Calendari de l'Ermità: diferència entre les revisions

L’aparició del '''Calendari de l’Ermità''' es contextualitza en un moment precís i concret de popularització d’aquesta mena de publicacions a l’Estat espanyol. L’any 1814, durant el regnat de [[Ferran VII]], s’aboleix la llibertat de premsa, i per tant, es prohibeix l’edició de diaris i almanacs. Només es permet la publicació d’un almanac amb llicència concedida per la casa reial a un sol editor, el qual havia d’adquirir la informació astronòmica al Real Observatorio Astronómico de San Fernando de Cadis. Es va arribar a vendre en el període absolutista fins a tres milions d’exemplars anuals. Aquest monopoli estatal va durar fins elal 1855, en què sota el regnat d'[[Isabel II d'Espanya]], els diputats liberals van fer una proposició de llei a les Corts sol·licitant la llibertat de confecció i impressió d’almanacs a Espanya, en coherència amb la llibertat d’impremta que promulgava la Constitució vigent en aquells moments. Amb l’aprovació de la nova llei el 28 de novembre de 1855, van començar a sortir al mercat diversos calendaris amb continguts de tota mena: satírics, polítics, literaris, meteorològics, religiosos, etc.

Fins elal 2015, en què per primera vegada s’ofereix una versió en català <ref>[http://www.tornaveu.cat/article/10826/el-calendari-de-lermita-per-primera-vegada-en-catala Tornaveu 16.10.2015]</ref>, la llengua emprada pel Calendari ha estat la castellana, degut principalment a les intencions dels primers editors en estendre la venda a tot l’Estat espanyol.