Diferència entre revisions de la pàgina «Joan Josep Guinovart i Cirera»

cap resum d'edició
| autor_abrev_zoo =
| influencia =
| influenciat_per = Vicente Villar Palasí<ref name=academia>{{ref-web|url=http://www.ranf.com/images/pdf/discursos/numero/guinovart.pdf|consulta=8 novembre 2015|títol=Discurs llegit per J. Ginovart per al seu ingrés com a acadèmic de número a la Reial Acadèmia de Farmàcia}}</ref> <br /> Manuel Rosell Pérez<ref name=academia /> <br /> Fernando Calvet Prats<ref name=academia /> <br /> Joseph Larner<ref name=academia />
| influenciat_per =
| premis = premi [[August Pi i Sunyer]] ([[Institut d'Estudis Catalans]], 1983) <br /> [[Medalla Narcís Monturiol]] (1998) <br /> [[Creu de Sant Jordi (premi)|Creu de Sant Jordi]] (2014)
| religio =
| notes_peu =
}}
'''Joan Josep Guinovart i Cirera''' ([[Tarragona]], [[3 de juliol]] de [[1947]]) és un [[farmacèutic]] [[Catalunya|català]]. Es llicencià en [[farmàcia]] per la [[Universitat de Barcelona]] el 1969, on es va doctorar elen [[bioquímica]] l'any 1973,<ref iname=IRB>{{ref-web|url=http://www.irbbarcelona.org/en/profile/joan-j-guinovart-0|consulta=8 vanovembre fer2015|títol=Perfil de Joan J. Guinovart|obra=IRB Barcelona}}</ref> amb una estadatesi alsobre Departamentl'anàlisi decinètic Farmacologiai la regulació de la [[Universitatglucogen desintetasa]] Virgíniadel [[fetge]] (1974-1975)de [[granota]]. Des del 20052001 dirigeix l'[[Institut de Recerca Biomèdica]] de Barcelona.<ref name=IRB />
 
==Biografia==
Especialitzat en [[bioquímica clínica]], un cop doctorat realitzà una estada postdoctoral al departament de [[farmacologia]] de la [[Universitat de Virgínia]] (1974-1975) i immediatament després s'incorporà com a professor associat de bioquímica a la facultat de [[farmàcia]] de la [[Universitat de Barcelona]] (1975-1983).{{efn|Entre 1978 i 1980, Guinovart també treballà a l'[[Hospital de Bellvitge]], i entre 1980 i 1985 fou cap del serei d'anàlisis clíniques de la [[Seguretat Social]].}} Seguidament passà a formar part del cos de professorat de la facultat de [[veterinària]] de la [[Universitat Autònoma de Barcelona]] (1983-1985), i entre 1986 i 1990 fou catedràtic de bioquímica i biologia molecular de la mateixa institució.{{efn|Entre 1988 i 1991, Guinovart fou coordinador de l'àrea de biologia molecular i cel·lular de l'Agencia Nacional de Evaluación y Prospectiva (ANEP).}} No obstant això, a partir de 1990 passà a ocupar la càtedra de la mateixa disciplina de la Universitat de Barcelona, i entre 1993 i 1993 realitzà una estada al departament de bioquímica i [[biofísica]] la [[Universitat de Califòrnia]] a [[San Francisco]]. Un cop retornat, entre 1995 i 2001 fou el cap del departament de bioquímica i biologia molecular de la Universitat de Barcelona, càrrec que encadenà amb la direcció general del [[Parc Científic de Barcelona]] (2001-2002) i amb la direcció de l'[[Institut de Recerca Biomèdica]] de Barcelona, càrrec que encara avui desenvolupa.<ref name= IRB />
Especialitzat en [[bioquímica clínica]], de 1978 a 1980 treballà a l'[[Hospital de Bellvitge]] i de 1980 a 1985 fou cap de servei d'anàlisis clíniques de la [[Seguretat Social]]. Alhora, fou professor de [[bioquímica]] a la Facultat de Farmàcia de la [[Universitat de Barcelona]] (1975-1983) i catedràtic de Bioquímica i [[Biologia Molecular]] a la [[Universitat Autònoma de Barcelona]] (1986-1990) i a la [[Universitat de Barcelona]] (1990- ), on ha estat director del departament de 1995 a 2001.
 
