chagall van expressar-ne el dramatisme en obres posteriors.<ref name="gencat"/>

* [http://www.popsubculture.com/pop/bio_project/georges_bataille.html Popsubculture, Bio Project, Biografia de George Bataille] {{en}}.

* [http://supervert.com/elibrary/georges_bataille Llibreria electrònica Supervert Georges Bataille] {{en}}.

* [http://www.softtargetsjournal.com/v11/apocalypse.html SOFT TARGETS Journal, L'Apocalipsi de Bataille] {{en}}.