Afecte: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: enfront els instints > enfront dels instints
m Corregit: els atres que > els altres que
Línia 1:
L''''afecte''' és el [[sentiment]] positiu d'estimació i lligam cap a altres, propi de les necessitas de pertinença de l'ésser humà. Es pot sentir afecte cap a persones, animals o fins i tot objectes. En psicologia esdevé sinònim d'impuls emotiu, tot i que l'ús comú el reserva per a une emoció similar a l'[[amor]] (però amb intensitat variable). Segons Freud, l'ésser humà està controlat per dos passions o instints essencials: l'afecte (''eros'') i l'agressivitat (''thanatos''). L'afecte és responsable de conductes com l'[[altruisme]], l'[[amistat]] o la [[sexualitat]], tots aquells actes que uneixen la persona amb els altres, enfront dels instints agressius que la separen o trenquen el vincle.
 
Segons Antonio Damasio<ref>Damasio, A., ''En busca de Spinoza'', Crítica, 2005</ref> els afectes comprenen quatre estadis, que van des de la reacció instintiva al sentiment complex, passant pels dos pols d'agradable i desagradable (concepció que és hereva de [[Baruch Spinoza]]), és a dir, l'afecte és el conjunt de reaccions dels subjecte amb els atresaltres que inclouen les emocions, les respostes no racionals als estímuls i la codificació intel·lectual del que s'experimenta, amb una valoració de si és quelcom positiu o negatiu.
 
Les formes d'expressar afecte estan culturalment regulades (per exemple els petons són permesos en segons quines parts del cos i amb determinades persones en públic, però no d'altra forma), per tant part de la [[socialització]] comprèn ensenyar els infants a expressar-los convenient, comunicant el que és necessari i afavoreix la interacció social i reprimint conductes no aprovades per la comunitat.