Gaspar Homar i Mezquida: diferència entre les revisions

Fill de Pere Homar i de Margarida Mezquida, i germà de Margarida Homar, Gaspar va néixer al [[Orient (Bunyola)|raval d'Orient]] del petit poble de [[Bunyola]]. La seva família es dedicava a la [[Fuster|fusteria]]. El seu pare tant podia treballar les fustes de la construcció com fabricar premses d'oli o [[Taüt|taüts]], i al mateix temps construïa mobles fidels a la tradició barroca o d'influències angleses{{sfn|Cirici Pellicer|1951|p= 222}}. L'any 1883 es traslladà amb la seva família a [[Barcelona]], atret per la prosperitat laboral que oferia la futura [[Exposició Universal de 1888]]. El mateix any, pare i fill ingressen al taller de mobles i objectes artístics de [[Francesc Vidal i Jevellí]] (1848-1914) on, amb només 13 anys, Gaspar Homar començà a treballar com a auxiliar a l'estudi de projectes al costat del seu pare, que era a la plantilla de fadrins [[Ebenisteria|ebenistes]] de primera.{{sfn|Mainar i Pons|1976|p= 341}} La seva experiència als Tallers Vidal fou essencial en la seva formació i en el desenvolupament de la seva trajectòria artística. L'any 1887 es va inscriure a l'[[Escola de la Llotja]] on va ser deixeble de [[Josep Mirabent i Gatell]] i va realitzar estudis de la branca «Aplicació» (Pintura decorativa i teixits i brodats). L'any 1893, deu anys després de la seva incorporació als Tallers Vidal, es va independitzar junt amb el seu pare, obrint obrador i botiga a la [[Rambla de Catalunya]], i un any després es va fer soci del ''Centro de Artes Decorativas'', entitat que tenia com a propòsit el foment de les indústries artístiques i l'impuls del progrés de l'art decoratiu. És en aquest moment quan va iniciar una relació professional amb arquitectes com [[Lluís Domènech i Montaner]] o [[Josep Puig i Cadafalch]], amb qui treballaria en diferents projectes decoratius. L'any 1898 es va traslladar a un nou local al carrer de la Canuda i poc després va ingressar al [[Cercle Artístic de Sant Lluc]]. Durant la primera dècada del [[segle XX]] realitzà les obres modernistes més emblemàtiques i a partir de 1915 es féu palès el declivi de la seva producció modernista, alternant aleshores amb els estils històrics i amb alguns projectes [[Art déco]]. L'any 1920, arran dels enfrontaments entre faccions patronals i sindicalistes esdevinguts a [[Barcelona]], va tancar el taller de producció.