Francisco Javier Castaños: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
+ Enllaços interns
+ Ref
Línia 32:
== Guerra del Francès ==
[[Fitxer:La_Rendición_de_Bailén_(Casado_del_Alisal).jpg|thumb|350px|Representació de la Rendició de la Batalla de Bailén]]
Durant la seva la comandància féu front a la invasió francesa. Ajustà un pacte amb el general anglès [[Darrimple]], [[governador de Gibraltar]], en el que es comprometien ambdós generals a prestar-se auxili mutu i passant a [[Ronda]] organitzà ràpidament una divisió de 6.000 homes amb soldats de diversos cossos i els nombrosos civils que acudiren a la seva crida patriòtica, forces que posà a les ordres de la Junta de [[Sevilla]], que ensems li conferí la capitania general d'[[Andalusia]], i des d'aquest lloc organitzà noves divisions per tota Andalusia amb les que marxà sense perdre un moment a l'encontre dels francesos, que havien travessat [[Despeñaperros]] a les ordres de [[Pierre-Antoine Dupont de l'Étang]], de malnom "el terror del Nord"; ambdós exèrcits es trobaren a la plana de [[Bailén]] on es lliurà la [[batalla de Bailén]] el [[19 de juliol]] de [[1809]] en la que restaren presoners de Castaños 2318.000 homes<ref name=Bailen>{{CCRef-llibre |datacognom=novembreIbo Alfaro |nom=Manuel |títol=Compendio de 2014la historia de España |url=https://books.google.es/books?id=nP9QAAAAcAAJ&pg=PA378&dq=bailen+18000+prisioneros+franceses&hl=ca&sa=X&ved=0CB4Q6AEwAGoVChMI69u6w_-DyQIVxdYUCh1VbAas#v=onepage&q=bailen%2018000%20prisioneros%20franceses&f=false |llengua=castellà |editorial=Establ. Tip. de los Sres. Martinez y Bogo |data=1863 |pàgines=378 |isbn=}}</ref> de les millors tropes de [[Napoleó I]], que havien passejat les àguiles imperials per tots els països d'[[Europa]], veient-se Dupont obligat a lliurar-se presoner i a entregar llur espasa al general espanyol. El [[23 de novembre]] del [[1808]]. Aquell triomf valgué al vencedor el tercer entorxat. Després de la victòria va romandre inactiu durant tres setmanes. Contribuí a la formació de la [[Junta Suprema Central]] i del Consell Superior de Guerra a Madrid, amb representants de [[Joaquín Blake]] i [[José de Palafox y Melci]] i els generals [[Peña]] i [[Cuesta]]. Després de la victòria de la [[Batalla de Bailèn]].
 
Instaurada la Junta Central Suprema i Governativa del Regne és designat per al comandament de l'exèrcit del Centre. De bell nou al front de l'exèrcit li mancà l'energia necessària per imposar-se al representant de la ''Junta'', [[Francisco Palafox]] i a diversos generals, a pesar d'estar a les seves ordres, i a causa d'aquesta circumstància que motivà llur tardança en escometre el pla que s'havia traçat sofrí el [[Batalla de Tudela (1808)|desastre de Tudela]], després del qual se'l va sotmetre a un consell de guerra, que l'absolgué lliurement.{{CC|data=novembre de 2014}}