La seva àrea d'investigació se centra en el metabolisme del [[glicogen]], amb especial èmfasi en l'estudi de les seves alteracions i la seva relació amb la [[diabetis]] i en [[malaltia neurodegenerativa|patologies neurodegeneratives]] com la malaltia de Lafora.<ref name=gresol>{{ref-notícia|títol=El catedràtic Joan J. Guinovart, guardonat en els IX Premis Gaudí Gresol|url=http://www.ub.edu/web/ub/ca/menu_eines/noticies/2015/06/022.html|consulta=8 novembre 2015|data=10 juny 2015}}</ref> A més, també centra la seva recerca en el desenvolupament de nous agents antidiabètics, particularment a partir de l'acció del wolframat de sodi.<ref name=academia />
De 1988 a 1991 fou coordinador de l'àrea de Biologia Molecular i Cel·lular de l'Agencia Nacional de Evaluación y Prospectiva (ANEP). Ha estat director general de l'[[Institut de Recerca Biomèdica]] del [[Parc Científic de Barcelona]], del que també n'ha estat director de 2001 a 2005. El 1999 fou nomenat membre de la Comissió Assessora de Ciència i Tecnologia de la [[Generalitat de Catalunya]] i del Consell Assessor per a la Ciència i Tecnologia. El 1983 va rebre el Premi [[August Pi i Sunyer]] de l'[[Institut d'Estudis Catalans]] i el 1998 va rebre la [[Medalla Narcís Monturiol]] al mèrit científic de la [[Generalitat de Catalunya]].
 
=== Premis i reconeixements ===
La seva àrea d'investigació se centra en el metabolisme del [[glucogen]] (un [[hidrat de carboni]] que es troba en diverses parts del cos), amb especial èmfasi en l'estudi de les seves alteracions en la [[diabetis]] i en [[malaltia neurodegenerativa|malalties neurodegeneratives]] i també en nous agents antidiabètics.
* 1979, 1985: Premi [[Leandre Cervera i Astor|Leandre Cervera]] de l'[[Institut d'Estudis Catalans]].<ref name= IRB />
* 1983: Premi [[August Pi i Sunyer]] de l'Institut d'Estudis Catalans.<ref name= IRB />
* 1996: Premi Novo-Nordisk de la Societat Espanyola de la [[Diabetis]] per la seva recerca bàsica sobre la diabetis.<ref name= IRB />
* 1998: Medalla de la Societat Francesa de Bioquímica i Biologia Mol·lecular.<ref name= IRB />
* 1998: [[Premi Ciutat de Barcelona]] a la recerca científica.<ref name= IRB />
* 1998: [[Medalla Narcís Monturiol]] al mèrit científic.<ref name= IRB />
* 1999: Membre de la Comissió Assessora de Ciència i Tecnologia de la [[Generalitat de Catalunya]].
* 1999: Membre del Consell Assessor per a la Ciència i Tecnologia.
* 2005: Membre honorífic de la Societat Espanyola de Bioquímica i Biologia Mol·lecular.<ref name= IRB />
* 2006: Membre numerari de la Reial Acadèmia de Farmàcia.<ref name=academia />
* 2006: Membre corresponent de l'Acadèmia de Ciències de [[Chile]].<ref name= IRB />
* 2007: Diploma d'honor de la Federació Europea de Societats de Bioquímica.<ref name= IRB />
* 2007: Fill predilecte de [[Tarragona]]
* 2008: Membre del Senat de Tarragona
La* Generalitat2014: de[[Premi CatalunyaCreu lide atorgà laSant Jordi|Creu de Sant Jordi el 2014]].<ref>{{ref-web |url=http://www.govern.cat/pres_gov/govern/ca/grans-reptes/transicio-nacional/notapremsa-257775.html |títol=El Govern distingeix amb la Creu de Sant Jordi 27 persones i 15 entitats |data=1 d'abril del 2014 |editor=Web oficial de la [[Generalitat de Catalunya]]}}</ref>
*2015: Premi Gaudí Gresol.<ref name=gresol />
 
== Publicacions ==
Des del 2005 dirigeix l'[[Institut de Recerca Biomèdica de Barcelona]]. També presideix la Confederació de Societats Científiques d'Espanya (COSCE), és membre de la Reial Acadèmia de Farmàcia (2006) i des de 2008 és membre del [[Senat de Tarragona]], ciutat de la que en 2007 fou nomenat fill predilecte.
{{incomplet}}
 
La Generalitat de Catalunya li atorgà la Creu de Sant Jordi el 2014.<ref>{{ref-web |url=http://www.govern.cat/pres_gov/govern/ca/grans-reptes/transicio-nacional/notapremsa-257775.html |títol=El Govern distingeix amb la Creu de Sant Jordi 27 persones i 15 entitats |data=1 d'abril del 2014 |editor=Web oficial de la [[Generalitat de Catalunya]]}}</ref>
== Obres ==
* ''Análisi cinético de la glucógeno sintetasa de hígado de rana y su regulación'' (1973)
* ''Estudi de les proteïno-quinases independents d'AMP cíclic de fetge de rata'' (1983)
* ''La Biomedicina, una àrea de futur per a la farmàcia catalana'' (2010)
 
== ObresNotes ==
{{notes}}
 
==Referències==