Obre el menú principal

Canvis

m
Nom de la plantilla en català
[[Fitxer:OttomanEmpireIn1683.png|300px|thumbnail|Conquestes assolides pels diferents sultans de l'[[Imperi Otomà]]. En temps de Solimà (en verd fort) l'imperi s'estengué fins a ciutats com [[Belgrad]], [[Illa de Rodes|Rodes]], [[Budapest]], [[Bagdad]] o [[Trípoli (Líbia)|Trípoli]]]]
=== Europa ===
{{mainarticle principal|Guerres Habsburg-Otomanes|Guerres otomanes a Europa|Batalla de Mohács (1526)}}
[[Fitxer:John Sigismund of Hungary with Suleiman the Magnificient in 1556.jpg|200px|thumbnail|El rei [[Joan II Segimon Zapolya|Joan II]] d'[[Regne d'Hongria|Hongria]] amb Solimà en una il·lustració de [[1556]].]]
Després de succeir al seu pare, Solimà va emprendre una sèrie de conquestes militars, començant per reprimir una revolta del governador de [[Damasc]] el [[1521]]. Solimà va fer els preparatius per a la conquesta de [[Belgrad]] al [[Regne d'Hongria]], campanya en la qual el seu besavi [[Mehmed II]] havia fracassat ([[Setge de Belgrad (1456)]]). La seva captura va ser molt important per a derrotar els hongaresos, que després de les victòries sobre serbis, búlgars i bizantins, eren l'única força important que podia aturar l'expansió otomana per Europa. Solimà va envoltar Belgrad i va començar a bombardejar-la intensament des d'una illa del [[Danubi]]. Amb una guarnició només set-cents homes i sense rebre ajuda d'[[Regne d'Hongria|Hongria]], Belgrad va caure l'agost de [[1521]].{{sfn|Imber|2002|p=49}}
 
=== Àsia ===
{{mainarticle principal|Guerra Otomano-Safàvida (1532-1555)}}
[[Fitxer:Sueleymanname nahcevan.jpg|right|thumb|Miniatura que mostra Solimà I marxant amb l'exèrcit a [[Nakhtxivan]] (a l'actual [[Azerbaidjan]]), l'estiu de 1554.]]
Després de consolidar les fronteres europees, Solimà va dirigir la seva atenció a l'amenaça perenne que representava el [[Xa]] de la dinastia [[safàvida]] de [[Pèrsia]]. Hi va haver dos esdeveniments concrets que van precipitar l'increment de la tensió. En primer lloc el Xa [[Tahmasp I]] va assassinar el governador de [[Bagdad]], lleial a Solimà, que va ser reemplaçat per un partidari del Xa. En segon lloc, el governador de [[Bitlis]] havia jurat fidelitat als [[safàvides]].{{sfn|Imber|2002|p=51}} El 1533, Solimà va ordenar al seu Gran Visir [[Pargali Ibrahim Paixà]] que liderés un exèrcit que va recuperar [[Bitlis]] i va ocupar [[Tabriz]] sense trobar-hi resistència. Després d'unir-se a Ibrahim el 1534, Solimà s'internà dins de [[Pèrsia]], on es va trobar que el Xa sacrificava territori per evitar presentar batalla, fet que portava com a conseqüència un afebliment de les hosts otomanes que havien de creuar unes regions molt dures.{{sfn|Sicker|2000|p=206}} L'any següent, Solimà i Ibrahim van fer una entrada triomfal a [[Bagdad]], ciutat que va restar sota el seu comandant, fet que va consolidar a Solimà com a líder del món islàmic i legítim successor dels [[Califat abbàssida|califes abbàssides]].{{sfn|Clot|1992|p=93}}
 
===Oceà Índic===
{{mainarticle principal|Conflictes otomano-portuguesos}}
[[File:Ottoman fleet Indian Ocean 16th century.jpg|thumb|Flota otomana a l'[[Oceà Índic]] en una representació del [[segle XVI]]. Els tres turons de l'esquerra representen la ciutat d'[[Aden]]]]
Les expedicions portugueses, que travessaven el [[Cap de Bona Esperança]] i s'assentaren en territoris de l'actual [[Moçambic]] i [[Àfrica Oriental]], es disputaren el control de l'[[Oceà Índic]] amb els otomans durant bona part del [[segle XVI]].
 
=== El Mediterrani i el nord d'Àfrica ===
{{mainarticle principal|Khair ed-Din Barba-rossa|Guerra d'Itàlia (1542 - 1546)|Setge de Malta (1565)|Aliança franco-otomana}}
[[Fitxer:Battle of Preveza (1538).jpg|right|thumb|[[Barba-rossa]], nomenat pel Solimà almirall en cap de la flota otomana va derrotar la [[Lliga Santa (1511)|Lliga Santa]] de [[Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic|Carles V]] sota el comandament de [[Andrea Doria]] a la [[Batalla de Préveza]] a 1538]][[Fitxer:Siege of malta 1.jpg|thumb|El [[Setge de Malta (1565)|setge de Malta de 1565]]. ''Arribada de la flota turca'', per [[Matteo Perez d'Aleccio]]]]
 
223.351

modificacions